31 de gen. 2014

Toni Soler, diumenge a l''Ara'

Els nacionals

TONI SOLER | Ara, 26/01/2014

NECESSITAT. Potser és veritat que Espanya necessita Catalunya, però qui la necessita de veritat és el PP. Sense Catalunya, sense l'órdago separatista, el PP estaria ara mateix pagant la penitència pel desastre de la seva gestió governamental, per la contrareforma de l'avortament i sobretot pel cas Bárcenas, que va desapareixent de les portades sense que els receptors dels famosos sobres s'immutin (molts d'ells van ser ahir a Barcelona, donant lliçons). A les pròximes eleccions europees un país normal dedicaria una sonora coça al cul d'aquesta colla d'impresentables; però sembla que tornaran a guanyar, en part per la inanitat de les alternatives, en part perquè Espanya és com és, i en part també perquè quan volen tenir contenta la seva parròquia agafen el pont aeri, encara que faci 75 anys d'allò dels tancs a la Diagonal, i fan una demostració d'autoritat gairebé castrense, amanida amb insults, amenaces i expressions indignes de polítics democràtics. Tot per conservar i blindar el vot essencialista, el vot dels nacionals, que és el que permet al PP sobreviure als seus errors i a les seves corrupteles.

ESGARIPS. L'espectacle ha estat a l'altura del que s'esperava. Sense concessions. Amb arguments inflexibles i un to fatxenda que fins i tot devia fer salivar Aleix Vidal-Quadras. Ah, l'entusiasme septuagenari del públic. Ah, la patètica reaparició d'Alfons Quintà. Ah, l'ovació de la premsa de Madrid per la demostració d'autoritat, com si estiguéssim davant d'un Perejil 2. Els cops de porta verbals de Rajoy, els machetazos de la Cospedal i per acabar-ho d'adobar les brometes de Jorge Moragas sobre el país dels hòbbits (sabeu de qui parlo, no?: l'amic de l'ex de Jordi Pujol júnior, el que va muntar el dinar de La Camarga, que va sortir fatal perquè es va parlar de massa coses, massa lletges). Molta feina, molt d'esforç, molt de verí, per descreditar un procés que, segons ells, no és real, no porta enlloc i és impossible. No lo vamos a permitir. Això és tot el que tenen per dir abans de tornar a Madrid. Així no convencen cap independentista, més aviat emprenyen els indecisos; però els importa un rave. Només volen esgarrapar quatre vots a Ciutadans i mobilitzar les seves bases fora de Catalunya. Una majoria forta a costa de Catalunya. Espanya, a costa de Catalunya. És per això, que ens necessiten.

FRIVOLITAT. El paperot dels dirigents del PP a Catalunya, fent de comparses i teloners, demana un comentari a part. Ja en teníem prou amb el seu menyspreu del Parlament, el seu provincianisme, els seus intents de promoure la divisió ètnica del país, la submissió amb què s'han empassat totes les provocacions i tots els insults cap a les institucions catalanes. Però sempre es pot anar un pas més enllà, i Alícia Sánchez-Camacho ho ha fet. Camacho, de la qual potser el més rellevant és que encara continuï fent política, va equiparar el sofriment dels militants del PP d'Euskadi amb la situació d'ella mateixa i els seus companys. El pitjor del cas no és que compari el sobiranisme català amb la violència d'ETA -que també- sinó la confirmació que el PP utilitza el dolor de les víctimes del terrorisme per capricis electoralistes. Espero que la temeritat de l'Alícia li suposi una bona esbroncada... si algun dia la conviden a un acte del PP d'Euskadi, o de l'Associació de Víctimes del Terrorisme.

28 de gen. 2014

We shall overcome: el meu Pete Seeger



Cantàvem aquesta cançó traduïda al català ("Tots junts vencerem") i jo no sabia qui era Pete Seeger. De fet, sabia ben poca cosa del folk nord-americà, que ens havia arribat traduït pel Grup de Folk i per Xesco Boix (això també ho vaig saber després).


Anys més tard, bastants anys més tard, la conjunció perfecta: Bruce Springsteen li va versionar aquesta i altres cançons en un disc (The Seeger Sessions, 2006) que a mi em va emocionar perquè em va semblar un regal i el millor homenatge. Pete Seeger ja era molt gran.



Així, escoltant Bruce Springsteen i veient-lo actuar en directe a Barcelona, vaig descobrir de debò la música de Pete Seeger.


Seeger també va cantar Springsteen, i no una cançó qualsevol: "The gost of Tom Joad". A duo amb ell, un duo preciós.


Evidentment, tots els mitjans de comunicació s'han fet ressò de la seva mort. Jo em quedo amb l'entrada que li ha dedicat el periodista Joan Carles Peris al seu blog, Pete Seeger (1919-2014), cantant i activista. Allà he vist que "This land is your land", que jo li he sentit sempre a Springsteen, també és una cançó seva.






.

25 de gen. 2014

Descobrint música nova!

Vaig sentir per primer cop "Pa amb oli i sal", de Blaumut, a la nova llibreria Ona (al carrer Gran de Gràcia de Barcelona), i em va agradar tant que vaig preguntar a la llibretera qui la cantava. Després d'uns dies de Spotify, ara ja tinc el CD, El turista. Aquesta continua sent la cançó que m'agrada més, però tot el disc està molt molt bé.


Aquí trobareu tots els vídeos oficials de les cançons del disc i algun altre.



(Altres entrades d'aquest blog on parlo de la música que m'agrada clicant l'etiqueta "música", aquí a la dreta. Últimament una mica menys monotemàtica!)

20 de gen. 2014

El Priorat prem l'accelerador

La candidatura de la comarca a Patrimoni de la Humanitat
aspira a presentar-se a la Unesco el 2015


MIQUEL JORDÀ Falset | Ara, 04/01/2014
"Hem posat el comptador a zero. Fins ara, hem fet molta feina i ben feta, però entrem en una fase decisiva i cal que tots estiguem a l'altura". Ho diu Roser Vernet, coordinadora de Prioritat, l'entitat promotora de la candidatura del Priorat a ser reconeguda com a Patrimoni de la Humanitat per la Unesco en la categoria de paisatge cultural agrícola de muntanya mediterrània. Des del 2007, quan van començar a treballar en la idea, aquest reconeixement s'ha convertit en l'objectiu de tota una comarca. Un projecte impulsat per la societat civil que ha anat cremant etapes a un ritme lent però segur, "cosa que demana fer les coses ben fetes", argumenta Vernet.

La cursa de fons continua, però al novembre es va accelerar el ritme quan el ministeri de Cultura va admetre la candidatura a la llista de la qual surten les dues propostes que l'Estat fa cada any a la Unesco. La inclusió els podria portar davant de l'organisme internacional el 2015. La candidatura ja treballa intensament en l'elaboració del dossier de presentació que exigeix l'organisme internacional. "És un document que està molt pautat i hem de seguir els protocols que ens marquen", explica la coordinadora de Prioritat. "Valoren aspectes com l'autenticitat, que no sigui un paisatge de cartró pedra, o la integritat, que estigui equilibrat, que no hi sobri ni hi falti res. I són aspectes en els quals som forts. Però cal plasmar-ho bé", comenta Vernet. En la redacció del dossier hi treballen membres de Prioritat, però també representants de diverses universitats com la Rovira i Virgili, la Universitat de Lleida i la Universitat Autònoma de Barcelona, i de l'Institut d'Estudis Catalans. La candidatura preveu enllestir el document la tardor que ve, de manera que pugui aspirar a presentar-se davant de la Unesco durant el 2015.

El paisatge, clau

La pedra angular del Priorat per aspirar a aquest reconeixement és el paisatge. Per la seva bellesa, singularitat i estat de conservació, però també perquè il·lustra la convivència entre la natura i el desenvolupament de la comarca. El rerefons és la tradició agrària del Priorat, que ha permès aquesta relació harmònica i sostenible dels habitants i el seu entorn. "El que busquem és que la gent del territori pugui viure-hi dignament a partir de la riquesa que generen els seus propis recursos", resumeix la Roser. "Amb la repercussió que tindria un nomenament com el de la Unesco refermaríem els valors que ens han portat fins aquí, però, a més, prestigiant el nostre paisatge prestigiarem també els nostres productes", argumenta.

El vi, l'oli i els fruits secs són els productes estrella de la comarca, que es veurien beneficiats per aquest reconeixement. Però també repercutiria positivament en el turisme, una activitat que en els últims anys ha experimentat un fort impuls al Priorat gràcies al magnetisme del món del vi. Diversos estudis constaten que el segell Patrimoni de la Humanitat pot generar increments de visitants d'entre el 20% i el 30%. Per tot plegat, des de la candidatura reivindiquen que es tracta d'"un projecte de país, ja que els beneficis no es limiten al Priorat, sinó que són positius per al conjunt de Catalunya".

Foto (meva): ermita de Sant Bartomeu, Ulldemolins (Priorat).







.

18 de gen. 2014

pastís de castanyes i xocolata



Ingredients

• mig quilo de castanyes (o un pot de puré de castanyes sense sucre)*
• 150 g de sucre moreno (jo el d'Intermón, molt aromàtic)
• 125 g de mantega amb textura de pomada
• 3 ous
• 100 g de cobertura de xocolata

Preparació

1. Bulliu les castanyes amb un tall (com si les haguéssiu de torrar) uns tres quarts d'hora i després peleu-les.

2. Tritureu-les amb la batedora elèctrica o el robot.

3. Si són de pot, comenceu aquí. Barregeu les castanyes amb el sucre (o podeu fer amb la mà), i després amb la mantega (a mi em va bé fer servir una espàtula de silicona).

4. Separeu els rovells de les clares i munteu les clares a punt de neu.

5. Afegiu primer els rovells a la massa, i després les clares muntades amb compte, sense remenar-ho gaire (també amb l'espàtula).

6. Escalfeu el forn a 180 graus.

7. Afegiu els rovells a la barreja de castanyes, sucre i mantega i barregeu-ho tot fins que quedi una massa fina. Afegiu-hi les clares a punt de neu.

8. Aboqueu-ho dins un motllo untat amb mantega i enfarinat.

9. Fiqueu el motllo al forn i deixeu coure el pastís una hora, o potser una mica menys. Aneu-lo vigilant.

10. Un cop cuit el pastís, deixeu-lo refredar i desemmotlleu-lo amb cura perquè no es trenqui. Si se us esquerda una mica, amb sort ho podreu dissimular amb la xocolata (pas següent).

11. Desfeu la xocolata al bany maria o al microones i cobriu-hi el pastís.

Sense xocolata és un pastís una mica fat, però amb la xocolata queda molt fi i molt bo.




* Encara no he provat de fer aquest pastís amb farina de castanyes, però tot arribarà. I llavors actualitzaré la recepta. Si teniu castanyes torrades, peleu-les, bulliu-les un quart d'hora i seguiu amb la recepta. Si heu collit moltes castanyes per Tots Sants, podeu bullir-les totes, repartir-les en bosses de mig quilo i congelar-les sense pelar. En tindreu per a uns quants pastissos!


Aquesta és la meva versió de la recepta del programa cuines de TV3.




(Si voleu veure les altres receptes d'aquest blog, pitgeu l'etiqueta receptes que trobareu a la columna de la dreta.)


.

3 de gen. 2014

Cap d'Any a Eivissa: pescant calamars per ses Margalides

Ses Margalides, aquests illots que presideixen el meu blog des del primer dia, són al nord-oest de l'illa d'Eivissa. Sortint de Sant Antoni, deixem sa Conillera i altres illots a mà esquerra, a ponent, i tirem cap al nord.





Voregem es cap Nunó costa amunt.




Ens anem acostant als illots. L'illot de l'esquerra és es Picatxo i el de la dreta, el més gran, sa Foradada. A la dreta, al lluny, els penya-segats s'acaben a la punta de ses Torretes.



No estem sols, pescant.



Darrere nostre, el sol va marxant.



Un cop a port, es Trangolet reposa de tant de tràfec.



Moltes gràcies, Guillem, per aquesta aventura!


Durant aquesta estada a Eivissa, també vaig anar a passejar per Dalt Vila.



.