El seu director, en Carles Capdevila, parla d'aquest aniversari en aquest article que reprodueixo aquí sota. L'enhorabona i per molts anys, pel bé de tots!
Quan em diuen “impossible” miro enrere i somric
CARLES CAPDEVILA | Ara, 21/07/2014
DEMÀ FA 4 ANYS que, amb la web Arafaremundiari.cat, anunciàvem
l’aparició de l’ARA per al 28 de novembre del 2010, i començàvem a
existir, amb humilitat i ambició. Montilla i Zapatero presidien
Catalunya i Espanya, Hereu era alcalde de Barcelona, Benet XVI era papa,
Puigcercós manava a ERC, La Vanguardia només sortia en castellà
i Joan Carles I era rei (i encara no sabíem com li agradava caçar
elefants). Feia 12 dies de la mani del 10-J del 2010, i alguns deien
que mai més veuríem una mani igual. Vam anunciar que naixíem a favor de
la gent que vol que passin coses i en contra de la gent que ho vol
impedir. Pel moviment i en contra de l’immobilisme. Molta gent deia que
no arribaríem a existir, i molta altra que duraríem quatre dies. I molta
es va subscriure abans que sortíssim i encara hi sou (gràcies, gràcies,
gràcies i gràcies). Vaig adoptar com a frase de capçalera “Ho vam
aconseguir perquè no sabíem que era impossible”. Quatre anys i cinc
eleccions després, l’ARA continua creixent, ja té 135.000 lectors de
paper segons l’EGM, i és el segon diari amb més subscriptors del país
(amb 25.700). I ens preparem per a una tardor trepidant, amb una
consulta a punt de convocar. I van passant més coses. Duran deixa avui
la secretaria general de CiU, ja no hi són ni els relleus de Zapatero
(Rubalcaba) ni el de Montilla (Navarro), Mas ja ha guanyat dues
eleccions i ERC va guanyar les europees. Per això quan em diuen “Això no
passarà, és impossible”, miro enrere i somric.
.
