Lliure en l'altura, blanc en l'espai,
el temple enjòlit entre cel i mar
extasiat d'atzur,
d'assossec diví,
des del penya-segat
governa el pèlag i les vores
i al navegant pervé
el protector missatge.
Les illes i les cales i les ribes
reposen abaltides en la calma
de l'aigua sense brisa, llisa, pura,
fonda de transparències,
on prades fosques d'algues i molsa
i claps de sorra, claríssims,
tremolen si una vela llisca:
com una visió de benaurança
estesa i elevada vers el temple
en albor irreal, tan bella i certa.
Endreça
Sigueu propicis,
ametllers de Siurana,
a qui recordi
les vostres vestes pures
com heralds d'esperança.
Rosa Leveroni, La poesia essencial. Edició a cura de Mònica Miró i Abraham Mohino. Girona: CCG Edicions.
Amb quina musicalitat endreça les paraules!
ResponEliminaFita
Molt bonic, Neus. Sobre els ametllers de Leveroni, resposta, de vegades, als ametllers de Riba, podeu llegir:
ResponEliminahttp://leveronicentenari.blogspot.com.es/2013/11/ametllers-de-rosa-leveroni.html
Una abraçada!
Mònica Miró