Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris pa. Mostrar tots els missatges

24 de maig 2014

pa sense gluten

No és fàcil fer una dieta sense gluten, i tampoc és fàcil fer un pa sense gluten que sigui flonjo i gustós. Jo ho he intentat, i després d'unes quantes proves, aquesta recepta és la que més em satisfà. Està inspirada en la recepta "Pa sense blat" que proposen Linda Collister i Anthony Blake en el llibre Country Bread (Elaboración artesanal del pan. Barcelona: Blume). Linda Collister, l'autora dels textos (ell és el fotògraf), presenta la seva com una recepta base, a partir de la qual cadascú pot fer proves i combinacions fins a trobar-ne una que li agradi. Que és el que he fet jo.

Ingredients

200 g de farina de blat de moro
200 g de farina d'arròs
150 g de farina de fajol (en castellà, trigo sarraceno)
550 ml d'aigua calenta
    9 g de llevat sense gluten (un sobre de llevat panificable Biográ: a dalt hi diu "sin gluten")
  10 g de sal (una mica més de mitja cullerada)
una culleradeta de mel
dues cullerades d'oli verge d'oliva extra
una cullerada de llavors de rosella
dues cullerades de pipes de carabassa
dues cullerades de sèsam
tres cullerades de nous trencades a trossets

un motllo greixat i enfarinat (amb alguna de les farines anteriors); millor un motllo llarg, perquè el pa no sigui tan alt i quedi més ben cuit per dins


Preparació

1. Tamisem la farina en un bol gran i hi afegim la sal i el llevat.

2. Escalfem l'aigua fins que estigui calenta al tacte però sense cremar. Ni més ni menys. Hi afegim la mel i l'oli.

3. Amb una mà anem tirant l'aigua dins del bol i amb l'altra l'anem barrejant amb la farina fins que quedi una massa bastant tova (com que no porta gluten, no és enganxifosa).

4. Hi afegim les llavors, les pipes i les nous i ho barregem bé. No s'ha de pastar més.

5. Aboquem la massa al motllo, el tapem amb un drap humit i la deixem reposar mitja hora.

6. Escalfem el forn per dalt i per baix a 220 ºC amb un plat ple d'aigua dins.

7. Enfornem el motllo i el deixem coure quasi mitja hora, fins que vegem que està daurat. Segurament s'haurà esquerdat per dalt, com el de la foto.


8. Traiem el pa del motllo i el tornem a ficar al forn uns deu minuts més, directament sobre la reixa.

Si el pa s'ha esquerdat per algun costat i ha quedat massa dur, la pròxima vegada hi hem de posar més aigua.

Variants

1. Es poden canviar les proporcions de les tres farines, sempre que el pes total sigui el mateix. També s'hi pot posar qualsevol altra farina sense gluten. A mi em sembla que posar-hi més farina de blat de moro el fa més flonjo.

2. S'hi poden posar altres llavors, per exemple pipes de gira-sol (també fan flonjo el pa), altres menes de fruita seca, olives, tomàquets secs, herbes... Sempre sense gluten, esclar.










14 de jul. 2013

¿què i qui hi ha darrere del pa Grant?

L'altre dia buscava en el llibre magnífic de Linda Collister Pan. De la chapata al pan de centeno (Barcelona: Acanto, 2007) una recepta per fer pa, per fer un pa que no hagués fet mai abans i que em resultés atractiu per una raó o altra. Vaig anar a parar al pa Grant, i em van cridar l'atenció tres coses: (1) és un pa que no es pasta, (2) el temps de fermentació és molt curt, tot just mitja hora, i (3) el pa és el resultat d'un error. La recepta tenia tots els ingredients --mai tan ben dit-- per resultar atractiva, i m'hi vaig posar.

Un cop fet el pa i comprovat que era boníssim, molt gustós, vaig sentir curiositat per saber quin era l'error que havia portat a la recepta. Després de voltar una estona per internet, no només vaig aclarir això, sinó que vaig descobrir que al darrere del pa Grant hi havia una dona excepcional, valenta i --potser per això-- avançada al seu temps: Doris Grant, que va defensar quan encara no ho feia pràcticament ningú els avantatges dels aliments sense refinar, del consum de fruita i verdura crua, i de no barrejar aliments de diferents tipus (això últim és dur de mantenir...).

L'error que hi ha al darrere del pa Grant és tan humà... Un bon dia, fent pa a casa, Doris Grant es va oblidar de pastar el pa, i arran d'això va fer un experiment: va fer tastar als amics la versió pastada i la versió sense pastar, i hi va haver acord que el segon era millor.

En fi, aquí teniu la meva versió de la recepta (a internet n'hi trobareu unes quantes més). I a sota, l'obituari que va publicar el diari The Telegraph arran de la mort de Doris Grant, un excel·lent resum de la seva vida.

pa Grant

Ingredients

- 700 g de farina de blat integral*
- 1 culleradeta de sal
- 15 g de llevat fresc
- 1 culleradeta ben plena de mel
- 600 ml d'aigua tèbia
- llavors de sèsam (cru o torrat)

* (millor ecològica; jo en vaig combinar 500 g amb 100 g de farina blanca per fer pa i 100 g de farina de civada; segur que es poden fer altres combinacions on predomini la farina de blat integral, s'ha de provar!; també es pot fer, segons la recepta canònica, amb 700 g de farina d'espelta ecològica)


Elaboració

1. Desfeu el llevat en un bol petit i barregeu-lo amb uns 100-150 ml d'aigua tèbia; afegiu-hi la mel.

2. Deixeu-ho reposar uns 10 minuts, fins que faci moltes bombolles.

3. Barregeu en un bol gran la farina i la sal, i aboqueu-hi el llevat i la resta de l'aigua. Feu una massa amb la mà durant uns 2 minuts, des de les vores cap al mig, fins que estigui elàstica i se separi de les parets del bol. Quedarà més humida i tova que una massa de pa normal.

4. Aboqueu la massa en un motllo de plum cake engreixat i enfarinat, tapeu-la amb un drap humit i deixeu-la en un lloc càlid mitja hora.

5. Mentrestant, escalfeu el forn a 200 ºC (amb turbo, si en teniu; si no, amb foc a dalt i a baix). Fiqueu-hi un plat o un bol vell amb aigua.

6. Tireu les llavors de sèsam per sobre de la massa i fiqueu el motllo al forn. S'hi ha d'estar uns 35-40 minuts. Per saber si ja està cuit, traieu el pa del motllo i piqueu-lo per sota amb els dits: si sona buit, ja està; si sona pesat, coeu-lo 5 minuts més.

7. Un cop cuit, traieu el pa del motllo i deixeu-lo refredar en una reixeta.




(Si voleu veure les altres receptes d'aquest blog, pitgeu l'etiqueta receptes que trobareu a la columna de la dreta.)


Aquí teniu l'article del Daily Telegraph, que es va publicar fa deu anys amb motiu de la mort de Doris Grant, als 98 anys. M'ha semblat un miracle que, passat aquest temps, l'enllaç de la Wikipedia encara m'hagi portat al text, i per això goso reproduir-lo aquí sota.


Doris Grant
12:01AM GMT 29 Mar 2003
Doris Grant, who has died aged 98, had an important influence on public attitudes to diet as a champion of fresh, natural ingredients and minimal processing of the food we eat.

Over a period of 60 years, she maintained a running battle with the major food companies by criticising the use of refined carbohydrates, particularly in white bread and white sugar, and dismissing their claim that these were all that the public would eat. At first they ignored her.

Then there were a series of responses by doctors pointing out her lack of medical qualifications. A professor of nutrition wrote to one newspaper claiming that the issue of white or brown bread was no more than a matter of colour prejudice.

But in writing a weekly column in the Sunday Graphic during the mid-1930s, and then a series of best-selling books, Doris Grant pulled no punches.

In attacking agene, which was added to flour to make the bread easier to bake, she declared: "If you love your husbands, keep them away from white bread . . .If you don't love them, cyanide is quicker but bleached bread is just as certain, and no questions asked."

One of her most celebrated achievements was the "Grant Loaf". To produce three of these loaves required 3 lb of stone-ground wholewheat flour; two pints of water; two teaspoons of salt; three teaspoons of Barbados sugar (or, alternatively, a tablespoonful of honey); and three teaspoon measures of dried yeast.

But the key element in the Grant Loaf was the result of an error which she made when she started to make her own bread: after several months Doris Grant realised that she had forgotten to knead her dough. She then conducted an experiment, using kneaded and unkneaded dough, in which her friends confirmed that the latter tasted best.

A farmer's daughter, she was born Doris Margaret Louise Cruikshank on January 25 1905 and was educated at Banff Academy. Young Doris went on to Glasgow School of Art, where she won a scholarship to study in Rome. But when she became engaged to Gordon Grant, whom she met through their mutual interest in music, it was withdrawn and given to the next best candidate.

After marrying in 1927, the couple moved to England, where Gordon Grant set up the London office of his family firm, William Grant, the distillers. But the early years of Doris Grant's married life were overshadowed by arthritis, which became so bad that she found herself climbing the stairs on her hands and knees.

The usual medical remedies failed. A cousin, who was also a doctor, then gave her an unusual prescription, consisting of three columns of proteins, starches and acid fruits with the instruction, "Don't mix foods that fight!"

After finding her health restored within weeks, she looked into the origin of the list, which lay in a book by Dr William Hay, an American who had adopted healthy eating after suffering from Bright's disease.

When Doris Grant met Hay, he told her his golden rules. These included not eating concentrated starches and proteins in the same meal; ensuring that raw foods, such as salads and fruits, made up the major part of a diet; eating proteins, starches and fats in smaller quantities than is customary; and making sure that an interval of at least four hours elapsed between meals of a different character.

Doris Grant became a keen supporter of these ideas on compatibility, but there have been others who have been sceptical, pointing out that there is no scientific proof to support them. Nevertheless, there is some substantial anecdotal evidence of people feeling better as a result.

Hay suggested that she write a book for the British market, and this was published in 1937. After the outbreak of war, Doris Grant wrote Feeding the Family in Wartime (1942), which emphasised the importance of a balanced diet in a time of severe restrictions, and offered a selection of recipes.

Two years later she published Your Daily Bread, the first of her bestsellers. In addition to supplying recipes, this cited a wide variety of evidence about how beri-beri became prevalent in such places as Norway, Labrador and Java after white flour and other "civilised" foods became fashionable. Refined white bread, from which wheat germ had been removed, was a "murdered food", she concluded.

Doris Grant continued to campaign into old age. Food Combining For Health, written with Jean Joice, came out when she was 79, selling some 250,000 copies and being translated into six languages; 10 years later another edition was published.

At the same time, she linked up with other whole food campaigners - such as Lady Eve Balfour, of the Soil Association, and the Henry Doubleday Research Association - who were slowly changing attitudes to methods of mass-produced food. She also clashed with the Ministry of Health by criticising the use of fluoridation in drinking water.

This did not mean that Doris Grant had no time for other interests. She became an expert on flower arranging and, after the war, when there was a shortage of costume jewellery, taught herself to make brooches, necklaces and ear-rings, which the Queen's dressmaker Norman Hartnell sold in his London boutique.

She and her husband had two daughters, with whom they formed a string quartet. Doris Grant played the cello; their daughter Elizabeth took the viola; while Gordon Grant and their other daughter Anne were on violins.

When Gordon Grant retired to Bournemouth in 1962, she took navigation classes so that she could help him when they sailed off the Normandy and Brittany coasts.

In old age Doris Grant was delighted to see that many of her ideas were being accepted by the medical establishment; even her daughter Elizabeth, who had been a sceptic on qualifying as a doctor, had become a convert.

When Doris Grant, at the age of 90, was interviewed with her husband by The Food Programme on Radio Four, Gordon Grant explained how he now made the family's bread, and had become "pretty well a hundred per cent believer" in his wife's ideas; however, she placed rather more emphasis than he on the necessity for moderation when taking whisky as part of a diet.

Doris Grant, who died on February 27, was predeceased by her husband. Their two daughters survive them.

26 de nov. 2011

pa florentí de parmesà i romaní

Ingredients per a dues barres allargades

• 500 g de farina de blat blanca que vagi bé per fer pa
• 100 g (llargs) de formatge parmesà acabat de ratllar
• 15 g de llevat fresc (o 7 g de sec, o 7 g de sec actiu)
• 1 culleradeta de sal marina fina
• 1 ou gran batut
• 3 cullerades d'oli d'oliva verge (si és DO Siurana, millor...)
• 220 ml d'aigua tèbia
• 2 cullerades de romaní picat i dues branquetes de romaní (si pot ser, fresc; si no, sec)

Preparació

1. Poseu la farina, el formatge, el llevat (si és fresc, desfet amb una mica d'aigua tèbia), la sal, l'ou batut, l'oli d'oliva, el romaní picat i l'aigua en un bol. Amb una sola mà, barregeu-ho tot per formar una massa.

2. Aboqueu la massa a sobre del marbre de la cuina, una mica enfarinat, i pasteu-la entre 8 i 10 minuts, fins que estigui suau i elàstica. Feu una bola, fiqueu-la en un bol net, cobriu-la amb un drap humit (o, menys recomanable, amb film de plàstic) i deixeu el bol en un lloc càlid (uns 20 ºC) perquè la massa fermenti, fins que dobli el volum (més o menys, tres quarts d'hora).

3. Torneu a abocar la massa al marbre, doneu-hi cops perquè surti l'aire i dividiu-la en dues parts per fer dues barres llarguetes (atreviu-vos a fer-les ben primes, perquè si no ja veieu que després queden més aviat refetetes). Poseu-les en una placa de forn, a sobre de paper de cuinar, feu-hi un o més talls amb un ganivet ben esmolat, cobriu-les i deixeu-les en un lloc càlid una altra vegada perquè fermentin durant més o menys mitja hora, fins que hagin doblat el volum.

4. Mentrestant, escalfeu el forn a 180 ºC per dalt i per baix. Poseu-hi un bol amb aigua o gel perquè faci vapor.

5. Esquitxeu les barres amb una mica d'aigua, tireu-hi una mica de parmesà per sobre i poseu les branquetes de romaní en el tall que heu fet abans.

6. Coeu les barres al forn uns 30 o 35 minuts, o fins que les barres estiguin daurades i cuites.

7. Un cop fora del forn, deixeu-les refredar en una reixeta.


Aquest pa és boníssim...

...sucat amb tomàquet, amanit amb oli d'oliva verge (si pot ser de la DO Siurana, millor...) i amb pernil del bo.
...amb olivada i brie.
...torrat i amb sobrassada.
...tot sol!
...???


(Recepta adaptada del llibre Panes del mundo, de Paul Gayler. Barcelona: Blume, 2007.)


(Si voleu veure les altres receptes d'aquest blog, pitgeu l'etiqueta receptes que trobareu a la columna de la dreta.)


.

31 de jul. 2011

pa de la Toscana

Ingredients

25 g de llevat de forner fresc (o 12 g de llevat sec instantani)
un pessic de sucre
275 dl d'aigua tèbia
300 g de farina integral (millor orgànica)
200 g de farina blanca per fer pa (millor orgànica)
una mica més de farina blanca per tirar per sobre
4 cullerades d'oli d'oliva del bo


Com es fa

1. Poseu el llevat, el sucre i l'aigua en un bol petit i deixeu-ho reposar 10 minuts.

2. Poseu la farina, tamisada, en un bol gran. Feu un forat al mig i tireu-hi el líquid anterior i l'oli d'oliva.

3. Barregeu-ho amb una mà per fer una massa tova i tireu-la al marbre, enfarinat.

4. Pasteu-la durant 10 minuts amb les dues mans, fins que estigui suau i elàstica.

5. Feu una bola i poseu-la en un bol net i untat amb oli. Cobriu-la amb un drap de cotó o de lli mullat o amb film de plàstic, i deixeu-la reposar en un lloc càlid 1 hora o 1 hora i mitja, fins que hagi doblat el volum.

6. Torneu a bolcar la bola al marbre, doneu-li cops perquè surti l'aire i torneu-la a pastar un minut.

7. Doneu-li forma de cilindre gran, per fer una barra, o bé de cilindres petits, per fer panets llargs (els clàssics panini italians). Poseu-ho en una placa de forn enfarinada o amb paper de cuina, tapeu-ho i deixeu-ho reposar 45 minuts més.

8. Mentrestant, escalfeu el forn a 200 ºC, amb escalfor a dalt i a baix (important!).

9. Poseu un recipient resistent a l'escalfor ple d'aigua dins del forn. El vapor farà que la crosta sigui més cruixent (important!).

10. Tireu una mica de farina per sobre de cada pa i enforneu la placa durant 30-40 minuts (aneu-ho vigilant, depèn de la mida dels pans), fins que la crosta estigui torradeta.


11. Traieu la placa del forn i passeu els pans a una reixa perquè es refredin.


Notes

1. Aquest pa no porta sal perquè es considera que els ingredients que s'hi afegiran ja en porten prou. De tota manera, n'hi podeu afegir dues culleradetes, si voleu.

2. El mateix pa es pot fer amb farina blanca, només.


(Recepta basada en una que trobareu en el llibre Panes del mundo, de Paul Gayler (Barcelona: Blume, 2007). Les receptes són senzilles (a diferència d'altres llibres de receptes de pa), i seguint les instruccions al peu de la lletra els resultats són molt bons, pel meu gust.)


Altres receptes de pa aquí , aquí i aquí.


(I si voleu veure les altres receptes d'aquest blog, pitgeu l'etiqueta receptes que trobareu a la columna de la dreta.)

6 de març 2011

pa de civada escocès

Ingredients per a dos pans rodons mitjans

100 g de farina de civada ecològica, i una mica més per tirar per sobre
300 ml de llet
275 g de farina de blat integral
275 g de farina de blat blanca, que vagi bé per fer pa
20 g de llevat fresc (o 10 g de sec, o 8 g de sec actiu)
1 culleradeta de sal marina fina
1 culleradeta de sucre fi
1 culleradeta de mel
50 g de mantega

Preparació


1. Poseu la farina de civada i la llet en un bol i deixeu-ho reposar 4 hores.

2. Poseu les farines de blat en un bol gran, la sal i el sucre, i remeneu-ho tot bé.

3. Desfeu el llevat fresc amb una mica d'aigua tèbia (si feu servir llevat sec, afegiu-lo als ingredients del pas 2).

4. Escalfeu la mel i la mantega amb poc foc o al microones, fins que s'hagin desfet i barregeu-ho bé.

5. Tireu el llevat desfet, la barreja de mel i mantega, i la farina de civada barrejada amb la llet. Barregeu-ho amb una mà fins que es faci una massa tova. Si no és tova (sembla que això depèn de la farina), tireu-hi una miqueta d'aigua tèbia.

6. Aboqueu la massa a sobre del marbre de la cuina, una mica enfarinat, i pasteu-la entre 8 i 10 minuts, fins que estigui suau i elàstica. Fiqueu-la en un bol net, cobriu-la amb un drap humit (o, menys recomanable, amb film de plàstic) i deixeu el bol en un lloc càlid (uns 20 ºC) perquè la massa fermenti, fins que dobli el volum (més o menys, una hora).

7. Aboqueu la massa al marbre, doneu-hi cops perquè l'aire surti i dividiu-la en dues parts per fer dos pans rodons. Poseu-les en una placa de forn, a sobre de paper de cuinar, esquitxeu-les amb aigua i tireu-hi farina de cibada per sobre. Cobriu els pans i deixeu-los en un lloc càlid una altra vegada perquè fermentin durant una hora.

8. Escalfeu el forn a 220 ºC per dalt i per baix. Enforneu els pans uns 10 o 12 minuts, després reduïu la temperatura fins a 180 ºC i deixeu-los 30 minuts més, o fins que estiguin daurats i cuits. Podreu saber si ja estan fets i picant-los per sota el soroll és buit.

9. Un cop fora del forn, deixeu-los refredar en una reixeta.



(Recepta adaptada del llibre Panes del mundo, de Paul Gayler. Barcelona: Blume, 2007.)



(Si voleu veure les altres receptes d'aquest blog, pitgeu l'etiqueta receptes que trobareu a la columna de la dreta.)



.

12 d’oct. 2010

les receptes d'aquest pont: pa de cervesa alemany i pastís de pastanaga i nous

Pa de cervesa alemany (Bier Brot)

200 g de farina de sègol integral
7 g de llevat sec (o 20 g de llevat humit de forn)
33 cl (una mitjana) de cervesa alemanya rossa (Becks, per exemple)
175 cl d'aigua tèbia
2 cullerades de pipes de gira-sol
500 g de farina de força blanca (o de forn, bona)
2 culleradetes de sal

1. Poseu la farina de sègol en un bol gran amb el llevat ben desfet.

2. Escalfeu l'aigua i barregeu-la amb la cervesa. La barreja ha d'estar a uns 30 ºC.

3. Aneu tirant el líquid tebi a la farina i barregeu-ho tot bé (la massa encara és bastant líquida).

4. Afegiu-hi les pipes.

5. Tapeu el bol amb film de plàstic i deixeu-lo a temperatura ambient entre una hora i una hora i mitja perquè la massa fermenti.

6. Afegiu-hi la sal i la farina blanca a poc a poc, i aboqueu la massa (ara ja és com un xiclet) al marbre de la cuina per continuar-la pastant durant cinc o sis minuts més, fins que estigui ben llisa i elàstica.

7. Poseu-la en un bol gran untat amb oli, tapeu-lo i deixeu-lo en un lloc càlid fins que la massa hagi doblat el volum. També el podeu deixar a la nevera tota la nit.

8. Escalfeu el forn a 190 ºC.

9. Aboqueu la massa al marbre i doneu-hi cops perquè se'n vagi l'aire. Repartiu-la en dos (o tres, segons la mida) motllos de pa o de plum-cake untats amb oli i un mica de farina o coberts amb paper d'anar al forn.

10. Esquitxeu els pans amb una mica d'aigua i tireu-hi farina de sègol per sobre. Feu-hi quatre o cinc talls d'uns 5 mm de fons amb un ganivet ben esmolat.

11. Col·loqueu els motllos al forn i deixeu-los coure uns 15 minuts a 190 ºC. Després abaixeu la temperatura a 180 ºC i deixeu-los uns 20 més, fins que el pa estigui cuit (més val passar-se de cuit que de cru, però tampoc ha de quedar com una pedra). Traieu el pa del motllo perquè es refredi.

Aquest pa és molt bo amb un raig d'oli d'oliva del bo (DO Siurana, si pot ser...), i formatge, salmó, pernil... Ideal, no cal dir-ho, acompanyat d'una bona cervesa... alemanya, belga o catalana!

(Recepta basada en una que trobareu en el llibre Panes del mundo, de Paul Gayler (Barcelona: Blume, 2007). Les receptes són relativament senzilles i, seguint les instruccions al peu de la lletra, els resultats són molt agraïts, pel meu gust.)



Pastís de pastanaga i nous

3 ous (o 4, si són petits)
200 g de sucre
125 ml d'oli d'oliva del bo (de...)
240 g de farina blanca
5 o 6 pastanagues mitjanes
120 g de nous del país (res de nous de Califòrnia, ¿eh?)
2,5 culleradetes de llevat Royal
2-3 culleradetes de canyella en pols

1. En un bol gran, barregeu (millor amb les varetes de la batedora elèctrica) els ous i el sucre, després afegiu-hi l'oli i després la farina i el llevat barrejats i tamisats.

2. Aquesta massa es pot deixar reposar una hora o dues, o a la nevera tota la nit, o no, i llavors passem directament al pas següent.

3. Ratlleu les pastanagues (amb el minirobot és un moment) i piqueu les nous (també), i afegiu-les a la massa amb la canyella i remeneu-ho tot bé amb una cullera de fusta fins que quedi ben uniforme.

4. Unteu un motllo rodó o quadrat amb oli o mantega i enfarineu-lo. Tireu-hi la massa.

5. Escalfeu el forn a 200 ºC, fiqueu-hi el motllo i abaixeu la temperatura IMMEDIATAMENT a 180 ºC. Deixeu coure el pastís uns 40 minuts, però abans de treure'l assegureu-vos que està cuit (no ha de quedar tou o "mullat" per sobre).

(Podeu comparar aquesta recepta amb aquesta altra.)



(I si voleu veure les altres receptes d'aquest blog, pitgeu l'etiqueta receptes que trobareu a la columna de la dreta.)