I avui, 8 de març, com cada any, encara toca llegir textos com aquest.
Per si no hi teniu accés, també aquí (diari Ara d'ahir dilluns; la foto l'he afegit jo):
Nativitat Yarza
MARINA LLANSANA | Actualitzada el 07/03/2011 00:00
No tinc el resultat de cap enquesta de popularitat que em permeti afirmar el que ara afirmaré, però ho faré igualment, ja em perdonaran l'atreviment: el 99'9% dels catalans no saben qui és Nativitat Yarza. Ni un sol carrer al seu nom, ni una plaça, ni una escola. Ni una tomba on es pugui un ram de flors a la seva memòria. No hi ha un millor exemple per explicar com ens hem oblidat de les dones a l'hora d'escriure la història, també la del nostre país.
Nativitat Yarza seria citada als assajos de la nostra història contemporània i estudiada a les escoles si no fos que -pega!- va ser una dona. Era una dona senzilla, una mestra rural amb inquietuds polítiques que es va convertir en la primera dona alcaldessa de Catalunya i de tot l'Estat espanyol, escollida democràticament a les urnes per sufragi universal. Va guanyar les eleccions municipals el 14 de gener del 1934 al poble de Bellprat, a l'Anoia, on encapçalava la llista d'Esquerra Republicana de Catalunya i va superar la Lliga Catalana per només cinc vots de diferència.Havia nascut a Valladolid, la seva família es va traslladar a Barcelona i a principis de segle va exercir de mestra en diferents municipis de Catalunya fins que el juny del 1930 es va instal·lar a Bellprat per fer de mestra de l'escola. Va ser una dona entregada a la lluita pels drets de les dones, a la lluita per la democràcia, una heroïna. Volia que la dona no es quedés al marge de la democràcia durant la Segona República i va predicar amb l'exemple. Laica i republicana, Yarza feia de mestra però participava en diferents moviments polítics, laics i feministes. Va participar com oradora en diferents actes multitudinaris com l'homenatge a Benito Pérez Galdós el 1933, al seixantè aniversari de la proclamació de la Primera República o a diferents mítings amb motiu de la discussió de la llei de contractes de conreu.
La seva biografia està teixida d'actes de valentia i coherència. El juliol del 1936, Yarza ja tenia 63 anys però tot i així es va allistar a la Columna del Barrio per fer de miliciana republicana al front d'Aragó. L'edat no va ser un impediment i va ser al front de la Guerra Civil fins que les columnes de milicians es van militaritzar i es van integrar a l'Exèrcit Popular de la República.
Les seves entrevistes publicades a la premsa de l'època estan plenes de reflexions molt avançades al seu temps, com aquesta frase que recorda la historiadora Isabel Segura: "Quan la dona s'hagi pogut alliberar del seu llast i de la influència dels mossens, la seva obra política serà, sens dubte, més avançada que la dels homes".
No se sap on va morir Yarza, ningú sap on és enterrada. Només se'n sap que, un cop acabada la Guerra Civil, es va exiliar a França. Uns nebots seus asseguren que temps després van rebre una carta de la seva tieta en què els anunciava que tornava a Barcelona. Es van presentar a l'Estació de França el dia i hora convinguts per rebre-la. Però en el seu tren només van arribar les maletes. D'ella, ni rastre. Va desaparèixer com si se l'hagués empassat la terra, com se l'ha empassat la història.
Una biografia carregada de simbolisme, una dona sola que va assolir una fita històrica. Alguns dels seus alumnes encara són vius i la recorden, i de fet eren els únics que la recordaven fins que l'any 2007 el director de la Fundació Josep Irla, Josep Vall, va trobar a l'Arxiu Nacional de Catalunya una fotografia de Yarza amb el president Lluís Companys. I estirant el fil, un parell d'entrevistes a publicacions de l'època. Després de posar-se en contacte amb l'aleshores director de Sàpiens , Jordi Creus, la revista en va divulgar la història en el número de juliol del 2007 i l'historiador Isidre Surroca en feia el relat biogràfic més complet fins ara a la Revista d'Igualada l'abril del 2009.
L'Ajuntament de Bellprat -amb els recursos minsos d'un poble de 97 habitants- s'ha trencat les banyes per donar a conèixer Nativitat Yarza i va aconseguir aglutinar suport institucional fa poc més d'un any en commemoració del 75è aniversari de la seva elecció com a alcaldessa. L'aleshores president del Parlament, Ernest Benach, present en aquell acte, va dir que si Yarza fos americana ja s'hauria fet una pel·lícula de la seva vida. Segur que sí. Però potser el primer problema no és que Yarza no fos americana, sinó que fos una dona.
Demà és dia 8 de març, Dia Internacional de la Dona. Tornaran els laments -fonamentats- de sempre; que si la història l'han escrit els homes, que si l'aportació de les dones a la història ha estat sistemàticament menystinguda o directament ignorada, que si no sabem explicar a les noves generacions el paper anònim però imprescindible que han tingut les dones en els avenços democràtics. És un problema endèmic i universal que es reflecteix en una cosa tan senzilla com que, a casa nostra, tan mancats com anem d'èpica i de mites, encara ara no hem descobert qui era Nativitat Yarza.
I com aquest. També de l'Ara d'ahir.
FUTBOL FEMENÍ
El Rayo, com molts clubs, no contracta les seves jugadores i ara elles no cobren
Les noies i el problema de jugar sense papers
NATALIA ARROYO | Actualitzada el 07/03/2011 00:00
Les noies i el problema de jugar sense papers EVA CALLEJAS
No cal que Nueva Rumasa faci fallida econòmica i que això esquitxi el primer equip femení del Rayo Vallecano, segon a la Superlliga, per adonar-nos que el futbol femení no té prou suport institucional, social i econòmic i que això es tradueix en una pèssima situació laboral de la dona futbolista que no té contracte. Cobra en negre. També a l'elit.
El problema de les jugadores del Rayo, ara, no és només que cobren amb retard (al febrer van cobrar el novembre). Ho és, també, que la seva relació laboral amb el club és gairebé nul·la. El seu lligam amb l'entitat és un paper signat amb el gerent en què el club es compromet a pagar una quantitat concreta a la jugadora a canvi d'uns serveis esportius, però sense cap garantia laboral, cosa que sí que té qualsevol altre empleat. El seu sou es justifica com a dietes i desplaçaments perquè són futbolistes amateurs i no professionals.
Això les situa a la cua en la llista de prioritats dels pagaments que s'hauran de fer quan es resolgui la situació de la família Ruiz Mateos. Primer aniran els treballadors (elles no ho són), després els proveïdors, els inversors... i al final, si de cas, elles i possiblement després d'un feixuc procés judicial que aniria per compte seu i que podria allargar-se quatre o cinc anys, passant per la Comissió d'Arbitratge de la Federació Espanyola de Futbol.
El problema encara no ha afectat seriosament l'àmbit esportiu, perquè el Rayo segueix lluitant pel títol, però l'Espanyol i l'Athletic Club, principals rivals aquesta temporada, es freguen les mans davant la possible davallada de l'equip si la situació s'allarga. Les jugadores asseguren que seguiran fins al 30 de juny, per no incomplir la seva part del tracte i assegurar-se de, encara que sigui molt tard, rebre el que se'ls deu.
.
