Aquests dies ha causat furor internacional el ja cèlebre missatge que va enviar Rajoy (a qui tot apunta que aviat recordarem com a Mariano el Breu) a De Guindos mentre aquest ministre estava reunit amb l'Eurogrup, passant la bacina dels cent mil milions: "Aguanta, som la quarta potència d'Europa, Espanya no és Uganda", deia el missatge. Ula, ula. Potser Rajoy es va equivocar de destinatari i l'hi volia enviar a Vicente del Bosque, però el cas és que la cosa va anar com va anar. Als ugandesos l'empanada gallega del president espanyol no els ha fet ni gota de gràcia, i ja fa dies que existeix a Twitter el hashtag #UgandaIsNotSpain, i que circula per la xarxa un vídeo en què una jove ugandesa explica que entenen la provocació de don Mariano com una emissió de boira baixa per desviar l'atenció dels seriosos problemes econòmics i financers que Espanya, i no Uganda, està travessant. Pel que fa al món occidental, l'incident ha servit perquè Espanya i el seu govern reiterin la seva condició de riota predilecta dels mitjans més prestigiosos i de més difusió, començant per la comparativa que va elaborar la BBC per demostrar que Espanya i Uganda efectivament són països diferents, però que no per això Espanya deixa de fer bastanta pena.El més curiós del cas és que, amb tota probabilitat, el registrador de la propietat Rajoy no deu ser capaç de situar Uganda no ja en un mapamundi, sinó en un mapa de l'Àfrica. La ficada de pota és tan garrafal com gratuïta i innecessària, i s'assembla bastant a la brometa que fa uns mesos es va permetre el president del Consell General del Poder Judicial, Carlos Dívar, sobre l'idioma mandinga, amb el propòsit de fer conya marinera sobre la diversitat lingüística del Regne d'Espanya. Esclar que això era abans que transcendís que les "intenses reunions de feina" que Dívar celebrava a Marbella a càrrec de l'erari públic tenien com a únic acompanyant el seu cap d'escortes, amb qui l'uneix una relació tan estreta que no hi passa l'aire. Seria interessant que l'Opus Dei, una entitat a la qual pertany el senyor Dívar, fes pública la seva particular valoració d'aquest assumpte. Mentrestant, Don Carlos està molt ocupat fent-se arxivar querelles, i es veu que ja no li queda humor ni per fer bromes sobre el mandinga.
El que tenen en comú Dívar i Rajoy és una visió obtusa i vagament racista sobre l'Àfrica, que els sembla un referent idoni per fer-ne gracietes denigrants amb la finalitat de subratllar la grandesa de la pàtria espanyola. És el que deia Machado: menyspreen tot el que ignoren, i aquests ho ignoren tot. Ara que també sabem que Rajoy va enviar una carta a Durao Barroso i a Van Rompuy per assabentar-los que l'euro té problemes i que cal actuar ràpidament per solucionar-los, podria succeir que els dirigents europeus fessin gala d'aquest mateix humor tavernari i responguessin a la missiva amb una altra vella broma africana: "Ens ho dius o ens ho expliques, Mariano? Et recordem que l'Àfrica comença als Pirineus".
