15 d’abr. 2013

Mediocritat

JOSEP RAMONEDA | Ara, 14/04/2013

El mal funcionament de la democràcia espanyola condueix permanentment a la intervenció de la justícia en qüestions que s'haurien de resoldre estrictament en l'àmbit polític. Els tribunals de justícia hi són per sancionar els abusos flagrants del poder polític, no per decidir com a tercera cambra sobre allò que els partits són incapaços de resoldre. Ni l'Estatut, ni el dret d'autodeterminació, ni la política lingüística haurien d'haver anat mai als tribunals. I si hi acaben és perquè els governs i els partits no fan la seva funció. En la seva falta de coratge es parapeten en la llei per no haver d'assumir riscos ni responsabilitats que poden tenir costos electorals. Però els ciutadans no els elegim perquè s'espolsin les puces de sobre.

El referèndum d'autodeterminació és una qüestió política, plantejada democràticament des d'una comunitat autònoma per una àmplia majoria parlamentària. No es pot liquidar amb l'apel·lació als límits marcats per la llei. És obligació de Mariano Rajoy i d'Artur Mas i de la resta de partits buscar una solució política. I el president del govern o el líder del principal partit de l'oposició no es poden limitar a posar la Constitució com a barrera infranquejable. Això no resol el problema, sinó que desvirtua el marc legal de convivència. La Constitució no pot ser un mecanisme d'imposició que impedeixi reconèixer els canvis socials i les aspiracions de sectors de la societat. El marc normatiu de la convivència ha de ser compartit. Si no ho és, està desfasat.

Passa el mateix amb la qüestió de la llengua. Ja n'hi ha prou d'anar arrossegant el debat a cop de sentència judicial. S'han d'asseure Rajoy, Mas i els altres, definir un criteri polític, a partir del reconeixement de la centralitat del català en el sistema educatiu, que tothom es comprometi a respectar. Intentar treure dividends polítics dels temes més conflictius utilitzant els tribunals és una manifestació de mala fe política. No es tracta de resoldre problemes sinó de treure'n benefici partidista amb el mínim risc. I això és la definició de la mediocritat política.