Benvolguts senyors de la troica (Comissió Europea, FMI i BCE), finalment s'ha decidit intervenir la banca espanyola. Ja era hora. Diuen que vostès supervisaran l'operació. Me n'alegro. Qualsevol intervenció d'Occident sobre terres hispanes sempre ha estat positiva -fins i tot Napoleó ens va deixar el dret mercantil-. Voldria, però, prevenir-los d'algunes aparences que els poden portar a engany. Creguin-me, tot el territori de més avall dels Pirineus està farcit de xoriços, i penso que valdrà més que vinguin preparats.Això que ara vostès faran (posar sota tutela el sistema financer espanyol) és una cosa que altres països ja van dur a terme en el seu dia (entre 2008 i 2009). Aquí no es va fer perquè el primer ministre d'aleshores (un tal Rodríguez Zapatero) era un inútil rematat. Era allò que en el seu idioma (en el d'en Rodríguez, vull dir) en diuen un fulero . En Rajoy no porta pas millor camí. En Zapatero era dolent, aquest d'ara també ho és i el que vindrà serà pitjor encara. Perquè el problema de la banca espanyola posa en evidència la febre, però no la malaltia. Perquè el problema de veritat és una classe política prima, envilida, que es nega a regenerar-se. A cop d'endogàmia partidista, la genètica parlamentària i institucional espanyola s'ha anat degradant i els polítics espanyols són, com diu molt bé el meu fill, de piscifactoria.
Si tenen l'ocasió d'arribar-se a Catalunya, no creguin que hi trobaran un panorama gaire millor. Perquè els catalans, en definitiva, hem esdevingut una mena d'espanyols que ballem el flamenc diferent. Vull dir que nosaltres solets ens hem carregat tot el sistema de caixes d'estalvis que formaven el teixit i el nervi del nostre sistema financer. Ep, i el fet no ha merescut ni la més mínima acció! Ni penal, ni política, ni de mobilització social. Som així de xitxarel·los. Un exemple clar és que ens amoïnen més les malifetes comeses per Bankia que les que els catalans ens hem fet a nosaltres mateixos. En proporció a la població catalana, és molt més atroç la destrossa de CatalunyaCaixa que no pas l'afer Bankia. Potser vostès no ho saben, però l'any 2006 el Parlament de Catalunya va saltar-se aquell principi bàsic legal que van instaurar els romans i que prohibeix la privilegia , és a dir, fer lleis orientades a beneficiar un individu. A Catalunya hem arribat a aprovar una llei de caixes d'estalvis que permetia als presidents cobrar un sou, simplement perquè algun d'entre ells volia tocar-ne de calents.
A vostès els recrimino que arribin tard. Perquè en aquests quatre anys (d'ençà del 2008) el sistema financer espanyol n'ha fetes de l'alçada d'un campanar. Una de les operacions més boniques (en termes de tècnica estafadora) ha estat l'afer de les denominades "participacions preferents". Les caixes i els bancs s'han dedicat a saquejar els clients, enganyant-los. Hi ha demandes interposades de l'associació postfeixista Manos Limpias i sembla que en posaran una altra els altermundistes del 15-M. Però ¿vostès creuen que els nostres polítics han fet res per defensar els interessos dels ciutadans als quals, tenen la barra de dir, ells representen? Al contrari. No és per res, però La Caixa té concedits, només a partits polítics, préstecs per valor de 22.369.000 d'euros. Aquí tot va com raja. I si agafen i busquen a Google " declaración bienes Congreso " i hi afegeixen el nom del parlamentari, descobriran que alguns polítics del Congrés de Diputats gaudeixen de préstecs en condicions que mai atorgarien a cap de nosaltres. N'hi ha que, agafin-se, fins i tot fa més de deu anys que no paguen la quota d'amortització! Per això el sistema bancari espanyol (el català inclòs) practica la impunitat. Ja els he dit que, d'ençà de la mort d'en Franco, el sistema institucional espanyol (partits, sindicats, Corona, justícia, etc.) s'ha anat corrompent gràcies al seu recalcitrant immobilisme.
Bé, el cas és que aquí, entre tots, hem aconseguit desprestigiar i bloquejar una institució tan fonamental com és la banca. I el fet paralitza ara tot el sistema econòmic del país -aquí encara n'hi ha que pensen que sense banca es pot funcionar-. Vostès vénen a fer una feina de la qual potser s'espera massa. Els catalans sempre hem estat maltractats pels governs espanyols, i això ens fa pensar que és millor l'autogovern. I és cert. Però en el cas que ens ocupa, sort que qui ve a arreglar-ho no és ni català ni espanyol. Perquè vostès es pensen que vénen a rescatar la banca. Però no s'enganyin: en realitat vostès vénen a rescatar una població maltractada.
