'Estil i estils'

Acaba de sortir publicat el llibre Estil i estils. Teoria i aplicacions de l'estilística, editat per Lluís Payrató i Neus Nogué.

L'obra recull les ponències i la taula rodona que van constituir el 19è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 19), que va tenir lloc el 28 de novembre del 2011 a la Facultat de Filologia de la UB. L'objectiu era, i és, oferir una reflexió àmplia i oberta sobre l'estilística, l'estil i els estils, aplicable a una gran varietat de tipus de text.


Ponències

Vicent Salvador (Universitat Jaume I): "Estilística dels textos no literaris"

Lluís Payrató (Universitat de Barcelona): "Textos, estils i multimodalitat"

Ramon Pla (Universitat de Barcelona): "Reflexions sobre l'estil en literatura"

Josep Maria Fulquet (Universitat Ramon Llull): "Estil i traducció. Notes a la versió del Hamlet de Terenci Moix"


Taula rodona

En la taula rodona "L'estil i els mitjans de comunicació", hi van participar Margarida Bassols (Universitat Autònoma de Barcelona), Magí Camps (La Vanguardia) i Ernest Rusinés (Televisió de Catalunya).


Altres dades

Lloc de publicació: Barcelona
Editorial: Agrupació d'Editors i Autors Universitaris
Any: 2013
Pàgines: 168
ISBN: 978-84-941275-5-7



El llibre es pot comprar per internet a MRR. Servicios de Comunicación Gráfica i també a MRR, C/ Diputació, 216, 08011 Barcelona (93 451 65 70, publi@publimrr.es).

Albert Sánchez Piñol, l'Onze de Setembre i 'Victus'

Entrevista molt recomanable a Ara TV. Per anar fent ambient.

Albert Sánchez-Piñol: "El 1714 és la fi de Catalunya i d'Espanya: el que ve després és Castella"

I una altra entrevista, aquesta escrita.

Fa molt pocs dies que vaig començar a llegir Victus. De moment, només puc dir que m'han ben enganxat --i aquesta és una de les principals qualitats que, per mi, ha de tenir una novel·la. Els que hem llegit altres obres seves ja sabíem que Albert Sánchez Piñol és un gran narrador!

I l'estic llegint en català, en contra del meu criteri general de llegir tot el que puc en versió original. Aquesta vegada, tant el tema, com el fet que Sánchez Piñol habitualment escriu en català, com el fet que Xavier Pàmies és un dels millors traductors que tenim, m'han fet decantar per la traducció. No cal dir que ni me n'adono, que estic llegint una traducció. Cosa que, malauradament, no es pot dir sempre.