10 de set. 2017

Onze de Setembre del 2017: un parell de coses

L'Onze de Setembre d'aquest any és molt molt especial. Un parell de coses, per si us poden ser útils.




Primera
Si aneu a la manifestació de Barcelona, hi ha unes recomanacions de l'ANC que convé tenir en compte. Jo les he rebudes per Whatsapp, però també les difonc per aquí:

Consells pràctics de #laDiadadelSí:
  • 👟 Porta calçat còmode, protecció solar i aigua.
  • 🎒 Evita portar bosses o motxilles grans.
  • 📱 Evita l’ús del telèfon mòbil, excepte en casos imprescindibles.
  • Segueix en tot moment les indicacions dels voluntaris i dels membres de l’organització i la megafonia.
  • Si hi vas amb criatures, posa'ls polseres d’identificació amb el seu nom i un telèfon de contacte. Pots recollir aquestes polseres als punts de trobada (carpes ubicades a les cruïlles).
  • No llencis deixalles al terra, endu-te-les a casa. Enguany no hi haurà cap paperera ni contenidor al recorregut de la concentració.
  • 🆘 Si pateixes algun tipus d’incidència, adreça't al punt de trobada (carpa) més proper o als vehicles dels cossos d’emergències. A cada cruïlla de la concentració hi haurà un punt de trobada, i també una ambulància preventiva.
  • 🚌 Evita l’ús del vehicle privat a la zona propera a la concentració a partir del migdia.
  • 🚶 En cas que vagis a la Diada amb tren o metro, evita aturar-te just al sortir de l’estació. Deixa espai al voltant dels accessos de l’estació per garantir que tothom en pugui anar sortint. Al marxar, segueix les indicacions dels responsables de seguretat del metro o tren i dels voluntaris, que gestionaran el flux de gent per accedir a les estacions.
  • 🚉 A partir de les 16.00 h evita les estacions de metro o tren que hi hagi al recorregut de la concentració, per evitar que quedin col·lapsades.
  • Tindrem Aigües del Sí. Com que no hi haurà prou papereres ni contenidors, el repte és no deixar ni una ampolla al terra: emporta't l'ampolla i recicla-la a casa.

👌 Gràcies!

Assemblea Nacional Catalana





Segona
L'ANC també demana suport per poder tenir espais publicitaris per a la campanya del Referèndum. Aquí teniu el text que he rebut:

Com sabeu, el passat 7 de setembre es va publicar el Decret de convocatòria del Referèndum així com el Decret 140/2017, de 6 de setembre, de normes complementàries per a la realització del Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya.

Aquest últim estableix en el seu art. 7 que les entitats que ho desitgin podran acreditar-se en un termini de cinc dies davant la Sindicatura Electoral de Catalunya per, entre d'altres, tenir accés als espais publicitaris previstos per a la campanya del Referèndum. El repartiment d'aquests espais publicitaris entre les entitats es farà tenint en compte el nombre de signatures de suport presentades.

El termini per a la presentació de suports finalitza el dimarts 12 de setembre, i per això necessitem que ens donis el teu fins dilluns, 11 de setembre (inclòs). Ho pots fer clicant aquí.



Tercera

Òmnium Cultural també necessita recollir més de 5000 firmes abans de dimecres per ser acceptats com a "entitat interessada en el referèndum" i tenir espais electorals als mitjans. Podeu firmar aquí.


Altres coses
És molt important, ho diu tothom, no caure en possibles provocacions, ni demà a la manifestació ni durant tots els dies que falten per a l'1 d'octubre. De fet, no hi hauríem de caure mai, en provocacions. Ho estan esperant per poder-s'hi agafar i tenir arguments en contra nostre. En les últimes setmanes ho hem comprovat moltes, massa, vegades. Per Twitter ja fa us dies que hi ha indicis i avisos, com aquest:





I per acabar, un text de Toni Soler de fa tres anys, que avui és més vigent que mai:


"Enyorada Espanya", per Toni Soler (Ara, 9/9/2014, text íntegre)
Alguns han descobert amb gran esglai que Rafael Casanova va cridar a les armes l’11 de setembre “per la llibertat d’Espanya”. (De fet, va dir “per la nostra pàtria, i per la llibertat de tot Espanya”, però tant li fa.) Que ningú s’exclami; això té tota la lògica del món (del món del 1714, esclar). Per als catalans de l’època Espanya no era cap amenaça, sinó el mantell protector davant l’assimilisme castellà. Espanya -les Espanyes- era el nom que contenia tota la diversitat d’una monarquia composta. I els catalans, al mateix temps que defensaven les lleis i constitucions de la terra, maldaven per impedir que Castella fes apropiació indeguda d’un concepte plural, el marc que garantia la seva singularitat. Per això té tanta raó Albert Sánchez Piñol quan diu que el 1714 és el final polític de Catalunya, però també d’Espanya; el que ve després és una ampliació de Castella. I això, en gran mesura, explica tota la resta.






.

16 d’ag. 2017

lectures i vídeos d'estiu... d'aquest estiu

Unes quantes lectures i vídeos dels últims dies. Tot interessant, tot fa pensar. Hi ha un fil comú que es va descobrint...


Dues entrevistes escrites

Pere Portabella, a Crític: "Tots els poders tenen por d'un referèndum" (Portabella sempre m'ha semblat una persona que diu coses interessants i que fan pensar. En aquesta entrevista, també. Veurem la seva última pel·lícula.)

Suso de Toro, a l'Ara; "Espanya creu que té lumbàlgia" (In English; "Spain thinks it is lumbago")

Una entrevista en vídeo

Alfons Durán Pich: entrevista a La Sexta que no es va emetre. Sobre el que passarà si Catalunya s'independitza d'Espanya. (En castellano.)


Un documental

Las cloacas de Interior (El que va passar amb l'operació Catalunya no és conjuntural, és estructural. "El sistema está tan corrupto que expulsa a los decentes", diu un funcionari del Ministerio del Interior.)



Un article

"La importància de dir-se Ibarra Güell", d'Antoni Batista. (Una vida molt interessant. Llegirem l'últim llibre de Pedro Ibarra Güell: Memoria del antifranquismo en el País Vasco)





.



14 d’ag. 2017

per la Val d'Aran

La vall d'Aran ens va allotjar per fer l'excursió al Besiberri que vaig explicar aquí. Només en vam veure quatre racons, però tots eren molt bonics. (Aran vol dir 'vall' en basc, una cosa nova que he après.)


Betlan a mitja tarda.


Betlan de bon matí.


La bassa d'Oles.


Una granota prenent el sol
a la bassa d'Oles.


Betlan, a baix, i Montcorbau,
des del Guardador de Betlan.


Boires a la muntanya per la banda de l'Artiga de Lin.


Una casa de Montcorbau.


L'església de Montcorbau.


Betlan de nit.




.

12 d’ag. 2017

a la vall de Besiberri

La vall de Besiberri i els pics que l'han fet coneguda entre els amants de la muntanya, formen un racó del Pirineu d'una bellesa corprenedora. Tot i que el territori fa temps que és català, Besiberri és un nom basc (el basc es va parlar en aquesta zona fins ben entrada l'edat mitjana), vol dir 'lloc sota els precipicis', tal com va establir Joan Coromines i com trobareu més ben explicat aquí. I efectivament, un cop superat el barranc del mateix nom, la vall de Besiberri es va enfilant entre els espadats impressionants que l'envolten. A baix de tot, l'estany de Besiberri, més gran, i dalt de tot, l'Estanyet. Al fons, els tres cims: el Besiberri Nord, el Besiberri del Mig i el Besiberri Sud.

Un petit grup bascocatalà vam intentar fer el Besiberri Sud fa uns dies, però una tempesta nocturna ens va impedir continuar cap al cim més enllà del refugi, que és dalt de tot de la vall. Potser aquestes fotos han pogut captar una petita part de la bellesa que vam veure, sentir i viure.


La zona de la Maladeta i l'Aneto des del barranc
de Besiberri.


La vall des de l'estany de Besiberri.


La zona de la Maladeta i l'estany de Besiberri,
des del refugi.


Les aigües color maragda de l'Estanyet,
des del refugi.


La posta de sol, des del refugi. Poc
abans de la tempesta.


La tempesta continuava a primera hora del matí.
Mirant-la i escoltant-la des del refugi.


Els espadats del fons de la vall,
després de la tempesta. Aigua i calamarsa pertot.

  
Les aigües remogudes de l'Estanyet,
després de la tempesta.


Els cims, després de la tempesta.


Calamarsa.


Baixant per la vall, aigua, calamarsa i boira.


L'aigua de la pluja i el desglaç, vall avall.


L'estany de Besiberri, després de la tempesta.


Boires.


Al migdia, el temps encara era inestable.


Al barranc, molta més aigua
que el dia abans.




Quatre anys abans, dues catalanes vam fer pràcticament el mateix camí. Aquell dia, però, feia un temps esplèndid. Un petit resum, aquí.




.


2 d’ag. 2017

selecció Instagram 2017 (1): a Irlanda del Nord




Sortint del Prat, Sant Llorenç del Munt i el Montseny
mentre el sol surt pel Mediterrani.



Sobrevolant França, la frontera entre
el sol continental i els núvols d'Anglaterra.


Arribant a Belfast. El port des de l'aire.


A punt d'aterrar. Paisatge irlandès.


L'arc de Sant Martí després de la pluja, darrere
del riu Lagan, a Belfast. Les grues de les drassanes
H & W, ja tancades, omnipresents en aquesta zona.


Dos somorgollaires passejant a la vora
del riu Lagan, tocant al port de Belfast. Al fons a l'esquerra,
el museu del Titànic, i al seu costat, una de les grues
de les draçanes H & W, com deia omnipresents.


El riu Lagan a Belfast.


La rosa Titanic del jardí botànic
de la Queen's University, a Belfast.


La rosa Blue for You del jardí botànic
de la Queen's University, a Belfast.


Parc de Ballymena, al nord de Belfast.



La costa nord-est d'Irlanda des de Cushendun.
El verd, fins arran de mar. Al fons, Escòcia.

 
La vall de la glaçera de Glenariff, al nord-est
d'Irlanda, entre sol i núvols.


La platja d'aigua i sorra fosca de Waterfoot, on s'acaba
la vall de Glenariff, al nord-est d'Irlanda. 




.