29 de des. 2012

Paco Ibáñez, al Palau de la Música Catalana

Un concert memorable. Vestit de negre, com sempre. I en plena forma, molt més en plena forma que quan el vaig veure l'any 2004, al Fòrum de les Cultures, també a Barcelona.


¿Per què (m')agrada, (em) commou, Paco Ibáñez? Segurament, per la combinació d'aquella veu greu i fonda, d'uns poemes tan ben escollits (amor, lluita...), de l'acompanyament instrumental sobri, d'un estil musical molt personal.

Primer, les "Coblas a la muerte de su padre", després Pablo Neruda ("Me gusta cuando callas porque estás como ausente", "Para mi corazón basta tu pecho", "Todo en ti fue naufragio" i alguna més), el "Soldadito boliviano" de Nicolás Guillén, dos poemes d'Alfonsina Storni. Una hora curta.

La segona part ha sigut molt més llarga. García Lorca ("Córdoba, lejana y sola", "Canción del jinete" i alguna altra), José Agustín Goytisolo ("Me lo decía mi abuelito", "Érase una vez un lobito bueno" i, inevitablement, versió preciosa, "Palabras para Julia"). Una cançó en gallec, no en recordo el títol.

També hi ha hagut sorpreses: "Le parapluie", de Georges Brassens, en francès, dedicada a Pasqual Maragall. I "Txoria txori", cançó popular basca que jo coneixia per Mikel Laboa. Versió preciosa. I els músics que l'han acompanyat en algunes cançons: Mario, Gorka, César, François...

Generós amb els bisos (hem insistit): "Barques de paper" (de Salvador Espriu, jo no ho sabia), "La poesía es un arma cargada de futuro" i per acabar, amb el Palau dret, "A galopar" (amb anècdota prèvia sobre la reacció del públic de Burgos quan va defensar els catalans).

Tot plegat, tres hores llargues i cinc llengües. Ho repetiré: un concert memorable. I quan hem sortit, el Palau brillava, esplendorós, i la lluna era plena.









24 de des. 2012

Nadal

Ahir, des de Sant Llorenç del Munt, la serralada Litoral --amb el Mediterrani al fons--, el Pirineu i Montserrat es veien així. He mirat aquesta terra.






Avui a casa fa olor de pa acabat de fer i pels carrers es comença a respirar un cert ambient de recolliment i fins i tot de festa.


Que passeu uns bons dies de Nadal i, sobretot, que el 2013 ens porti coses bones a tots, tant personalment com col·lectivament.


21 de des. 2012

a Catalunya comença una legislatura decisiva

Ens en sortirem o no, però això no té marxa enrere. En els pròxims mesos veurem si ens les havem amb un Estat democràtic del segle XXI o amb un Estat carpetovetònic, ancorat en el segle XIX o abans. Veurem si hi ha democràcia o joc brut --i quina mena de joc brut. Vénen temps que fan basarda i són apassionants alhora.

-----

PLE D'INVESTIDURA

Mas, investit a la primera amb els vots de CiU i ERC

El cap de l'executiu afronta el seu segon mandat, que podria ser l'últim si se'n surt amb la consulta de l'estat propi

FERRAN CASAS Barcelona | Ara, 21/12/2012 15:04

Artur Mas ha estat investit aquest divendres a primera hora de la tarda president de la Generalitat de Catalunya. Després d'un debat d'investidura de dos dies amb una primera sessió plàcida amb ERC i el PSC i una segona jornada més dura amb ICV i la CUP des del flanc esquerre i PP i Ciutadans des de l'espanyolista, el líder de CiU ha estat escollit president a la primera. Ha estat investit en votació nominal gràcies als 50 vots de la federació nacionalista i els 21 del grup que encapçala Oriol Junqueras, que exerceix, alhora, de soci del Govern i cap de l'oposició. Un total de 63 diputats (PSC, PP, ICV-EUiA, Ciutadans i CUP) han votat 'no' a la investidura. Un diputat del PP estava malalt i no ha pogut assistir a la sessió, per això el total de vots és 134.

El cap de l'executiu, en la seva darrera intervenció davant el ple en rèplica a Oriol Pujol, ha apel·lat al conjunt de l'oposició per recordar que CiU ha tingut "la valentia" de prendre decisions dures perquè no hi ha "solucions màgiques". Ha demanat "coresponsabilitat" a la resta de grups, en la línia del que ha fet ERC, que, com la federació nacionalista, al seu entendre "ha llegit molt bé els resultats". El president ha dit que ja que no hi ha una majoria excepcional entorn de CiU, almenys hi ha d'haver un "entorn de diverses formacions" pels temes clau com ara el dret a decidir, que tenen "una majoria molt clara". El cap de l'executiu ha recordat que, amb Espanya, Catalunya ho ha intentat "tot" i n'ha obtingut "molt poc a canvi", i que, per tant, la reacció sobiranista catalana "no pot estranyar a ningú". De forma retòrica s'ha preguntat quin suport tindria ara la Constitució, que PSOE i PP branden contra el dret a decidir, si se sotmetés a votació a Catalunya. Així, ha apel·lat al PSC i al PP perquè matisin la seva posició.

Mas encara el seu segon mandat amb una revisió significativa de la política econòmica gràcies al pacte amb ERC, que inclou nous tributs, i amb una clara, calendaritzada i delimitada aposta pel dret a decidir. CiU i Esquerra pretenen fer efectiu aquest dret l'any 2014, i per això esperen comptar amb el suport, com a mínim, d'ICV-EUiA i de la CUP. En el darrer debat de política general de la passada legislatura, Mas va vincular el seu futur polític a la consulta i va afirmar que si el referèndum i l'estat propi eren una realitat, el que ha començat aquest divendres seria el seu darrer mandat. El mal resultat del 25-N −CiU va passar de 62 a 50 escons− no l'ha fet desistir del seu projecte sobiranista i l'aliança amb ERC pot, fins i tot, accelerar el procés.

Fa dos anys, quan va agafar el relleu del socialista José Montilla, va sortir president en segona volta. Aleshores va negociar un acord de mínims amb el PSC oferint interlocució privilegiada i consensos en els grans temes. El PSC es va abstenir i Mas va poder ser investit per protagonitzar la legislatura més curta de la història, que va estar marcada per la crisi i les retallades en els serveis socials, el fracàs del pacte fiscal i la manifestació independentista de la Diada.

L'acord del Parlament, que s'ha pres en presència de Jordi Pujol i Josep Antoni Duran i Lleida a la tribuna de convidats, serà comunicat per la presidenta de la cambra, Núria de Gispert, al rei Joan Carles perquè signi el decret de nomenament i el publiqui al 'Butlletí Oficial de l'Estat'. Mas prendrà possessió del càrrec a Palau el dia 24, i els seus consellers, que es podrien conèixer aquest cap de setmana, ho faran el dia 27.

(Foto: Artur Mas, investit president / PERE VIRGILI, Ara.)

17 de des. 2012

Josep Ramoneda, ahir diumenge

RAONS

Lula

JOSEP RAMONEDA | Ara, 16/12/2012
"Cuidar els pobres és molt barat i dóna excel·lents resultats; cuidar els rics és molt car i mai estan contents". Ho va dir el president Lula al sopar del Premi Internacional Catalunya. Una lliçó que la majoria de governants desconeixen perquè els rics tenen capacitat d'intimidació i els pobres no, i perquè els rics prometen recursos (i prebendes) i els pobres no tenen res a prometre. Lula és d'aquests personatges que impressionen pel seu carisma perquè, ja lluny del poder, sembla com si encara el portessin posat. No manen però mantenen l'autoritat, perquè quan van manar es van fer respectar per tots: pels rics i pels pobres, pels de dins i pels de fora. La barreja d'una ideologia socialdemòcrata llatina, el pragmatisme d'un sindicalista avesat a mil conflictes i una cultura de tocar de peus a terra -forjada en una infància amb pocs recursos- dóna un personatge carregat de vigor i empatia.

"No us deixeu perdre el que heu aconseguit". El Brasil encara lluita per consolidar i fer créixer un estat del benestar. A Europa, prou que ha costat. "No tingueu por, no us deixeu acorralar", insistia Lula. Tots els diaris s'han fet ressò d'aquesta advertència. Que sigui notícia demostra que perduts que estem.

Lula explica com un conte un moment concret de sintonia entre política i societat. Va ser en un temps en què els vents de crisi amenaçaven tot el que s'havia aconseguit. Els diaris brasilers deien: "La gent no gasta perquè te por de perdre la feina i quedar-se sense res". Aquesta brama s'estenia per les portades dels mitjans i la incertesa feia créixer la por entre la població. Lula va decidir trencar el clima de pessimisme. Es va dirigir al país: "Només nosaltres podem evitar la crisi. Encara hi som a temps. Podem fer dues coses: no gastar per por a perdre la feina, amb un risc alt de perdre-la, o gastar per contribuir a recuperar l'economia, i segurament el risc de perdre la feina serà molt més baix". La gent el va escoltar. Aquell any, diu amb orgull, les classes populars van gastar més que els rics. Els pobres havien salvat Brasil. Lula és així.

16 de des. 2012

el sol / le soleil / the sun / die Sonne...

L'alba des de casa.




La posta, ahir, a Castelldefels.







Banda sonora:

"Morning has broken", Cat Stevens.



"Le soleil", Françoise Hardy. Una cançó que ens va posar la professora de francès quan jo feia setè o vuitè d'EGB (la Montserrat Gallart, una bona professora!) i que encara recordo...




12 de des. 2012

BONA NOTÍCIA!

POLÍTICA

El Suprem anul·la la prohibició de les emissions de TV3 al País Valencià

Dóna la raó a Acció Cultural en el conflicte per les emissions encetat pel govern de Francisco Camps. També deixa sense efecte la multa de 300.000 euros que va interposar contra l'entitat

SALVADOR ALMENAR Madrid / València | Ara, 12/12/2012

Victòria per a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i derrota de la croada del govern del PP de la Generalitat Valenciana contra les emissions de TV3 al País Valencià. El Tribunal Suprem ha donat la raó aquest dimecres a ACPV i ha deixat sense efecte les resolucions del govern valencià de Francisco Camps que ordenaven el cessament de les emissions de TV3 al País Valencià.

La sentència feta pública avui també anul·la la multa de 300.000 euros que el govern valencià va interposar a ACPV en considerar que les emissions de TV3 eren il·legals. La resolució judicial fa constar que la Generalitat Valenciana no era competent per sancionar a l'entitat pel delicte que suposadament va cometre i tampoc per donar l'ordre de tancar els repetidors –propietat d'ACPV– que difonien el senyal de TV3 al País Valencià.

Diverses fonts properes a Acció Cultural del País Valencià han assegurat a aquest diari que en aquests moments estan reunits analitzant la sentència del Tribunal Suprem. En les properes hores podria haver un pronunciament oficial per part d'ACPV.

(Foto: diari Ara.)

10 de des. 2012

coca de recapte

Ingredients per a la massa (per a dues coques)

500 g de farina
30 ml d'oli d'oliva extra verge (jo, DO Siurana)*
25 g de llevat fresc (un cub dels que venen al súper)
100-200 ml d'aigua tèbia (entre un i dos gots dels de vi)
50-75 ml més d'oli (mig got dels de vi o una mica més)
sal

* També poden ser 30 g de mantega o margarina, però no cal.


Elaboració

1. En un bol gran fem un volcà amb la farina tamisada.

2. Desfem el llevat en una part de l'aigua tèbia i el tirem a la farina juntament amb la resta de l'aigua, la sal i els 30 ml d'oli.

3. Ho barregem tot i quan es pot pastar amb les mans ho passem al marbre i ho pastem durant 5-10 minuts, fins que la massa està fina i elàstica.

4. Fiquem la massa en el bol, net, i la tapem amb un drap humit (amb aigua calenta) o amb film de cuina, i la deixem reposar en un lloc càlid entre 2 i 3 hores, fins que para de créixer.

5. Hi afegim a poc a poc la resta de l'oli fins que l'absorbeix i la massa queda fina un altre cop.

6. La tornem a tapar i la deixem reposar 30 minuts més.

7. Escalfem el forn a 250 ºC, si pot ser amb turbo.

8. Dividim la massa en dues parts amb els dits i l'estenem amb el corró, ben fina, fins que ocupi tota la superfície de la safata del forn. (També podem fer-ne quatre parts, i fer dues coques diferents per safata.)

9. Hi posem a sobre paper d'anar al forn, la girem i la posem a la safata d'anar al forn.

10. Hi posem la guarnició a sobre i la fiquem al forn, abaixat a 180 ºC, durant mitja hora, aproximadament, fins que està torradeta.


Idees per a la guarnició

a. Rodanxes de tomàquet madur, anxoves i orenga.

b. Esbergínia (que haurem tingut amb sal i escorregut abans) i pebrot tallats a tires, crus. Arengada opcional.

c. Esbergínia i pebrot escalivats. Arengada opcional.

d. Ceba i formatge per sobre (parmesà, ideal).

e. Carbassó i ceba.

Poden ser altres coses, també: sardines de llauna, botifarra... Però aquestes no les he provat.



Manera de preparar l'arengada, tal com ho fa la meva mare

1. Embolicada amb paper de diari, es posa en el marc d'una porta i s'aixafa tancant la porta un parell de vegades (es pot girar).

2. Es renta i se li treuen les tripes, la pell, l'espina i la cua.

3. S'esqueixa i es fica en un recipient de vidre o fang amb oli d'oliva extra verge.

S'ha de preparar abans de fer la coca, almenys una estona abans. Confitada així, també es pot menjar amb pa amb tomàquet.

A la coca jo l'arengada la poso esqueixada i ben escampada, perquè sencera dóna un gust massa fort (pel meu gust) al tros afectat, i la resta de la coca queda sense.





Aquesta és la meva versió de la recepta que he trobat aquí i aquí.

(Si voleu veure les altres receptes d'aquest blog, pitgeu l'etiqueta receptes que trobareu a la columna de la dreta.)

6 de des. 2012

En defensa del sistema educatiu en català

La Coordinadora d'Estudis Universitaris de Filologia Catalana, que integra tots els departaments de filologia catalana de la Xarxa Vives d'Universitats, vol manifestar el seu desacord i la seva condemna més enèrgics a l'avantprojecte de Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) presentat pel ministre d’Educació, Cultura i Esport del Govern d'Espanya, José Ignacio Wert. Tal com es planteja, aquest projecte suposa un intent de destrucció d'un sistema educatiu que s'ha demostrat imprescindible per a l'extensió del coneixement i de l'ús del català, necessari per a la preservació de la convivència social i eficaç en l'obtenció de resultats acadèmics. En definitiva, es tracta d'un objectiu polític mal dissimulat de relegació del català, de l'aranès i de totes les llengües oficials diferents del castellà a una situació de marginalitat i d'inferioritat. És per aquesta raó que la Coordinadora s'afegeix a totes les mobilitzacions de protesta que es promoguin arreu i fa una crida al professorat, als estudiants i al personal d'administració dels departaments que la integren a participar-hi. En particular, s'adhereix a la manifestació que ha convocat Somescola el dilluns dia 10 de desembre, a les 18'30 h a la plaça de Sant Jaume de Barcelona, i la manifestació del 15 de desembre a Castelló de la Plana, organitzada per l'entitat Castelló per la Llengua, en la qual està integrada Escola Valenciana.

4 de des. 2012

lectures i vídeo per no defallir / convocatòria

Això de Wert sí que és un fracàs escolar

CARLES CAPDEVILA | Ara, 04/12/2012
La d'ahir va ser una bona immersió, i no lingüística. Va ser una immersió definitiva i terrorífica en el futur negre que ens dibuixa el PP. Fa temps que Wert confirma greus problemes de comprensió lectora de la nostra realitat. L'espanyolitzador en cap del govern Rajoy exemplifica a la perfecció el fracàs escolar que suposa seguir els llibres de text de la FAES. No els preguntis per l'informe PISA, per a ells pisa és només la tercera persona del singular del verb trepitjar . Trepitja'ls fort, ara que estan moixos, ara veuran aquests. Suspesos en matemàtiques comptant manifestacions i suspesos en la revàlida comptant escons, es disposen contents i alegres a repetir curs, però no aquest, sinó el curs de 1978. S'enyoren. Parlen d'optatives, però no ens deixen gaires opcions. Ataquen el català des de la primària, i en això són transparents: la seva és una actitud molt primària, que vol convertir la nostra llengua en tan secundària que puguis acabar ESO sense examinar-te'n. És una agressió troncal, una provocació vehicular, fan currículum en els annals del genocidi cultural. S'omplen la boca parlant de matrícules i tu només penses en qui els va matricular. Les seves disposicions addicionals ens indisposen. S'emparen en futures lleis però ens confirmen que no hi ha dret. Parlen d'equilibrar però exhibeixen un desequilibri absolut. Legislen com dividir les matèries per dividir-nos mentre s'omplen la boca de forma desvergonyida parlant de cohesió. Aquesta llei Wert no és un test més, fa tota la pinta d'examen final per suspendre la immersió lingüística. I sí, serà un examen, i tant de bo sigui l'últim, sigui final, però no serà terminal com pretenen en una ofensiva que ofèn. Aquest examen l'hem de superar amb un excel·lent, i ha de ser un treball en grup.


(Inicialment, aquesta concentració s'havia convocat per al 6 de desembre a les 12 del migdia.)

------------

Aspectes jurídics de la reforma, que convé tenir en compte, perquè sembla que no serà tan fàcil d'aplicar i ens deixa un cert marge, a TV3.

------------

[Podeu trobar la notícia següent aquí, a Vilaweb, però jo vull tenir-la també al meu blog, per si algun dia la treuen d'allà. L'enhorabona als de Vilaweb per la idea de la transcripció!]

Junqueras, Sardà, Marhuenda i la independència

'Deixeu de parlar amb adverbis i comencem a parlar amb xifres', els diu el president d'ERC · Us oferim la transcripció de la discussió a RAC1

El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha estat entrevistat aquest dilluns al matí a RAC-1. Després, ha participat en la tertúlia, en què hi havia, entre més, el periodista Xavier Sardà i el director de La Razón, Paco Marhuenda. Sardà i Marhuenda han requerit a Junqueras que parlés sobre els beneficis de la independència i Junqueras els ha respost amb dades. 'Deixeu de parlar amb adverbis, “molt”, “bastant” o “a mi em sembla” i comencem a parlar amb xifres', els deia. Us oferim la transcripció de la discussió.

Xavier Sardà: Senyor Junqueras, tinc la sensació que parla exactament igual avui que abans que es fessin les eleccions. És a dir, continua vostè amb aquesta catequesi independentista quan ja està tot: han guanyat, passem pantalla. El que és bo d'aquesta situació és que hem passat pantalla i els partidaris d'una consulta heu guanyat. És a dir, això ja ho tenim […]. Vostè pinta la independència com una terra promesa. Diu una frase una mica naïf, permeti-m'ho: 'Totes les retallades que hem de fer són per culpa de l'estat espanyol, d'on s'infereix que si fóssim independents no hauríem de retallar res.

Oriol Junqueras: Home, tindríem 16.000 milions d'euros cada any. Però deixi de donar voltes a conceptes que si li sembla que més o que menys. Si parlem de números, 16.000 milions d'euros més, són més diners que totes les retallades que fa la Generalitat: quatre vegades més. Doncs quatre vegades més és quatre vegades més. És que mira que és fàcil: matemàtiques bàsiques, això és aritmètica de segon de primària, per favor!

XS: No s'ho prengui tan malament. De les balances fiscals, n'hi ha quatre opcions, segons l'anàlisi. Però tant és: aquests 16.000 milions, després s'han d'invertir en una sèrie de coses que un estat nou també necessita, i això també ho sabem…

OJ: I tant, i tant. Parlem-ne…

XS: T'hauràs d'endur una part del deute de l'estat espanyol…

OJ: Correcte. Deixeu de parlar amb adverbis, 'molt', 'bastant' o 'a mi em sembla' i comencem a parlar amb xifres. Parlem de xifres: la Generalitat té en aquest moment acumulat 42.000 milions d'euros de deute…

XS: Em permet un matís?

OJ: Home, però és que quan jo parlo de xifres, vostè se'm torna a escapar i em tornarà a dir que si és molt, que si a vostè li sembla…, parlem de xifres!

XS: Jo només li requeriria una cosa, i és que no fos mecànicament optimista. Si ja han guanyat! Jo crec que ara seria molt més interessant dir els pros i contres, i dir que vostè té alguna inquietud, alguna por deu tenir!

OJ: No, però fixi's que quan jo intento parlar-li de números vostè s'hi nega i llavors em diu que per què no parlem de números i jo li torno a parlar de números i vostè es torna a escapar. I estic segur que tots els oients que ens escolten, se n'adonen. I a mi em sembla que, precisament, es tracta de donar confiança als ciutadans parlant de xifres concretes, i jo estic disposat a fer-ho, ho faig. Sóc l'únic que aporta instruments, possibles impostos, eines, les quantifico, dic a què s'haurien de destinar, estic disposat a arribar a un acord amb la societat catalana, a un gran pacte amb la societat catalana, a un contracte programa que ens doni estabilitat sobre el que hem de fer…

XS: I tot quadra?

OJ: És clar que quadra! Com no ha de quadrar si…

Màrius Carol: El deute que t'enduries seria de 140.000 o 150.000 milions…

OJ: Depèn, depèn. El deute que ens enduríem de l'estat espanyol, suposant que l'estat espanyol vulgui negociar! […] L'estat espanyol, imaginem que no vulgui negociar: nosaltres ens n'anirem i llestos. Imagina't que l'estat espanyol vol negociar i, per tant, entra en negociació la qüestió del deute públic espanyol, que és una xifra monstruosa: aquest any es tancarà, només el govern central, amb 900.000 milions de deute. És una xifra monstruosa. D'aquesta xifra, en el cas que nosaltres marxéssim amb un acord amb l'estat espanyol, quina part ens tocaria? La part que ens toca, des del nostre punt de vista, és la proporcional a la part dels pressupostos de què ens hem beneficiat els últims 26 anys de mitjana, des del 1986. Quina és aquesta part? Per això riu el Sr. Maruhenda, perquè sap que és petita: és un 10% aproximadament. Per tant, des d'aquesta perspectiva de càlcul, si l'estat espanyol té un deute públic de 900.000 milions, i a nosaltres ens toca un 10% del que ens hem beneficiat del pressupost, ens en toquen 90.000 milions, no 140.000. Són 90.000 milions que, amb el superàvit que generem nosaltres en impostos, al voltant de 16.000 milions, vol dir que es paguen amb sis anys. En canvi, si hem de pagar el deute públic espanyol, que són 900.000 milions, no els pagaríem ni en sis anys, ni en seixanta. Per tant, és molt més raonable anar-nos-en de l'estat espanyol i crear un nou estat, perquè és molt més fàcil pagar un 10% de 900.000 milions que no pas continuar pagant un 24% de tot aquest deute. És molt més raonable!

[…]

Paco Maruhenda: Jo en primer lloc estic molt content que en Junqueras parli, perquè com més parli, millor per als qui no volem la independència de Catalunya, perquè crec que les classes mitjanes i altes quan senten aquest programa radical, doncs es queden bastant contentes. Quan algun empresari, per exemple, escolta exigir l'impost de successions, segur que li agrada molt, no? A algun empresari del sector financer, bancari… Ho dic perquè la gent sàpiga el que jo modestament penso. Jo el que no entenc del seu missatge és aquesta visió tan optimista i utòpica de pensar que es trenca amb Espanya i la Caixa es queda amb les oficines que té fora de Catalunya, Gas Natural… Freixenet vendrà el cava igual a tot arreu… És a dir, que tot el que és el flux comercial no tindrà cap impost i que continuarem a Europa i que tot això seran flors i violes. Jo no ho entenc gaire bé. I ja per acabar, en aquest plantejament que vostè fa, jo no veig l'encaix amb un govern de dretes del Sr. Mas. Com vostès, que són d'esquerres, amb aquests plantejaments, poden entendre's amb Mas o amb el Sr. Duran Lleida, que vull recordar que és un senyor molt important de CiU i no està a favor de la independència, evidentment.

OJ: El fet que vostè digui que el nostre discurs espanta no sé si és la millor demostració que és un bon discurs per a la majoria de la població. Per tant, jo li agraeixo molt que parli en contra meva, perquè cada vegada hi ha més gent a favor meu, gràcies a vostè.

XS: És que hem saltat aquesta pàgina del videojoc. Ja no és independència sí o no. Han guanyat els partidaris de la consulta. Parlar de la independència si és millor o pitjor, això ja avorreix fins i tot les ovelles…

PM: Però puc parlar o no!? Si no vols que intervingui a la tertúlia, jo cap problema… […]. Tu passes la pantalla que vols, però per mi el tema de fons és la independència, el projecte que diu el president d'ERC és un projecte per la independència de Catalunya. Jo tant aquí com a Madrid dic que tinc un gran respecte personal per vostè com a persona i com a historiador.

OJ: Gràcies, gràcies. Jo continuo introduint matisos. Un: vostè diu que reintroduir l'impost de successions per al tram del 5% de les rendes més altes del país, això espantarà tothom i serà una catàstrofe. Doncs bé, li recordo que el govern espanyol ja ha dit públicament que es planteja restablir l'impost de successions. Per tant, a veure si resultarà al final que el Sr. Rajoy és més d'esquerres que no pas tots els partits de la política catalana i vostè tindrà un disgust i llavors no sabrà on situar-se. Per tant, calma, relaxació, parlem de coses concretes, hi insisteixo. Parlem de xifres, no us dediqueu només a parlar de 'bastants', 'molts', 'potser' i 'una mica'. Parlem de xifres i necessitem recursos per ajudar la gent que pateix. I necessitem recursos per invertir en aquestes infrastructures bàsiques de comunicació i transport que poden ajudar la nostra economia a créixer. Per exemple, connexió amb amplada de via europea amb el port de Barcelona, amb l'aeroport de Barcelona, amb el port de Tarragona. La connexió amb el port i l'aeroport de Barcelona és més barata que no pas els diners que comportaria restablir l'impost de successions per al 5% de les rendes més altes i, per tant, es pot finançar. Fem aquest esforç i intentem-ho, hem d'ajudar la nostra economia a créixer. I jo els faig una proposta concreta, que genera més recursos del que costa, i que per tant, escolti, que això és positiu. Per què tenen aquesta mania a oposar-se que aquest país tingui futur? Per què volen ensorrar les empreses d'aquest país? Per què volen enviar els nostres treballadors a l'atur? Deixi'ns treballar! Miri què ha fet ara Rajoy amb aquest impost que nosaltres proposàvem sobre dipòsits bancaris: crear-lo ell a tipus zero perquè no ho puguem fer servir. Però que no ho veu, que això ho fa expressament perquè nosaltres no ho puguem fer servir? O per què es pensa que s'inventa un impost de tipus zero? Però és que això ho veu tothom! Però si ho veu el món sencer! La sorpresa és com vostè no ho veu! No s'adona que quan el govern espanyol posa un impost nou, a tipus zero, no el posa pas per cobrar (perquè, si no, no el posaria tipus zero), sinó que el posa per impedir que nosaltres puguem disposar d'aquesta eina per ajudar la gent d'aquest país?

PM: No és per vostè…

OJ: Preguntem-ho als oients, que diguin què els sembla.

PM: Però pregunti-ho a Rajoy, i li explicarà per què ho ha fet, i no és per ERC…

OJ: Com vostè pot imaginar, la confiança que ens generen les declaracions del Sr. Rajoy són escasses, perquè és el mateix que va dir que no tocaria les pensions i les ha tocades. El Sr. Rajoy és la persona que ha incomplert tot el seu programa de dalt a baix: si té el rècord mundial d'incompliment de programa electoral! Però com ens pot demanar que confiem en algú que sempre que parla menteix, que ha fet just el contrari de tot el que va prometre en campanya? Però com això ens pot generar confiança?! Com vol que tinguem confiança en un estat que té el rècord mundial de suspensió de pagaments? Com ens pot demanar això? Com ens pot demanar confiança en un estat que té el rècord d'incompliment de directives europees, que té el rècord d'expedients oberts per saltar-se la competència comunitària? Però que no veu que tot això fot riure?!

PM: No m'ha contestat el que li he preguntat de les relacions amb la resta d'Espanya. Què passaria amb la Caixa, amb Gas Natural, amb les empreses del cava…

OJ: El mateix que passa amb les empreses alemanyes que tenen seu a Catalunya i amb les empreses catalanes que tenen seu a França. Doncs exactament el mateix, que per això es va inventar Europa! I el mateix que passa amb les oficines del Banc Bilbao o del Santander que són a Catalunya!

PM: Visca la utopia, amic meu!

OJ: Ai, quina mania! Però per què vol fer por a la gent? Què diu? Que ens amenaça?

PM: No, que digui la veritat, jo no amenaço…

OJ: Bé, doncs si no ens amenaça, tranquils, que passarà el mateix que passa amb tothom. Però quina mania de veure fantasmes a tot arreu.

PM: Però no parla de cap risc, no parla de cap cost…, m'està convencent per ser independentista!

OJ: Doncs molt bé, això vol dir que ho faig bé. Escolti: l'estat espanyol serà el primer interessat que Catalunya se'n surti perquè el 70% de les exportacions espanyoles passen per Catalunya camí d'Europa. Per tant, el primer que voldrà que Catalunya se'n surti i que formi part de la UE serà el mateix estat espanyol. Però si l'estat espanyol ens demanarà per favor que li donem un cop de mà! Per tant, estigui tranquil, que ja els ajudarem.

PC: Que ho sàpiga: s'obrirà el Pirineu per la zona de l'Aragó en breu, perquè no hi haurà més remei…

OJ: D'acord, d'acord, doncs que s'obri. No veu que no es podrà pagar? No veu que pagar seixanta quilòmetres de túnels a través del Pirineu no es pot pagar? Que no veu que en les infrastructres prioritàries segons la Comissió Europea no hi ha inclosa la travessia pel tram central del Pirineu? Que no veu que vostè no ho pot pagar? Que no veu que la prima de risc que vostè ens fa pagar a tots nosaltres per culpa d'aquests disbarats i d'aquestes autopistes sense cotxes i d'aquests trens d'alta velocitat sense passatgers que vostès han fet per tot l'estat espanyol ara ens aboquen tots a la ruïna? Però com vol que els ciutadans de Catalunya li fem cas?

PM: Ánimo!


------


Més, aquí.

l'escola en català! (lluitant per obvietats...)

DEFENSEM LA NOSTRA LLENGUA

L'esborrany de la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE, en les seves sigles en castellà), planteja el seu atac a la immersió lingüística en català de quatre maneres:

1. Divideix les matèries a primària en troncals, específiques i d'especialitat. Les primeres han d'ocupar un mínim del 50% de l'horari lectiu, les segones com a màxim el 50% de l'horari i les terceres no tenen assignat un temps mínim. És en aquest tercer bloc, amb menys hores, on la llei situa les llengües cooficials, per darrera en importància al currículum de la llengua castellana i la primera llengua estrangera (troncals) però també de la segona llengua estrangera que és "específica".

2. A l'ESO, també divideix les assignatures en troncals, específiques i d'especialitat, deixant el català en el tercer bloc. Això vol dir que per obtenir el títol d'ESO no caldrà examinar-se de català, ja que només es requereix examinar-se d'una assignatura d'especialitat i els alumnes podran escollir entre el català o qualsevol altra.

3. Una disposició addicional de la llei estableix que les dues llengües cooficials han de estar "equilibrades en el nombre d'hores lectives" a l'escola, tot i que reserva per les administracions educatives autonòmiques poden determinar aquesta proporció mentre es mantinguin condicions de "normalització lingüística".

4. Mentre la Generalitat no determini aquesta proporció "els pares podran determinar la llengua vehicular" en què volen escolaritzar els seus fills i podran fins i tot fer-ho en un centre privat i la matrícula l'haurà de pagar l'administració.

Demana ara al ministre Wert que reconsideri aquest esborrany.

Signa la petició: L'escola en català ara i sempre



"A nuestro delirio de grandezas corresponde un delirio de persecuciones de Estado; sus agentes han dicho aquí que se sienten dispuestos a transigir con el anarquismo (en el mal sentido de la palabra) antes que con el catalanismo; y lo hacen: en todo ven separatismo, y ésta es la peor señal. Así lo ha perdido todo España, y así se perderá a sí misma. Se siente perseguida por sus propios movimientos de vida y no descansará sino en la muerte".

(Carta de Joan Maragall i Gorina a Miguel de Unamuno, escrita el dia 6 de novembre de 1902.)



Més, aquí.

3 de des. 2012

Marta Espasa, avui

La necessitat d'un govern fort i estable

MARTA ESPASA | Ara, 03/12/2012
Després de les eleccions del 25 de novembre, el següent pas és formar govern i avançar en els principals temes que afecten el país. És evident que les eleccions han deixat l'actual govern de Convergència i Unió en una posició molt més feble que la que tenia en la legislatura anterior. Amb cinquanta escons és necessari pactar amb altres forces polítiques per poder seguir governant el país.

Som davant d'una situació excepcional. D'una banda, CiU es va comprometre a impulsar un procés de consulta sobre la decisió de crear un nou estat propi. De l'altra, és urgent aprovar uns pressupostos molt durs, amb una reducció de la despesa de més de 4.000 milions d'euros i amb molt poques perspectives de reactivació de l'economia. Són temps difícils.

Arribada aquesta situació és necessari un pacte, sigui de govern o parlamentari, que enforteixi i doni estabilitat governamental. Si això no passa, a part de generar-se una situació molt delicada dins de Catalunya, la imatge no afavorirà gens les nombroses negociacions que s'han d'afrontar amb el govern central, que, en aquests moments, es considera molt més fort que fa unes setmanes.

Una de les qüestions urgents que cal tractar amb el govern central és la relaxació del nivell de dèficit públic que s'ha d'assolir l'any 2013. S'ha fixat com a objectiu que aquest dèficit no sobrepassi el 0,7% del PIB català. Cal recordar que per al 2012 aquest objectiu estava fixat en l'1,5%, una xifra que difícilment s'assolirà. Si el govern central no cedeix en aquest aspecte, el 2013 serà l'any de la veritable i crua austeritat. Això és així perquè, si s'ha de reduir el dèficit fins a uns nivells pràcticament inassumibles i obligatòriament s'han de pagar els interessos -que estan augmentant a un ritme accelerat-, l'única manera per quadrar el pressupost és augmentar els ingressos -cosa complicada davant la situació de crisi actual- i reduir dràsticament l'anomenada despesa departamental, és a dir, la despesa en sanitat, educació, serveis socials, infraestructures, cultura, etc.

Per fer front a aquesta delicada situació cal, ara més que mai, fer un pacte de país en què els interessos de Catalunya estiguin per sobre dels interessos dels partits. En aquest sentit, ERC és qui pot donar el suport necessari a CiU. En primer lloc, perquè les posicions en la qüestió de la consulta sobre la independència són molt coincidents i, en segon lloc, perquè en el tema econòmic, tenint en compte la perspectiva pressupostària del 2013, totes dues parts haurien de fer un esforç per trobar punts en comú i modular els continguts i, amb el temps, les posicions de partida. Així, per exemple, pel que fa als ingressos, ERC defensa, entre altres qüestions, reintroduir l'impost sobre successions i donacions per als patrimonis més elevats, crear un impost propi sobre els dipòsits bancaris, introduir una taxa sobre els caixers automàtics, crear nous impostos mediambientals i sobre productes de consum poc saludables i lluitar contra el frau fiscal. No es tracta de grans reformes fiscals sinó de modulacions de l'actual sistema impositiu, que poden generar un augment dels ingressos. Per la part de la despesa, és obvi que hi haurà d'haver un acord per reduir-la fins a aconseguir els nivells de dèficit assumibles, tal com defensa CiU, però preservant, en tot cas, el nucli de l'estat del benestar. És qüestió d'analitzar bé els diferents plantejaments i buscar els mínims comuns denominadors.

Si no s'aconsegueix aquesta fita, la situació que es presenta és desoladora i estarem en el pitjor de tots els escenaris possibles, amb dificultats per avançar cap a un procés de consulta, impossibilitat de governar, un augment de la debilitat davant els mercats internacionals, més retallades i una alta probabilitat d'intervenció per part de l'Estat. En canvi, en un escenari de cooperació mútua, els resultats es poden invertir totalment. És una simple aplicació de la teoria de jocs, que demostra matemàticament que la cooperació porta a la situació òptima, però que si cada jugador (partit polític) vol maximitzar el seu benefici en detriment de l'altre, al final el joc es torna no cooperatiu i tothom hi surt perdent. I tot i que tots dos jugadors es disputen, en part, un mateix electorat (molts dels vots que va guanyar ERC van ser de persones que en les eleccions anteriors havien votat CiU), cal que tots dos partits actuïn amb una certa grandesa, que s'entenguin i que arribin a un gran pacte. Són una necessitat i una oportunitat històriques.

28 de nov. 2012

eleccions a la UB: resultats

La candidatura de Victòria Girona a les eleccions a la UB ha perdut per una diferència aproximada de dos punts del vot total ponderat.

Era, com ja he dit en aquest mateix blog, una candidatura formada per gent honesta i treballadora que ha fet una campanya també honesta, transparent i neta.

Però la UB, per molt poc, tot sigui dit, ha preferit una altra manera de fer les coses. Una llàstima.

26 de nov. 2012

les eleccions d'ahir, 25-N; matí al parc del Putget

Valoració sobre les eleccions d'ahir. Els partits individuals que tenen més motius per estar contents són ERC i C's. Però globalment, han guanyat Catalunya (amb un índex històric de participació) i el conjunt de partits que defensen la independència de Catalunya (majoria clara) i, per tant, el dret a decidir. Ha quedat clar que el camí cap a la independència no l'han de liderar ni Artur Mas ni CiU sols. Per mi, és una bona notícia, encara que l'escenari immediat per governar el país sigui més complicat així. També és il·lustratiu comprovar que, si ERC, SI, la CUP i IC haguessin anat junts, sembla que haurien sumat 42 escons, i CiU 45. Els hauria de fer pensar (jo ja fa temps que ho penso i que ho dic).

----

Resultats a la república independent de Gràcia (gentilesa de Josep Solervicens, gràcies, Josep!):

CiU 22.342 35,01%
ERC 10.697 16,76%
ICV-EUiA 7.934 12,43%
PP 6.419 10,06%
PSC 5.053 7,91%
CUP 4.029 6,31%
C's 3.790 5,93%
SI 866 1,35%
Eb 652 1,02%

----

Un exemple de manipulació (d'articles de Matthew Tree i Quim Monzó)... a la civilitzada Gran Bretanya!

----

I per compensar, un testimoni bonic sobre aquest procés.

----

Ahir el dia també va donar per a un breu passeig pel parc del Putget, que fins i tot a la tardor té una flora que fa goig.










Un altre passeig pel parc del Putget, aquí i aquí.