11 d’ag. 2016

la meva versió de l'ensalada de crostes d'Eivissa i Formentera

A mi em sembla que si, quan te'n vas d'un lloc, te n'endús alguna cosa bona, és com si t'hi quedessis una mica. Gràcies a la meva amiga Fanny, ahir vaig tornar d'Eivissa carregada amb unes crostes (i unes orelletes) fantàstiques, i avui a casa hem menjat amanida de crostes, una mica al meu aire però molt bona i, crec, ai!, sense trair l'esperit del plat. A més dels meus gustos personals i la tradició oral eivissenca, també m'he inspirat en aquesta recepta del Mikel. Aquí teniu la meva versió de l'amanida.





Ingredients per a dues persones

 - Un tomàquet gros o dos de mitjans, madurets
- Una ceba petita
- Un gra d'all
- Mig pebrot verd italià
- 125 g de crostes (o de pa sec, o de pa torrat a la torradora o al forn)
- Vinagre (blanc, o de vi de xampany o...)
- 4 o 5 anxoves de l'Escala en sal (o ja netes)
- Oli d'oliva verge extra (jo, DO Siurana)
- Sal
- Pebre



Preparació

1. Talleu la ceba a tires o quadrats i poseu-la en un bol amb aigua, sal i vinagre.

2. Renteu les anxoves i poseu-les amb oli (si eren en sal; si no, més fàcil: directes a l'amanida).

3. Si hi voleu poc all, talleu el gra per la meitat, unteu-ne la plata on fareu l'amanida i llenceu-lo. Si us agrada una mica més de gust, trinxeu-lo ben petit i poseu-lo a la plata. (Si us agrada encara més gust d'all, poseu-ne dos grans, o tres, o...)

4. Talleu el tomàquet a trossos irregulars (ni rodanxes ni grills; mireu les fotos) i poseu-lo a la plata.

5. Ruixeu les crostes amb un rajolí curt de vinagre i afegiu-les al tomàquet.

6. Talleu el pebrot a trossos amb els dits i afegiu-lo a l'amanida.

7. Escorreu la ceba i afegiu-la a l'amanida.

8. Saleu i empebreu, i barregeu tots els ingredients mentre els amaniu amb un bon raig d'oli.

9. Poseu-hi a sobre les anxoves, que quedi bonic.

10. Si la deixem reposar una estona, el pa quedarà més estovat. Si no, encara farà crec-crec.


Possibles variants

1. Amb peix sec, que és l'original.

2. Amb arengada (aquí, tirant avall, la meva manera de netejar-la).

3. Amb formatge (feta) i olives negres.

4. Amb tonyina de llauna.

5. Amb ou dur.

6. Amb una combinació de tots aquests ingredients.

7. Vegana, sense tall ni ou ni formatge.

8. Sense pebrot ni vinagre (aquesta és la de la Fanny, deu ser bastant tradicional).

9. Sense pebrot ni all ni anxoves, i amb salmó, alvocat i anet.

10. Canviant les proporcions dels ingredients.




Els temps canvien, aix...: aquesta amanida es devia inventar per aprofitar el pa sec, i ara sovint l'hem de torrar per endurir-lo...


.


27 de jul. 2016

al Carlit

El Carlit (2.921 m), un dels meus cims mítics que estava pendent. Tota l'aproximació per la zona dels llacs, els llacs del Carlit, és una meravella, un paradís, i la pujada suau. L'últim tros és més dur, pel pendent i per les roques. Les vistes des de dalt, espectaculars. I la baixada, un altre plaer per als sentits.


Pujant al Carlit.














Des del Carlit.






Baixant del Carlit.










  







Més fotos d'aquest estiu al Pirineu, aquí i aquí. I a Eivissa, aquí i aquí.




.

3 de jul. 2016

"Idomeni, la vergonya d'Europa" i "Corrandes de l'exili"

Blanca Rigau i Txus Tolosa expliquen en aquest vídeo la seva experiència al camp de refugiats d'Idomeni. L'han presentat, de moment, en la I Jornada de Treball Cooperatiu en Xarxa, de l'Agència de Salut Pública de Catalunya, a Barcelona, i a l'acte "Refugiats. Drets Humans en crisi", a Castellbisbal.


En tots dos actes, el duo Cèlia (Rovira Rodon) i Pau (Matas Nogué) va interpretar les "Corrandes de l'exili" (lletra de Pere Quart i música de Lluís Llach). Sentiu cantar la Cèlia. Quina veu més dolça i bonica!








20 de maig 2016

diumenge, a Madrid


Si finalment res ho impedeix, diumenge hi haurà més estelades que mai, a Madrid. I segurament, per si un cas, també moltes banderes escoceses. Una vegada més, el PP, fàbrica d'independentistes: ¿qui vol formar part d'un Estat on els governants volen impedir que hi hagi estelades i toleren, en canvi, banderes franquistes i nazis?






(Foto, meva: Concert de la Llibertat, Camp Nou, juny 2013.)

7 de març 2016

veus de dones

8 de març, Dia Internacional de les Dones. M'apunto a la iniciativa #VEUSdeDONES amb aquests fragments dels Contes de Rosa Leveroni.

"...li semblava caminar dins un malson en el qual mai no havia d'arribar a lloc."

"...després d'aquella certesa d'haver-ho perdut tot, les coses semblaven molt més lleugeres."

"I quan a l'hora foscant tornaven a casa pels camins de les vinyes, Marianna, sense adonar-se'n ben bé, sentí la melangia de les coses irremissiblement passades."

"Els colors del sol morint entre núvols damunt el mar posaven en el paisatge una irrealitat fantàstica. El verd dels arbres esdevenia càlida flama; el mar, morat, blau pàl·lid, gairebé blanc, i el cel passaven per totes les gradacions d'una petxina nacarada, ornada d'un verd irrealitzable que el sol daurà uns instants."

"Dintre seu treballava, implacable, el sentiment de la fugacitat, que li feia omplir amb avidesa els ulls d'aquell paisatge que potser mai més tornaria a veure..."

"El jardí tenia aquella gràcia recòndita i melangiosa dels vergers abandonats."

"A les hores lluminoses del matí s'afegia ara aquell passeig nocturn perfumat d'estels i d'aire fred de muntanya."


Més Rosa Leveroni, poesia, aquí.

Una altra de les nostres veus femenines, Mercè Rodoreda, aquí. Aloma.


Foto: el llac Léman a Montreux. Maig 2006.


26 de febr. 2016

flors d'hivern

Al jardí de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, a l'hivern també hi ha flors.


Aloe.


Au del paradís, flor d'ocell o estrelítzia. Strelitzia reginae.


Inflorescència del bananer, amb plàtans més amunt.
Musa paradisiaca.


Aquesta de moment no sé com es diu.


Clívia. Clivia nobilis.


Flor d'avellana. Oxalis pes-caprae.


Fimòsia. Malva umbellata,
Phimosia umbellata, Malva umbellata


Dombeia. Dombeya cayeuxii.


Una margarida.


Solandra. Solandra maxima.
(Fa un pam o més de diàmetre.)







.