20 de gen. 2009

Berlin Alexanderplatz

El meu cap de setmana a Berlín va començar, efectivament, a Alexanderplatz. És un bon lloc per començar una visita turística pel Mitte, un dels centres de la ciutat, però a més també m'agradava sortir d'aquest punt, no pas per fer un homenatge a la novel·la d'Alfred Döblin, que no he llegit (¿està bé?), sinó a Bernie Gunther, el protagonista no d'una novel·la sinó de quatre: la tetralogia Berlin Noir de Philip Kerr. Molt recomanable per a tothom que li agradi la novel·la negra, i també la història (aquestes quatre novel·les estan molt ben ambientades a l'Alemanya nazi i post Segona Guerra Mundial). Tot i que a la plaça no hi ha cap vestigi anterior al 1945 --només n'hi ha de l'època de l'RDA, uns quants edificis no pas lletjos--, no deixa de ser emocionant imaginar les anades del detectiu/policia a "l'Àlex" --on hi havia el quarter general de la policia criminal nazi--, com en diu ell i com en diuen els berlinesos.

Per algun misteri de les màquines que em fa molta ràbia, se m'han esborrat de la càmera les fotos de dissabte. Sort que va ser el dia que vaig fer més de guiri, tot i que sempre intentes fotografiar els monuments i altres vistes (porta de Brandemburg, Memorial de l'Holocaust, Check-point Charlie, Gendarmenplatz, Reichtag --cúpula de Foster inclosa--, Dom...) des d'una perspectiva més o menys personal.

Per sort, diumenge abans de marxar, i sense saber que m'havia quedat sense fotos, em vaig voler acomiadar d'un dels símbols de la ciutat que més m'han robat el cor, suposo que perquè em permet enllaçar aquesta visita a Berlín amb la que hi vaig fer el 1986, al final de la guerra freda --però llavors no ho sabíem, que s'acostava el final-- i amb el mur a lloc: la Fernseheturm, la torre de la televisió, en territori "oriental".



Per cert, suposo que sabeu qui era en Charlie...

diumenge berlinès

I diumenge vaig poder fer un dia no turístic, gràcies a la Sedinha, una col.lega de la universitat, i en Marcus, que em van portar a una mena d'encants - fira d'artesania, i a passejar pel barri de Prenzlauer Berg, amb coca del sud d'Alemanya i "ein keines Bier" incloses.


El parc del Mur, amb un tros de mur al darrere.


Un carrer del barri, amb la majoria de cases rehabilitades i alguna encara amb els vestigis de la guerra...



Aquí això de la memòria històrica i d'aprendre dels errors del passat sembla que ho tenen més clar que en altres bandes...


A Kastanienallee, una casa que va ser okupada fa anys i que després van comprar (¿o komprar?)... els mateixos okupes!



El Sony Center i la seva cúpula, a Potsdamerplatz. Diumenge estaven preparant la première de l'última pel.li del Brad Pitt, però no el vaig veure. De fet, no vaig pensar a avisar-lo...



El temps ha millorat i la neu s'està fonent, però el riu em continua sorprenent, a mi i a la gent d'aquí: sembla que el que li passa aquest any (Eisschollen inclosos) no passa cada any. Aviam si demà o demà passat us ho puc ensenyar.

15 de gen. 2009

ja sóc aquí!

De fet, ja fa uns quants dies, que sóc a Frankfurt (Oder). Un cop ben rebuda i acollida, instal·lada, situada --que no és el mateix-- i amb la feina en marxa, em puc entretenir una estona a enviar-vos aquestes fotos que he anat fent des que vaig arribar.



La Haus der Künste, la Casa de les Arts, on m'allotjo. La meva habitació és la segona per la dreta, dalt a les golfes. Tot molt net, polit i agradable. I ben escalfat!



La Facultat de Ciències Culturals i Socials de l’Europa-Universität Viadrina. L’aula on faig la classe és al primer pis, la primera de la dreta. Fantàstica, aquesta paret-finestra de vidre. El despatx que m’han deixat --on sóc ara-- dóna a l’altre costat, i no té vistes.

l'Oder

Aquest és el riu espectacular que passa per Frankfurt. Des del 1945 fa de frontera amb Polònia, i mitja ciutat, Słubice, va quedar a l'altra banda. Es veu al fons a l'última foto.









8 de gen. 2009

per anar-me mentalitzant...

La Konstanze m'envia aquestes fotos, d'ahir mateix: Sonnenaufgang und Eisschollen auf der Oder (o sigui, sortida del sol i plaques de gel al riu Oder).

Diu que porti "un abric normalet" --¿què deu ser, allà dalt, "un abric normalet"?-- i que m'abrigui pel sistema de la ceba: vinga capes! Doncs així ho farem...



7 de gen. 2009

Nadal

A mi el Nadal no m'agrada gaire, però aquest any no ha estat malament...

Fins i tot m'han agradat algunes de les il·luminacions que he vist per Barcelona. Per exemple, les de la plaça de l'Ajuntament del meu barri.