Dos textos d'ahir que donen encara més motius, motius més immediats, per votar SÍ: el primer, l'article de Carles Capdevila al diari Ara sobre el joc brut amb les pensions i la nostra gent gran; el segon, un editorial del mateix diari sobre el decret que impedirà que les entitats que treballen en el sector social només a Catalunya puguin rebre el que aportem els contribuents catalans amb el 0,7% de l'IRPF. Tot plegat, molt molt escandalós, baix, brut, roí, mesquí...
I per rematar-ho, el PP fa públic un vídeo de campanya on Mariano Rajoy i altres membres del partit parlen en català, i només en català, i diuen que estimen els catalans. Au, va! Ells, que no paren de fer polítiques que van en contra dels catalans, del català i del model educatiu de conjunció lingüística. ¿Es pensen que som rucs? És un sarcasme i un insult a la intel·ligència.
Sobre això tan miserable de les pensions
PERDONEU que em contradigui. Diumenge anunciava que la setmana seria llarga i dura i reclamava la màxima calma i alegria, però amb això de les pensions he decidit que o buido el pap o rebento.
Els que envien cartes a jubilats dient que a la Catalunya independent “els diners de la teva pensió perillen”, i sobretot els que els financen, han creuat la ratlla de la misèria moral, de la indignitat. No els accepto cap lliçó de realisme ni els pressuposo cap bona voluntat. Què s’han cregut? Les pensions no són una propina que els poders fàctics administren, com probablement voldrien creure. Són diners cotitzats per gent treballadora, que té tot el dret a cobrar-la, és el seu esforç, i el que és irresponsable és gastar-se’n la guardiola, com està fent el govern Rajoy.
Detesto els que abusen dels dèbils. Aquest despotisme presumptament il·lustrat i carregat de cinisme que consisteix a voler espantar gent humil carregada de dubtes. Esgarrapar vots com aquell que abusa dels avis per robar-los les joies, o col·locar-los estafes com les preferents. Vergonya.
No pateixo pels vots que obtindran, que segur que n’obtenen, m’irrita molt més la immoralitat, la manca de respecte a persones honrades que han deixat la pell per pagar-se una jubilació digna i han de suportar aquestes cartetes, aquest patiment innecessari, aquest insult.
Als jubilats que trobem aquests dies no només els hem de garantir que si Catalunya es converteix en un estat pagarà pensions dignes, sinó que procurarem que mai més ningú cometi la indecència d’aterrir la gent gran, humil i treballadora al servei dels despatxos més foscos.
L’EDITORIAL
Atac injustificable a les entitats socials catalanes
Si els diners de l’IRPF van només a les entitats d’àmbit estatal, perillarà la feina de moltes de les catalanes
Ara, 24/09/2015
La pretensió del govern de l’Estat, tal com avancem avui a l’ARA, de concentrar els ajuts socialsde l’IRPF només en les entitats d’àmbit estatal i, per tant, de marginar les que actuïn en una part del territori, només es pot explicar des d’una obcecació homogeneïtzadora. No respon a la realitat plural i territorialitzada de l’acció d’ajut social, oblida el principi de proximitat -tan bàsic en aquest terreny- i suposa a la pràctica perjudicar la feina de moltes petites entitats. El reial decret que prepara el govern Rajoy, a més, vulnera la Constitució, que consagra l’assistència social com a competència exclusiva de les comunitats que l’assumeixin en els seus estatuts. Malgrat això, des del 1988, quan l’IRPF va estrenar la casella finalitats socials, l’Estat ha distribuït directament els diners recaptats. Les tretze sentències que des d’aleshores ha rebut en contra del Tribunal Suprem i del Constitucional no s’han aplicat. De fet, el reial decret que el consell de ministres podria aprovar divendres és una nova maniobra per burlar aquesta jurisprudència.
No cal ser gaire mal pensat per veure-hi, també, una manera de restar recursos a Catalunya, que sortirà especialment perjudicada per la inclusió de la condició que les entitats siguin d’àmbit estatal. Catalunya és una de les comunitats amb més entitats que només actuen al seu territori, sense la feina de les quals l’estat del benestar català, ja prou ajustat després d’uns anys de retallades, quedaria encara més coix. De les 142 entitats que l’any passat van rebre aquests ajuts, 61 -les que només actuen aquí- es quedarien ara sense uns recursos bàsics: aquest 2015 han rebut 12,8 milions d’euros (les altres 81 n’han rebut 18,3), tots destinats a programes (no a estructura). Si fins ara els ciutadans catalans han aportat a través de l’IRPF el 26% del total recaptat a Espanya, les entitats catalanes només han rebut el 14%, un percentatge que ara es reduiria dràsticament, cosa que augmentaria el dèficit fiscal català en l’àmbit socialment més sensible. Moltes entitats patirien per poder sobreviure, molts programes d’ajut serien suprimits. Estem davant d’una emergència gravíssima i d’un disbarat polític.
-------
I aquí, més raons per votar SÍ, molt ben explicades per Carles Boix.
.
