13 de gen. 2019

la carta que ens ha enviat Jordi Cuixart

Cal lluitar contra el fort per deixar de ser febles i contra nosaltres mateixos
 quan siguem forts” Lluís Maria Xirinacs




Estimadíssim/a Neus,

Som a punt de marxar a Madrid, i entre els presos polítics de Lledoners, i segur que també al Puig de les Basses i Mas d’Enric, es respira un ambient molt positiu i coratjós. Diria que no tant per cap expectativa d’absolució, sinó perquè som conscients de la transcendència del moment en què, davant la seva pompositat i teatralització, hi trobaran un grup d’homes i dones que ja hem assumit amb plena responsabilitat històrica el paper que ens pertoca jugar.

Voldria compartir amb vosaltres l’epíleg del llibre Jo acuso, de Benet Salellas, on podreu conèixer part de l’estratègia jurídica d’Òmnium Cultural en aquest procediment. Som molt conscients que en aquesta estratègia hi ha també la defensa de la societat civil que el passat 1 i 3 d’octubre del 2017 vam decidir que mai més no renunciaríem a la llibertat. Entre els principals objectius, hi destacaríem:
  • Assumir la desobediència civil (i les seves conseqüències) com a instrument de transformació social. La seva existència prova la veritable salut d’un estat de dret social i democràtic.
  • El Judici esdevé una expressió cabdal de la lluita pacífica per l’autodeterminació de Catalunya i per la defensa dels valors democràtics. I també és una oportunitat inigualable per fer-ho davant de la comunitat internacional.
  • Cal una mobilització de la societat al carrer per acompanyar-nos durant tot el judici oral. És també aquí on tenim el repte d’aconseguir visualitzar, des de la radicalitat democràtica, el gran consens de país al voltant de la defensa dels drets civils i polítics dels ciutadans, que vol dir el dret a la dissidència política, el dret de manifestació, a la llibertat d’expressió i el dret de reunió.

És imperatiu que tots plegats propiciem l’emergència de nous lideratges que també s’han d’anar consolidant. I això no vol dir renúncies per part de ningú, sinó tot al contrari: la màxima complementarietat i garantia que ni la presó ni les amenaces de violència per part de l’Estat poden suposar cap limitació en les estratègies.

Aquest 2019 us desitjo de tot cor que no hi hagi lloc per a cap jerarquia, ni per a la violència, ni per a la por de cap mena. Que "cada segon que vivim és un moment nou i únic de l’Univers"com deia Pau Casals, i que seguim fent ben nostre el lema dels vells insubmisos: "Hem nascut per ser lliures i no soldats".

Sempre endavant!

Jordi Cuixart, President d’Òmnium Cultural
Presó de Lledoners, 11 de gener de 2019

22 de des. 2018

Bon Nadal i bon 2019, malgrat tot




gener, Baiona


gener, Biarritz


gener, Baiona


ella


març, Elx


maig, besàvia i besneta


juliol, mare i filla

juliol, Nafarroa, Caminho


agost, Islàndia


agost, Islàndia


agost, Islàndia


agost, Islàndia


agost, Islàndia


setembre, Berlín


setembre, Berlín


novembre, Puigsacalm


ella


desembre, Gràcia (Barcelona)


desembre, Casa Batlló (Barcelona)


desembre, Girona


sempre, arreu









.







20 de nov. 2018

L'exposició "Presos Polítics a l'Espanya contemporània" arriba a la Vila de Gràcia

L'exposició censurada a la fira ARCO "Presos Polítics a l'Espanya contemporània", de Santiago Sierra, arriba als Lluïsos de Gràcia (plaça del Nord, 7). Es podrà visitar del 19 de novembre al 2 de desembre. Horari: de dilluns a divendres, a partir de les 5 de la tarda; dissabtes i diumenges, a partir de les 9 del matí.





Organitzada per Òmnium Cultural Gràcia i Lluïsos de Gràcia.








.

4 de nov. 2018

tardor a la serra de l'Obac



Montserrat des de la casa de l'Obac.


Llavors.


Gla.


Contrallum.


Tardor.


La Mola de Sant Llorenç
des de la serra de l'Obac.


Líquens i molsa a la roca.


Falguera menuda a la roca.


Bolet.


Castellsapera amb el Pirineu nevat al fons.


Horitzó avall, fins a Collserola i el mar.
























.

30 de set. 2018

el meu 1-O

Les dues tardes anteriors, el 29 i el 30, vaig portar berenar (o esmorzar) als que passaven la nit al meu col·legi electoral. No em sentia amb forces de fer jo el mateix. El dia 1, a les 6 del matí ja hi era. Plovia. Em vaig anar trobant amics i coneguts, van venir els fills, i al cap d'una estona es va començar a fer una cua per votar.

No vam veure arribar les urnes, però a les 9 hi eren. Els problemes amb el sistema informàtic ho van posar difícil, però a poc a poc vam poder anar votant. Primer la gent gran. Amb el cens universal tot va ser més fàcil.

Ja havien començat a arribar imatges de la policia espanyola i la guàrdia civil agredint votants (aquí, més de 400 vídeos que en són testimoni). No ens ho podíem creure, i no sabíem cap a on mirar, si amunt, avall, a orient o a ponent. Podien venir per qualsevol banda.

Vam protegir el col·legi tot el dia. A estones, amb música. A mitja tarda vaig veure això al Twitter:


Havia anat aguantant, però veure la Neus Català votant em va fer treure tota la tensió i vaig plorar per primera vegada aquell dia.

Vam continuar protegint el col·legi tota la tarda. No sabíem que a aquella hora ja hi havia ordres de parar i hi havia molts nervis i molta tensió.

A la nit, ja a casa, vaig saber que pel maig seria àvia. I vaig tornar a plorar.










.