Si aneu a aquesta adreça, hi trobareu un reportatge elaborat per un grup d'estudiants de primer del grau de Comunicació i Indústries Culturals de la Universitat de Barcelona. Ja veureu que no té res a envejar als que podem veure diàriament per televisió. El tema, més enllà del que suggereix el títol, és la influència que tenen els múltiples sistemes de comunicació immediata que fem servir actualment en les nostres vides i, potser, en la llengua.
¿Teniu ganes d'opinar? (Jo ja ho vaig fer, ja ho veureu.) Va, que la zona de comentaris d'aquest blog està una mica enteranyinada...
TRASPLANTAMENTS El Clínic presenta una nova tècnica que evita les cicatrius
Parir un ronyó per salvar el marit
Els especialistes de l'Hospital Clínic han presentat públicament el primer cas del món de donant viva a qui s'extreu el ronyó sense deixar-li cicatrius. Ja s'ha aconseguit amb 32 donants. MÒNICA L. FERRADO BARCELONA. | Ara, 05/08/2011 00:00
Recuperar la vida Concepción Jiménez ha donat un ronyó al seu marit després de 32 anys esperant un trasplantament. P. TORDERA
Als 69 anys, Concepción Jiménez, que té tres fills d'entre 37 i 47 anys, mai hagués pensat que passaria per un altre part. En aquesta ocasió, per parir el ronyó que li ha retornat la vida al seu marit. "Es com ser mare dos cops a la vida", afirma Antonio Alcaraz, l'especialista de l'Hospital Clínic que dirigeix l'equip que ha fet possible que, per primer cop al món, s'apliqui una tècnica de cirurgia mínimament invasiva per extreure a una donant viva un ronyó per la vagina.
Fins ara, en aquests casos la intervenció es feia per laparoscòpia, una tècnica que requereix fer uns petits talls de centímetres a l'abdomen per treballar i, a més, un tall de 7 centímetres per acabar d'extreure el ronyó. Amb la cirurgia anterior, les cicatrius eren de 15 centímetres. La Concepció s'ha estalviat cicatrius. L'extracció transvaginal deixa només dues marques d'uns 5 mil·límetres.
Aprofitar forats
La cirurgia mínimament invasiva a través d'orificis naturals es practica des de fa temps per extreure altres òrgans. El Clínic ha estat pioner a Espanya a treure la vesícula biliar per la boca i un tumor del còlon per la vagina. "Fins que no l'hem practicada prou en altres patologies no l'hem aplicada en donants vius, no estem davant d'un pacient, es tracta d'una persona sana i per això hem de donar el màxim de garanties", diu Antonio Alcaraz, cap del servei d'Urologia. També s'utilitza per l'apèndix, lligadures de trompes i hèrnies engonals.
Per acceptar la donació d'una persona viva, cal passar per proves de compatibilitat i altres analítiques que confirmin un estat de salut excel·lent. La tècnica no estaria indicada en donants amb obesitat o en dones amb la vagina molt estreta. Per als especialistes, un dels majors reptes ha estat aconseguir reduir el temps de la intervenció. Això és necessari perquè l'òrgan estigui el mínim de temps sense reg sanguini i no es deteriori. "Hem aconseguit que siguin menys de cinc minuts", diu Alcaraz.
Els 32 casos en què ja s'ha aplicat són donacions d'esposa a marit i de mare a fill. Només hi ha un cas d'una germana al seu germà. L'instrument que treu el ronyó s'introdueix per la vagina, segueix el canal del part i arriba fins a l'úter. Des de fora es controla com perfora el teixit per arribar fins al ronyó. Quan recula, es sutura aquest teixit intern. "No té cap repercussió posterior en la salut reproductiva i sexual de la dona", aclareix Alcaraz.
Millor postoperatori
Concepción explica que la seva recuperació va ser molt ràpida. Tan sols un parell de dies a l'hospital, amb vigilància, i pràcticament sense analgèsics. No se separa del costat del seu marit, Antonio González, que amb 69 anys ha tornat a néixer. Abans de l'operació el seu ronyó treballava tan poc que fins i tot quedava esgotat quan havia d'anar al bany, explica. Acabava d'entrar a diàlisis. Ara, cada dia camina uns quilòmetres entre Badalona i Montgat. Els especialistes veuen en aquesta tècnica una manera d'encoratjar la donació de viu, una opció necessària per augmentar les donacions i escurçar les llistes d'espera. L'Organització Nacional de Trasplantaments té com a objectiu aconseguir que un 25% de les intervencions s'acabin fent amb donants vius. "Dues terceres parts dels donants vius són dones, són més altruistes. Per tant, el mínim que podem fer és fer-los-ho més fàcil", afirma Alcaraz.
En el cas dels homes, el Clínic també ha importat dels EUA una tècnica per extreure aquest òrgan pel melic. El primer cas ha estat una donació d'un pare al seu fill de 37 anys.
Avui ha sigut un dia molt molt molt especial per a mi: avui he passat les proves que em permetran tenir una situació laboral estable a la Universitat de Barcelona. Un somni, tot un privilegi.
Estic envoltada de gent meravellosa, família i amics, que m'han acompanyat en aquest procés llarg i dur, i que avui s'han alegrat amb mi quan han sabut que tot havia anat bé. I avui també he recordat --com els recordo sempre-- la meva neboda Marina Nogué i el meu amic Joan Solà, que estic segura que també haurien compartit aquesta alegria.
Les persones que havien de valorar les proves han tingut una actitud exquisida amb mi i amb la meva feina. M'he sentit justament valorada pel que he fet i pel que faig, pel que és una part important de la meva vida. I els en dono les gràcies.
Doncs sí, avui sento que és el primer dia de la resta de la meva vida...
Un matin comme tous les autres un nouveau pari rechercher un peu de magie dans cette inertie morose.
Clopin clopan sous la pluie jouer le rôle de sa vie puis un soir le rideau tombe c'est pareil pour tout l'monde.
Rester debout mais à quel prix sacrifier son instinct et ses envies les plus essentielles.
Mais tout peut changer aujourd'hui est le premier jour du reste de ta vie plus confidentiel.
Pourquoi vouloir toujours plus beau plus loin plus haut et vouloir décrocher la Lune quand on a les étoiles.
Quand les certitudes s'effondrent en quelques secondes sache que du berceau à la tombe c'est dur pour tout l'monde.
Rester debout mais à quel prix sacrifier son instinct et ses envies les plus confidentielles.
Mais tout peut changer aujourd'hui est le premier jour du reste de ta vie c'est providentiel.
...
Debout peu importe le prix suivre son instinct et ses envies les plus essentielles.
Tu peux exploser aujourd'hui et le premier jour du reste de ta vie non accidentel.
Oui tout peut changer aujourd'hui et le premier jour du reste de ta vie plus confidentiel.
Aquest matí m'he trobat la Maria pel carrer amb una rosa ben vermella, i m'ha explicat que el seu home cada any l'hi regalava. I ara se la compra ella i l'endemà de Sant Jordi l'hi porta al cementiri.
I al migdia m'he trobat la Dolors i el Jordi, que m'han regalat aquesta orelleta per celebrar el sant d'ell.
Avui fa nou anys, l'Anna, que llavors encara era petiteta, em va regalar aquesta planta, una frísia. Ara ja està una mica velleta --la planta-- però aquest any encara m'ha regalat un parell de floretes ben maques!
Aquesta tarda volia anar al cinema a veure También la lluvia, d'Icíar Bollaín, que he vist en alguna banda que està bé. Hi volia anar amb una amiga o amb l'Anna, però al final cap de les dues podia venir i m'ha fet mandra sortir. He treballat una estona (maleïts currículums!), i després he fet la massa d'un Bier Brot. Ara és a la nevera, fent la segona fermentació, i demà al matí l'enfornaré. Tinc gana i no és hora ni de berenar ni de sopar. Torno a treballar. I ara m'acabaré de pensar si faig un berenar tardà o un sopar matiner. Em sembla que soparé, que ja són dos quarts de nou...
