"Clam de tardor", de Josep Marí
que hem entrat a la tardor!
Munta-que-munta-que-mun
núvol blanc amunt-amunt
Jo et daré tots els ocells,
l'aigua fresca i els camps vells.
Jo et regalaré els camins
resplendents entre els nous brins.
Si tu els camins em regales,
jo, veles, illots i cales.
cap a la lluna dels gats.
Jacareno, jacaró
qui m'ensenya la cançó?
Jo mateix, i de passada,
te'n cobraré una besada.
i dels xàfecs, el torrent.
Jugarem a toc-i-pam
i al marro, patim-patam.
No: jo jugaré a la xinga
i a la corda, que ja dringa.
la nit d'estrelles s'empelta.
Qui no dirà la cançó
del màgic clam de tardor?"
(El poema, difós pel Facebook per l'Institut d'Estudis Eivissencs. Les minireproduccions d'alguns quadros preciosos --tots els seus quadros són preciosos-- d'en Pep Marí, extretes d'aquí.)
