EDITORIAL, Ara, 02/10/2012
Les retallades del ministeri de Cultura per al 2013 són un cop molt dur a un sector tocat per la crisi i que recentment ja estat castigat amb mesures com la pujada de l'IVA. Letal per a tot l'Estat, la tisorada afecta especialment les institucions catalanes. L'antiga consideració de Barcelona com a cocapital cultural d'Espanya, una aposta del maragallisme que amb estira-i-arronses la Generalitat pujolista va acabar fent seva, i que es va concretar amb l'entrada del ministeri als patronats de les institucions de capçalera -del Liceu al MNAC-, queda en entredit. Tot i que la retallada és general, els equipaments de Barcelona reben un càstig extra respecte als de Madrid, amb els quals la distància ja era gran en termes de suport econòmic ministerial. Plou sobre mullat.
El cas dels grans museus ho il·lustra bé: el MNAC i el Macba veuen disminuït el suport de l'Estat en un 37%, i es queden respectivament amb 1 i 2 milions; en canvi, el Prado i el Reina Sofia són tractats més benèvolament, i reben (-31% i 11 milions) i (-18% i 22 milions), respectivament. En el cas del Teatro Real i el Liceu, la reducció és similar (entorn d'un 33%), però la sala madrilenya rep 8,7 milions i la barcelonina 6,8. També és simptomàtic el cas de l'Institut d'Estudis Catalans: 341.340 euros (-55%). I encara més la desaparició de la partida de capitalitat per a Barcelona, que quedat a zero (el 2011 van ser 9,5 milions, i el 2012 ja només se n'ha rebut 1 dels 3,6 previstos).
Amb la llei de mecenatge encara pendent, amb retallades acumulades els últims anys, i amb la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona sense capacitat per parar el cop, la situació és greu tant per a les grans institucions com per a les petites. El públic ho notarà sobretot a partir de l'estiu que ve, quan s'acabin les programacions contractades. El món cultural en conjunt se'n ressentirà, i Catalunya i Barcelona, a causa d'un tracte discriminatori, perden força en un camp clau on han mostrat dinamisme i liderat.
