Econòmicament parlant, la situació dels bascos és millor que la dels catalans. L'indicador més clar és la renda disponible per càpita. Per cada 100 euros de què disposa un català (després de pagar els impostos i rebre les pensions o subsidis corresponents), un basc en disposa de 116. És una diferència molt gran. De fet, els bascos són els espanyols amb més renda, seguits pels navarresos, els madrilenys i, en quarta posició, els catalans.
Hi té molt a veure el concert de què gaudeixen bascos i navarresos, i per això no és estrany que els partits polítics bascos, siguin d'obediència madrilenya o autòctona, el defensin a peu i a cavall. El que resulta sorprenent és que la mateixa contundència i unanimitat no regni entre els catalans.
Tenim, doncs, un primer indicador favorable als bascos. Tanmateix, avui voldria referir-me a un altre: la taxa d'atur. La catalana és del 22%, mentre que la basca se situa en el 14,6%. Una diferència també molt notable. ¿Té alguna cosa a veure el dèficit fiscal amb aquesta diferència? La influència és molt tènue, i crec que faríem bé de no voler justificar la lamentable xifra d'aturats a Catalunya amb aquest argument. El finançament autonòmic explica la fallida de la Generalitat i la discriminació que patim els catalans a l'hora de rebre serveis públics, però no ho explica tot, i concretament, no explica -més que indirectament i discutiblement- la situació de l'economia privada, que és la que crea o destrueix llocs de treball.
Per tant, la resposta a la pregunta que encapçala aquest article és doble: econòmicament parlant, els bascos estan millor que els catalans perquè gaudeixen d'un finançament millor i perquè tenen un sistema productiu que els ha portat a tenir una taxa d'atur significativament més baixa. Val la pena que analitzem aquest segon factor.
Comencem constatant que la situació relativa no sempre ha estat així. A finals dels anys 70 el País Basc tenia una renda per càpita més alta que Catalunya però tots dos tenien taxes d'atur molt baixes (des de feia tres dècades). Ara situem-nos el 1995. Entremig, hi ha hagut dues crisis industrials íntimament vinculades a la incorporació d'Espanya als mercats internacionals. Catalunya té gairebé un 20% d'atur i al País Basc és superior, del 22%; a més, la renda per càpita catalana supera (lleugerament) la basca. Les dues comunitats han patit enormement la reestructuració industrial, però el País Basc, centrat en la indústria pesant i molt menys atractiu per a la inversió estrangera, sembla menys preparat que Catalunya per competir internacionalment. Tanmateix, el que ha passat entre el 1995 i el 2012 és el contrari: als bascos els ha anat molt millor. Per què?
Relativament, Catalunya ha creat més llocs de treball que el País Basc: 800.000 contra 230.000. Però Catalunya ha incrementat el seu atur respecte del que tenia el 1995 en 200.000, mentre que el País Basc l'ha reduït en 75.000. El que ha passat al País Basc és lògic: l'ocupació ha pujat, l'atur ha baixat. En canvi, a Catalunya ha pujat l'ocupació i també l'atur.
La diferència són els immigrants: a Catalunya n'han arribat més d'un milió, mentre que al País Basc ho han fet poc més de 100.000. Una altra manera de dir-ho: el País Basc ha creat llocs de treball sobretot per als bascos, mentre que Catalunya n'ha creat més per als immigrants que per als catalans.
¿Tenim atur perquè tenim molts immigrants? Els qui fan aquesta lectura són com el neci que quan el savi li assenyala la lluna es fixa en el dit. Tenim atur i tenim immigrants pel mateix motiu: perquè hem apostat per crear llocs de treball de baixa qualificació que poden ser ocupats per immigrants, i aquests immigrants desplacen els autòctons perquè estan disposats a treballar més per menys. Això no passa (tant) al País Basc perquè la seva aposta econòmica és més exigent amb els candidats a ocupar un lloc de treball.
El 1995 el País Basc va seguir apostant per la indústria, nosaltres ho vam fer pel turisme. Avui el pes de la manufactura en el PIB és un 30% més gran al País Basc que a Catalunya, mentre que el pes del turisme és el doble aquí que allà. Són dues apostes legítimes, però hem de ser conscients que el turisme (com la construcció) crea llocs de treball però no redueix l'atur, perquè els llocs de treball que crea són atractius per als immigrants, i aquests no ens els acabarem.
En aquest moment, el projecte econòmic més important que sembla que estem considerant és el d'Eurovegas. Un salt endavant... però dissortadament no en la direcció correcta.
