L'extraterrestre que volia ser autònom
CARLES CAPDEVILA |
Ara, 15/07/2012
L'extraterrestre aterra, camufla la nau i es treu el carnet del Bicing, disposat a refer la seva vida. Ve a reinventar-se, que es diu ara, perquè la crisi és una oportunitat i bla bla bla. Sap que aquí es parla de suport als emprenedors i vol fer-se autònom i engegar un projecte cultural. Digital, que és el futur, perquè les noves tecnologies bla bla bla. El processador que té inserit a l'orella li calcula la nova retenció de l'IRPF (21%), el nou IVA cultural (21%) i li suggereix directament que munti alguna cosa il·legal, que aquí la pirateria ja es portava abans que s'incrementessin tant els preus. I en negre, que també era tanta moda ja abans del nou IVA mortal. L'extraterrestre tem que el processador tingui un problema de bateries i desbarri, però l'aparell l'informa que on ha aterrat no hi ha crèdit als bancs per a les empreses, es desnonen persones, s'han retirat ajuts a tallers ocupacionals per inserir discapacitats. Però que cal ser optimista i hi ha un espai per a l'esperança, un marge de maniobra, hi ha escletxes. S'han indultat polítics i banquers i s'ha fet una amnistia fiscal als que no pagaven impostos (mentre s'apujaven als que els havien pagat). I el mateix dia que s'amenaça de mort la indústria cultural, es regulen molts edificis construïts a la costa il·legalment. L'extraterrestre que volia ser emprenedor cultural té clar què emprendrà: el vol de tornada.
Amb gust de maduixa o de menta
SEBASTIÀ ALZAMORA |
Ara, 15/07/2012
El ministre Montoro, que per la seva eloqüència i simpatia naturals du camí de convertir-se en la Maleni Álvarez del govern del PP, va aconseguir excitar l'humor negre del personal en explicar que s'havia apujat l'IVA "dels serveis funeraris i altres espectacles". En principi volem pensar que el ministre va patir un lapsus, però no es pot descartar, tenint en compte la sòrdida visió del món que palesen els membres de l'executiu de Don Mariano, que la mort llisa i pelada no sigui per a ells un espectacle de molta xerinola. I un funeral, una cosa amb més trempera que un film de Conrad Son. Ho dic per l'energia i l'entusiasme obscens que van mostrar els seus parlamentaris en aplaudir cadascun dels lladronicis contra la ciutadania que va recitar dimecres Don Mariano al Congrés (amb aquell aire com de nen una mica entabanat recitant la poesia de Reis), culminant la festa amb el " Que se jodan! "de la criatura dolcíssima anomenada Andrea Fabra. Era talment com si fossin als toros, que per cert no sé si també els han apujat l'IVA: després de totes les intoxicacions que vam haver d'engolir amb motiu de la prohibició de les corrides a Catalunya, ja seria gros que ara la Maestranza o Las Ventas haguessin de tancar per falta de públic.
Parlant de corrides, l'IVA que tampoc no sé si ha pujat és el dels preservatius: ho haurem de demanar a la senyora Fátima Báñez, ministra de Treball, que ahir va descriure les mesures del seu govern com a "dures, però fetes amb sensibilitat". Un anunci de Durex no ho hauria expressat millor. Una cosa queda clara, i és que els 65.000 milions que Rajoy pensa estalviar a força d'aplicar-nos el garrot vil fiscal aniran en gran part al pou sense fons de Bankia.
Una altra cosa prou clara és que si el PP fos un partit normal, la tal Andrea Fabra seria cessada o obligada a dimitir per la seva inadmissible grolleria, i els ministres Montoro i Báñez, seriosament reconvinguts pel mateix president, per la seva frivolitat (en el cas d'ella) i per una actitud de fatxenderia i prepotència (en el d'ell) que lliguen amb el rigor que requereix la situació actual com un santcrist amb unes pistoles. I que si Espanya fos un país normal, el que hauria fet Don Mariano després de recitar el seu mantra de calamitats financeres hauria estat dimitir del càrrec i convocar eleccions, per impossibilitat d'aplicar el programa electoral pel qual se suposa que va obtenir el suport de la majoria dels votants. I per haver-los mentit, perquè és obvi que tant ell com els dirigents del seu partit eren conscients del panorama que els esperava, i que l'únic que van fer va ser presentar-se als comicis amb un programa ocult que només han aconseguit mantenir amagat durant mig any escàs.
Però, com va escriure Eduardo Marquina, "España y yo somos así , señora ". I no hi haurà dimissions, ni cessament, ni reconvencions. Només sensibilitat i duresa a cabassos, repartides gens equitativament. Sensibilitat, sí, però sense vaselina.
