Josep Ramoneda, ahir diumenge

RAONS

Lula

JOSEP RAMONEDA | Ara, 16/12/2012

"Cuidar els pobres és molt barat i dóna excel·lents resultats; cuidar els rics és molt car i mai estan contents". Ho va dir el president Lula al sopar del Premi Internacional Catalunya. Una lliçó que la majoria de governants desconeixen perquè els rics tenen capacitat d'intimidació i els pobres no, i perquè els rics prometen recursos (i prebendes) i els pobres no tenen res a prometre. Lula és d'aquests personatges que impressionen pel seu carisma perquè, ja lluny del poder, sembla com si encara el portessin posat. No manen però mantenen l'autoritat, perquè quan van manar es van fer respectar per tots: pels rics i pels pobres, pels de dins i pels de fora. La barreja d'una ideologia socialdemòcrata llatina, el pragmatisme d'un sindicalista avesat a mil conflictes i una cultura de tocar de peus a terra -forjada en una infància amb pocs recursos- dóna un personatge carregat de vigor i empatia.

"No us deixeu perdre el que heu aconseguit". El Brasil encara lluita per consolidar i fer créixer un estat del benestar. A Europa, prou que ha costat. "No tingueu por, no us deixeu acorralar", insistia Lula. Tots els diaris s'han fet ressò d'aquesta advertència. Que sigui notícia demostra que perduts que estem.

Lula explica com un conte un moment concret de sintonia entre política i societat. Va ser en un temps en què els vents de crisi amenaçaven tot el que s'havia aconseguit. Els diaris brasilers deien: "La gent no gasta perquè te por de perdre la feina i quedar-se sense res". Aquesta brama s'estenia per les portades dels mitjans i la incertesa feia créixer la por entre la població. Lula va decidir trencar el clima de pessimisme. Es va dirigir al país: "Només nosaltres podem evitar la crisi. Encara hi som a temps. Podem fer dues coses: no gastar per por a perdre la feina, amb un risc alt de perdre-la, o gastar per contribuir a recuperar l'economia, i segurament el risc de perdre la feina serà molt més baix". La gent el va escoltar. Aquell any, diu amb orgull, les classes populars van gastar més que els rics. Els pobres havien salvat Brasil. Lula és així.