9 de maig 2012

Erasmus

L'EDITORIAL

Erasmus: la cara més exitosa d'Europa


Ara, 09/05/2012

Enmig d'una Europa convulsa, una Europa que viu atrapada per la crisi econòmica, que veu atònita com ressorgeixen la ultradreta i els populismes, amb la moneda comuna sotmesa a grans tensions i la construcció política encallada, ens arriba una bona notícia. Es tracta de l'èxit del programa universitari Erasmus, que ara celebra el seu primer quart de segle d'existència amb un bagatge quantitatiu i qualitatiu més que notable.

Dos milions i mig d'universitaris s'han acollit als programes d'intercanvi d'estudis promoguts per Erasmus des del 1987, amb un creixement que ha arribat a la xifra rècord del curs passat: 231.000 estudiants (l'any que es va iniciar l'aventura s'hi van apuntar 3.244 alumnes). Actualment hi participen 32 països, incloent-n'hi alguns de fora de la Unió Europea: Croàcia, Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Turquia.

L'èxit del programa Erasmus ha fet que, malgrat la crisi, el seu pressupost hagi augmentat un 2% en el curs actual, tot i que els diners rebuts pels alumnes s'hagin reduït una mica a causa de l'increment de participació, i amb importants diferències entre països: la mitjana europea són 230 euros mensuals (l'espanyola, 133). Amb tot, Espanya és l'estat que més estudiants envia fora (uns 36.000) i també el que més en rep (un 16% del total), i té set universitats entre les deu més receptores, incloent-hi la de València (segona classificada), la Politècnica de València (sisena) i l'Autònoma de Barcelona (desena); la Universitat de Barcelona és la tretzena.

Malgrat els desequilibris entre països i malgrat la migradesa de les beques, en aquestes dues dècades i mitja aquest programa de mobilitat estudiantil sens dubte ha fet més per la cohesió europea que moltes polítiques econòmiques, culturals i d'altres tipus. I ho ha fet incidint en la formació i el coneixement de la població jove, és a dir, incidint en el futur. Ara més que mai, la continuïtat del programa Erasmus és necessària i és una garantia per a l'Europa de les persones i del diàleg.