Pel que em diuen, això avui només ha passat una estoneta. Però a mi els dos partits de quarts de final de la Lliga de Campions m'han fet recordar aquest fragment. Joan Solà el va anotar fa setze anys mentre escoltava per la ràdio un partit com el d'avui. I a partir d'aquí va escriure un article on feia una primera caracterització d'un ús particular dels verbs que tenen complements regits: l'ús en què elidim el complement perquè és deduïble pel context immediat --per això jo en dic "ús díctic"-- i perquè la situació --en aquest cas, una transmissió radiofònica-- demana rapidesa i anar al gra. S'elideix tota la informació coneguda --temàtica-- que admet l'estructura sintàctica i es deixa a l'oració només la informació nova --remàtica. O sigui: "El PSG espera [el Barça] tancat i el Barça domina [el partit] però li costa arribar [a la porteria contrària]". I aquestes elisions no comporten pronominalització ni res (si no és que el verb és pronominal: "Se l'endú Figo" (exemple també de Solà).
Podeu llegir-ho molt més ben explicat i en paraules del mateix Solà al recull d'articles Parlem-ne (1997). És el número 110.
(Foto, meva: el 28 de setembre del 2005 a Terrassa, en una conferència
sobre Joan Coromines organitzada pel CNL de Terrassa Rubí.)
