26 d’abr. 2012

Lloança dels països naturals

VISCA EL SISTEMA

SEBASTIÀ ALZAMORA | Ara, 26/04/2012

L'inflamable ministre Montoro, profeta de l'apocalipsi autonòmic, es va dignar ahir a recordar-se dels independentistes per proclamar que ara el que toca és concentrar-se a combatre la crisi, i que per això cal oblidar-se "de models antics d'estat propis de l'Edat Mitjana" (Montoro sempre ha estat molt modern), així com abstenir-se de discutir sobre "països artificials". Alliçonador i tothora cordial, l'amic Montoro.

I molt interessant, perquè ens proporciona informacions que, fins ara, ignoràvem: per exemple, això dels estats de l'Edat Mitjana. Ens pensàvem (perquè així ho expliquen els historiadors, que tanmateix mai seran tan fiables com el nostre admirat ministre) que els estats tal com els coneixem s'havien forjat i consolidat una mica més endavant, durant els segles XVIII i XIX: va ser el cas, per exemple, de l'estat nació d'estirp jacobina que es va imposar a França, i que va donar també el model per a l'estat espanyol. A l'Edat Mitjana el que hi havia eren regnes, sovint força més petits però tan o més bel·licosos que els estats d'ara. Això també succeïa a la península Ibèrica, fins al punt que, a l'Edat Mitjana, encara no existia Espanya. O no existia, si més no, Espanya tal com l'entenem del decret de Nova Planta ençà.

Però calla, que això deu tenir a veure amb l'expressió més sucosa de Montoro, que és aquesta que fa referència a les discussions que alguns s'entesten a mantenir sobre "països artificials". Aquest adjectiu (artificial, hum) introdueix una distinció de gran abast, perquè, si resulta que existeixen països que són artificials, deu voler dir que n'hi ha uns altres que són naturals, com el suc de taronja. Així doncs, si la Catalunya sobirana que anhelen els independentistes és un país artificial, hem de concloure que Espanya, per contraposició, és un país cent per cent natural. Això vol dir que no hi ha hagut ningú mai que n'hagi fixat les fronteres, sinó que Espanya senzillament sempre ha existit de manera, ja diem, natural, idèntica a si mateixa des de temps immemorials.

Aleshores cobra sentit allò altre de l'Edat Mitjana: com voleu que no existís Espanya ja a l'Edat Mitjana, si es tracta d'un país natural, com el sol que surt i es pon cada dia? Espanya no té artifici (com els països de porexpan que es fabriquen els independentistes, ecs) i, com l'aigua que brolla de la font joliua, ha estat allà on és des de sempre, i des d'abans encara. Espanya ja existia abans del Big Bang, i seguirà existint després que el planeta Terra hagi fet un pet com una gla, per la raó incontrovertible que Espanya és natural. De fet, no és cert que Déu Nostre Senyor descansés al setè dia: el diumenge el va aprofitar per fer Espanya, a fi que la Creació fos completa i comptés, des d'un bon començament, amb un país natural que posés en ridícul tots aquells insensats que tinguessin la pretensió de construir els seus detestables països artificials. Gràcies per l'aclariment, senyor Montoro, i visca la seva Espanya natural i eterna (però que visqui lluny).

cobles d'actualitat

Ara la poesia popular es difon per aquests mitjans...

Així comença la saga:
va el Cristiano i la caga.
Ja mai més se li aixecava,
tan esquifida, la fava!

Ho porta escrit el Kakà,
ell també l'ha de cagar.
Tampoc se li aixeca el vit,
sempre l'ha tingut petit!

La pilota, al Sergio Ramos,
sí que se li aixeca, vamos!
Però la polla té el col·lega
més tova que la mantega.

Després de passar-ho puta
per haver perdut la ruta,
a can culer la trempera
reviscola, tal com era.