3 d’abr. 2012

Cau gotes a Ulldemolins

Ara mateix (dimarts al migdia) "cau gotes" a Ulldemolins (atenció, inacusativa sense concordança!)*. A part del fons emboirat, si us hi fixeu les gotes es veuen en aquesta casa que té una paret mitgera mig caiguda i es veu l'interior fosc. I el congost de Fraguerau, al fons de tot, també està ben tapat.


(A mi en èpoques de sequera m'haurien de contractar per pujar cap aquí: quasi sempre que vinc, plou, poc o molt.)


* Per a qui no sàpiga de què va això de les inacusatives i ho vulgui saber:

Això del "cau gotes" (en lloc de "cauen gotes", que és com ho diria jo) forma part de les construccions inacusatives que explica Joan Solà al llibre Sintaxi normativa: estat de la qüestió (1994), dintre del capítol sobre la concordança del verb haver-hi. Ja abans, Pompeu Fabra, a la gramàtica pòstuma (1956), havia parlat d'un "tipus IV" d'oració, que correspon a les construccions inacusatives. I en altres llengües també n'hi ha, i s'han estudiat (inacusativity o inacusative construction, in English). En mallorquí, per exemple, els verbs intransitius de moviment que fan el perfet amb ser en lloc de estar ("som arribada") permeten fer construccions inacusatives. I en nord-occidental, la varietat de Joan Solà, sembla que fan totes les construccions inacusatives possibles sense concordar: "cau gotes", "en aquest racó s'hi troba molts caragols", "per aquest carrer no hi passa cotxes"...

Fabra va ser un dels primers gramàtics del món que en va parlar, d'aquestes construccions. El que ja no sé és si dintre de la lingüística internacional se sap gaire, això...