El primer, Jesús Moncada. L'univers visual. Llapis, tinta i oli, conté una bona mostra dels seus dibuixos i pintures. Amb explicacions molt interessants i unes reproduccions precioses. M'agraden, sobretot, les pintures del final, oníriques i plenes de color. Les havia vist a Lleida exposades, poc després de la mort del Jesús, i em pensava que ja no les veuria mai més.
El segon, Dibuixos i caricatures de Jesús Moncada, és un recull de dedicatòries i targetons, amb una explicació breu (destinatari, obra dedicada, motiu del targetó...). Ens descobreix una faceta diferent, un estil una mica diferent, de l'autor.
Entre els llibres de Jesús Moncada, els meus preferits són Calaveres atònites, Cabòries estivals i, sobretot, Estremida memòria. Segurament Camí de sirga també hi hauria de ser, però la vaig llegir fa temps, quan es va publicar, i la tinc més desdibuixada. L'hauré de rellegir (¿quan, amb tants llibres que tinc pendents d'una primera lectura?).
Mentiria si digués que Jesús Moncada era amic meu. Només érem veïns, vivia tres cases més avall. Però des del dia que, després de molts dubtes, em vaig atrevir a dir-li que Estremida memòria m'havia deixat sense saber què llegir després, quan ens trobàvem pel carrer xerràvem de coses quotidianes, sovint acompanyats de l'Agustí, el quiosquer que compartíem i que li "gestionava" les dedicatòries de la gent del barri. En conservo algun dibuix preciós de l'estil dels que s'han publicat ara (amb el Nelson, el cocodril de l'Ebre, un llaüter, la xuta Cassandra...). I la seva malaltia i la seva mort les vaig sentir com no havia sentit mai i com no he tornat a sentir mai més la mort d'una persona que no fos molt pròxima a mi. De fet, encara em dol.
Projectes pendents: primer, anar a Mequinensa a visitar l'Espai Moncada i la resta del Museu d'Història de Mequinensa. I segon, molt més imminent: anar a veure Mequinensa al Teatre Nacional, que s'acaba diumenge!
