30 d’ag. 2010

Rotterdam

Entre Delft i Gouda, vam anar a Rotterdam. Res a veure amb Amsterdam. Ciutat dura. Però jo diria que també ha de tenir uns quants racons bonics. El port, per exemple, em va encantar. I també el canal que hi ha sortint de l'estació de trens, ciutat avall, i alguns dels moltíssims gratacels que et vas trobant.











29 d’ag. 2010

Delft i Gouda / Delft en Gouda

Dues ciutats petites, o pobles grans, d’Holanda.

Gouda. Sí, sí, la dels formatges (tot i que el nom, esclar, es pronuncia d’una altra manera... ben endimoniada per a nosaltres, amb aquella “g” tan gutural...).











I resulta que a Gouda hi va néixer i estudiar Erasme de Rotterdam. És que està ben bé a quatre passes...






Delft és famosa per la ceràmica i perquè és el lloc on va néixer, viure i morir el pintor Johannes Vermeer.













L’església antiga, una preciositat: clara, neta, lluminosa, serena...







I els canals de Delft també ofereixen petites meravelles com aquestes: “llenties” com les del racó més bonic del Rin, barrejades amb nenúfars...





I un altre dia, Rotterdam.

24 d’ag. 2010

L'Haia: platja, dunes i flors / Den Haag: strand, duinen en bloemen

La platja de l'Haia.









Les dunes.






I malgrat les dures condicions de vida, en aquestes dunes hi ha unes flors precioses.












Però a l'Haia també hi havia altres coses boniques...

23 d’ag. 2010

Vermeer, quina meravella!

Els dos quadros de Vermeer que vam veure ahir a l'Haia (Mauritshuis). Un més famós que l'altre, però tots dos preciosos.

La noia de la perla.



Vista de Delft, el poble on va néixer i viure.




Espero veure'n algun altre aquesta setmana a Amsterdam. Més Vermeer.


Per cert, la novel·la de Tracy Chevalier del mateix títol que el primer, em va encantar. És fascinant com l'autora imagina un argument a partir de la pintura, i a banda d'això, com explica una història d'amor soterrat, mai dit, mai fet explícit, però compartit, des del punt de vista de la noia.

8 d’ag. 2010

el Canigó

Anem pujant.






El cim, amb la Xemeneia que permet arribar-hi a la dreta.






La Xemeneia, de prop.




La vista des de dalt.






El Canigó des de la plana: prop de Perpinyà...




...i des d'Elna.






I el millor de tot: la bona companyia! Gràcies, Ricard, Amadeu, Rosa, Montserrat, Georgina, Pau, Helena i Martí!!!