la recepta del codonyat

Em vaig animar a fer codonyat després de sentir una vegada i una altra les explicacions d'en Joan Solà i en Xavier Pla, cadascun amb la seva recepta i les seves teories. Després en Guillem, d'Eivissa, em va passar la seva recepta. I amb tot plegat i alguna cosa que vaig trobar a internet vaig fer la meva.


Codonyat


• 2-4 codonys
• sucre (moreno)
• 1 branqueta de canyella
• 1 llimona mitjana o grossa, segons el nombre de codonys




1. S’han de rentar bé els codonys, pelar-los i treure’n els pinyols.

2. La pell i els pinyols es posen a bullir, coberts d’aigua, amb la branqueta de canyella, durant uns 45 minuts, amb poc foc i tapats, perquè l’aigua no s’evapori.

3. S’ha de pesar la polpa dels codonys, tallada a trossos com si fossin de patata per bullir, no gaire grossos, i s’ha de posar en una cassola amb el suc i la pell de la llimona i l’equivalent a 2/3 del seu pes de sucre (moreno). Es va barrejant, i mentre es bullen la pell i els pinyols, el sucre s’anirà desfent amb la llimona i el suc dels mateixos codonys.

4. Un cop bullits la pell i els pinyols, s’ha de colar bé el suc que s’ha fet, afegir-lo a la cassola i remenar-ho tot bé amb una cullera de fusta.

5. Es posa la cassola al foc. Ha de bullir amb poc foc durant més o menys una hora, anant-ho remenant, fins que els trossos de codony estan tous i foscos. L’aigua no s’ha d’espessir, o no gaire, ni s’ha d'evaporar, ha de quedar d'un color marró fosc, com el del codonyat. Si no, el codonyat quedarà massa espès o dur.

5. Es treu la pell de llimona de la cassola i es tritura el codony amb la batedora elèctrica. Ha de quedar un puré una mica espès.

6. Es posa en gots de vidre, terrines de fang, motllos… i es deixa refredar.

Variants:

1. Sense canyella, o amb menys canyella. Conserva més el gust del codony.

2. Sense llimona, o amb menys llimona. Conserva més el gust del codony.

3. Fer el pas 3 amb més temps: deixar els trossos de codony i el sucre d'un dia per l'altre o del matí a la tarda. Així treuen més aigua i ja estan més tous quan els coem.


El codonyat és boníssim sol, amb pa, i també amb pera i/o un formatge sec. I amb ruca (i un enciam si ho voleu suavitzar), aquests ingredients junts fan una amanida deliciosa).


I com que el codonyat es fa poc abans que els panellets, si voleu saber com fem a casa els panellets de codonyat, cliqueu aquí.


(Si voleu veure les altres receptes d'aquest blog, pitgeu l'etiqueta receptes que trobareu a la columna de la dreta.)