I dues hores sense moure'ns, entre Rosselló i Provença, van donar per a moltes coses: per xerrar, per trobar gent, per escoltar el Martí a la ràdio... I també per a moltes mirades. Aquí en teniu una petita tria.
Després vam anar baixant, i fins a la plaça Tetuan! Pel camí vam veure que havia vingut gent de moltes bandes. També d'Occitània. Moltes gràcies!!!
Ball de bastons, Llorenç del Penedès:
Petits castells improvisats:
No es pot dir que no siguem civilitzats, ¿eh?
Plaça Tetuan. Som una nació, nosaltres decidim!
