MIQUEL PUIG
Ara, 07/06/2012
Fa trenta anys, el Priorat era una comarca pobra que, a més, no tenia futur. L'agricultura -avellana, raïm, una mica d'ametlla i d'olivera- no atreia als fills dels pagesos, que marxaven a Barcelona. La verema es feia en català i la producció vinícola es concentrava a les cooperatives, que elaboraven un vi pastós i aspre destinat a ser barrejat amb altres vins de menys consistència. Existia una certa activitat industrial, particularment al voltant de la confecció, que no tenia altre avantatge competitiu que l'accés a una mà d'obra -femenina- disposada a treballar més per una mica menys que a la Catalunya metropolitana. Amb el temps, les pensions van passar a ser la principal font d'ingressos de la comarca.És coneguda la història de la renaixença del vi del Priorat. L'any 1982 la Generalitat va crear la primera escola de viticultura i enologia, a Falset. Per dirigir-la va fitxar un biòleg alacantí amb experiència docent però total desconeixement de la matèria. Afortunadament, es tractava d'un personatge excepcional que, anys després, tip del que considerava un enfocament científic miop, donaria un cop de porta i es llançaria a una aventura impossible: capitalitzar l'atur i adquirir una finca on experimentar amb diferents varietats de vinya. Per aquella època, dos aventurers de nissaga vinatera van aterrar al Priorat; el primer, d'origen francès i enamorat de la virginitat del paisatge, havia convençut el segon, de la Rioja, del potencial del territori per produir vins excepcionals. A Falset van coincidir amb un periodista que havia vingut de Tarragona a fer política. Tots quatre van llogar un local a Gratallops per elaborar un vi amb unes pretensions que als locals ens van semblar absurdes. El model que preconitzaven no era nou: a banda de les cooperatives ja existien cellers independents, però ells van aportar-hi audàcia i visió internacional. Com tots els profetes, van fracassar a la seva terra, i Catalunya i Espanya van mantenir-se fidels als vins de la Rioja. Però van triomfar fora: els seus productes van ser aclamats pels crítics internacionals i en van començar a exportar. El seu exemple ha estat seguit per d'altres, tant empresaris locals com inversors forans; els primers elaboren en locals modestos, els segons en pretensiosos edificis de nova planta. Avui els vins de la comarca es venen arreu i competeixen amb els dels orígens més prestigiosos.
Durant un temps, l'èxit dels productors es va traduir en la prosperitat dels viticultors, particularment si disposaven de varietats franceses, escasses i molt apreciades pels enòlegs. Cap a l'any 2000, a la DO Montsant el quilo de merlot o de cabernet es pagava a 1 euro, mentre que la clàssica garnatxa es pagava a 0,40. Amb el temps, la producció va atrapar la demanda i els preus van caure: avui tant les varietats franceses com les autòctones (ara preferides pels enòlegs) es paguen a uns ruïnosos 30 cèntims.
La indústria de confecció ha desaparegut, però un alcalde de Falset d'increïble dinamisme va deixar-se la pell per atreure noves factories i després d'innombrables fracassos va aconseguir interessar a una multinacional fabricant de portes d'ascensors, que constitueix el nucli industrial més important de la comarca.
La població del Priorat s'ha mantingut gràcies a la immigració: un de cada vuit habitants és estranger (un de cada sis a Falset), i avui a la verema hi són molt presents l'ucraïnès (la parla de la colònia romanesa) i l'àrab. Oportunitats laborals? De dues menes: al camp, a 50 euros el dia, i al món exportant vins (Priorat i Montsant) i olis excepcionals (Siurana). Avui, amb 150 cellers, al Priorat hi ha més empresaris que mai; no tenen la vida gens fàcil, però la majoria van fent. No hi ha, en canvi, perspectives per a qui vulgui un contracte estable i ben pagat: les oficines bancàries i de la Generalitat a Falset tendeixen a la contracció, el jutjat està amenaçat i la notaria no és el que era; les botigues de tota la vida pateixen per la competència de les grans superfícies de Reus, Móra i el mateix Falset.
El ministre De Guindos diu que si l'Estat no inverteix 23.500 milions d'euros (de la nostra butxaca) a Bankia serà la catàstrofe, Montoro amenaça que Espanya serà intervinguda, la premsa insisteix que Merkel ha d'afluixar i donar una mica més de temps a Espanya perquè redueixi el seu dèficit, els socialistes mediterranis clamen perquè es complementin les polítiques d'austeritat amb les de creixement, els acadèmics reclamen que es defineixi un nou model productiu. Bankia? Intervenció? Dèficit? Polítiques de creixement? Nou model productiu? En la meva opinió, la sortida de la crisi no va per aquí. El que cal és que més empresaris s'atreveixin a fer més bé, i exportar el que sabem fer. Malauradament per als nostres fills, s'ha acabat allò que una carrera universitària era el passaport per entrar a treballar a La Caixa, la Generalitat o la Fecsa i jubilar-s'hi, però segueix havent-hi molta feina: la que sembla que només volen fer els immigrants i obrir mercats -la comercialització del nostre oli segueix monopolitzada pels italians, a l'espera que joves emprenedors es llancin a fer-se un forat en els mercats internacionals.
