Per a dijous que ve, 28 de febrer, a la universitat tenim convocada una vaga. En aquest cas, el lema és: "L'educació és de totes. El deute és vostre. No devem, no paguem".
En els últims anys hem vist com proliferaven, sobretot en el llenguatge administratiu, en els discursos dels polítics i en el món educatiu, diverses maneres d'evitar l'ús del masculí amb valor genèric. Per exemple, els desdoblaments ("Hola a tots i totes!") i els noms col·lectius ("El professorat dóna instruccions a l'alumnat abans de l'examen"). Fa tres anys es va parlar d'aquests i altres fenòmens a la jornada "Visibilitzar i marcar: repensar el gènere en la llengua catalana", i del grup de treball que es va constituir posteriorment en va sortir el document "Acord sobre l'ús no sexista de la llengua", que va servir de base per revisar algunes propostes, com ara la de la Generalitat de Catalunya. (Quan surti, esperem que ben aviat, el llibre d'actes d'aquella jornada, en què vaig participar, ja ho comentaré aquí al blog.)
En els lemes de més amunt, però, s'ha fet un pas més: s'hi fa servir només el femení per referir-se a homes i dones. O sigui, s'ha substituït el masculí genèric per un femení... ¿genèric? Sembla que l'ús del femení es vol justificar dient que, de fet, aquests lemes es refereixen a persones, que és un nom femení. Però per poder fer concordar altres formes lingüístiques amb persones, aquesta paraula hauria d'haver aparegut prèviament en el discurs; si no, aquests femenins, agradi o no, es refereixen només a dones. El significat i el referent de les paraules, i encara menys el de les categories gramaticals, no es canvien així com així...
Però el primer dels dos lemes que comento té un altre aspecte interessant. A més d'aquest ús del femení ("Juntes podem!!!"), fa servir, volgudament o no, un masculí "Fem-los fora!!!" referit, pel context, als polítics en general. Homes i dones, se suposa. Cosa que em fa pensar que l'ús del femení que comento, que és difícil de mantenir en qualsevol discurs que consti de més de dues o tres frases, s'acaba aplicant només a les paraules que fan referència al propi grup, i no als "altres", siguin els que siguin, aquests altres. (Amb els desdoblaments passa una cosa semblant, com he explicat, analitzant textos concrets, en un breu treball que es publicarà aviat a la revista Caplletra i que ja comentaré en aquest blog quan surti.)
Seria una llàstima que decisions d'aquesta mena fessin perdre credibilitat a moviments que, en un moment com el que estem vivint, poden contribuir amb les seves propostes a proposar alternatives al que realment no funciona.
(Un altre text que parla sobre això, una mica posterior: "Contra tots i totes, sí senyor!".)
En aquest enllaç hi trobareu les referències d'altres textos relacionats amb aquest.
Al "propi grup", no, Neus (crec); més aviat al grup discriminat.
ResponEliminaNo costa gens fer el masculí "fem-lOS fora", ve sol: la disbauxa bancària, els polítics afins... engloben en masculí perquè són la conservadoria establerta (com, "innocentment", el genèric masculí) amb tota la injustícia que emana.
I "juntES podem" abasta la totalitat de la ciutadania els drets socials de la qual s'estan escapçant, i alhora els grups socials tradicionalment discriminats, com ara el femení.
per això ha sorgit del moviment Indignat aquest femení genèric. I, també, es manté en les CUP, pr exemple, que tenen la lluita feminista en igualtat de condicions amb altres punts en el seu programa.
El genèric femení és una mena d'estendard, per tant, del moviment Indignat (i s'està estenent, potser, a la Indignació ciutadana :)
(És una opinió!) Una abraçada ben forta.
Doncs ací en tens un que es considera feminista i a qui tot això dels desdoblaments i el genèric femení li sembla una bajanada. És només una opinió també.
EliminaEstic totalment d'acord amb la posició que en aquesta entrada es manifesta. No pot ser que el significat i el referent de les paraules es canviïn quan i com venguin bé. Aquest tipus de maneres han fet que deixés de fixar-me en els moviments i assemblees que ho apliquen.
ResponEliminaPer sort, això que comentes no és així. De fet, tenim un bon grapat de termes que han evolucionat semànticament gràcies al fet que un grup determinat de persones ha decidit que volia inferir en el sentit semàntic de determinades paraules. Exemples claríssims són les minories LGTBI+ o la gent afroamericana als EUA. La paraula 'queer' ja no té el mateix sentit despectiu que tenia abans, i la paraula Nigger (emprada entre gent afroamericana) tampoc té la mateixa connotació que si la usara un blanc referint-se a un negre. Per tant, la teua anàlisi és errònia.
EliminaHaurà canviat el sentit en alguns segments de la societat, però no la realitat ni els fets als que es referien. Per tant, queda palès que modificar la semàntica només serveix per amagar el problema en el camp de batalla del simbòlic, però mai per solucionar-lo. És, en definitiva, una manera de viure eufemísticament, cosa que a algun(e)s sembla que els omple d'allò més.
EliminaSubscric al cent per cent la teva posició. La resta em sembla ridícula i innecessària. Mai no he deixat de fer servir el genèric masculí i mai no ho faré. En ocasions, empro un col·lectiu, però no com a norma. El desdoblament em sembla feixuc i superflu. Jo, als meus tres blocs, m'adreço directament als seguidors i els dic: cinéfils, lletraferits i negrots. I punt. I està molt bé que aquestes coses es facin públiques, perquè al final tot sembla políticament incorrecte, quan en part només respon a posicions esnobs. Comparteixo aquest article. Grácies, Neus.
ResponEliminaI punt dius? No m´ha agradat mai aquesta manera d´expressarse, al fer-ho és com si un decidis no escoltar més, com cuan un es creu portador de la veritat absoluta.
EliminaM'ha agradat molt el que diu la Lurdes. El femení plural genèric és un fenòmen que, tot i estar o no d'acord amb el que proposa, comença a tenir vida pròpia. Acceptar la norma del masculí genèric no em val; les normes es poden canviar i transformar.
ResponEliminaHi ha moltes llengües que han evolucionat i han canviat el concepte de gènere. El català, per exemple, deriva del llatí, que en tenia tres, de gèneres. Suposo que els blogaires que parlaven llatí se'n farien creus de pensar que el neutre es perdria mai. El trolls catalans van canviar aquest concepte i van eliminar el neutre de la seva parla.
Avui dia es torna a qüestionar el concepte del masculí plural genèric i es proposa un femení plural genèric que sí, té un punt de polític, d'això mateix es tracta.
Tot i no estar d'acord amb el punt de vista, endavant amb el blog, i felicitats. Sempre és bo crear debat i donar opinions.
Tinc una entrada on ho comento d'una manera més desenfadada, http://piublog.blogspot.com/2012/12/alegria-i-ploma.html
El que proposa la Lurdes, amb més o menys intel·lectualismes, és que els valors positius demanen femení i els valors negatius, masculí. Fantàstic. Trobo que per sortir del foc (masculí) no calia caure en les brases (femení). El lema de l'exemple primer associa els polítics corruptes amb l'home i els ciutadans honestos amb la dona. ¿Oi que trobaríem exemples contradictoris en els dos casos? Doncs deixem de fer política amb el gènere gramatical i fem bones polítiques de gènere humà.
ResponEliminaTotalment d'acord. Anava a dir exactament el mateix. Ja n'hi ha prou de maniqueismes i maniqueus.
EliminaClàudia
L'autor ha eliminat aquest comentari.
EliminaJo no "proposo" (?) això, Jordi. Què dius, ara... Jo era la primera a fer-me enrere davant la feinada del desdoblament masculí-femení del genèric a cada contrada, ai uix... i dono fe que m'hi trobava cada tres per dos...
EliminaDic simplement que és la situació econòmico-política-i-social (i no faig cas del paradigma oficial respecte al compost atesa la complexitat que desplega...) tan crispada que ens agermana el que ens ha fet arribar a la situació lingüística que comentem: l'ús "revolucionari" (se'm permeti) del genèric femení.
No sé si anirà a més. Però per una vegada a la vida em permeto de trobar-ho fresc, reivindicatiu, un punt divertit, i fins i tot, i en la mesura que amara puresa, genuí.
Exacte, Jordi, no és tant sols un ús arbitrari del femení i el masculí. És que en tots els missatges similars que he llegit el masculí es fa servir per denotar el negatiu i el femení el positiu. La mateixa maniquea que escriu a dalt ho deixa clar: "engloben en masculí perquè són la conservadoria establerta". D'altra banda aquest llenguatge no té res d'evolució natural ni expressió ciutadana. Als centres docents oficials s'està imposant de manera que ja només rebo correus que diuen "Benvolgudes", amb la violència simbòlica que això implica, ja que el desdoblament, malgrat la seva ridiculesa i incoherència, si més no volia reconèixer homes i dones, però el femení "genèric", em nega i m'ignora de forma plenament conscient i voluntària, cosa que ningú pot dir del mal anomenat masculí genèric, que com ha explicat la Carme Junyent molts cops, és en realitat el genèric esdevingut masculí, per tant mai amb voluntat d'exclusió. Però clar, si el masculí és la maldat i canviant el llenguatge, diuen els estults amb arguments ben pobres, es canvia la realitat, què millor que deixar fora la maldat esborrant el masculí tret que sigui per referir-te a aquesta maldat que tot home arrossega? Sectarisme setia quedar-se curt.
EliminaAbsolutament d'acord amb tu, Jordi. Amb la Neus i amb la Clàudia.
ResponEliminaPermeteu-me expressar el meu absolut cansament per tanta energia esmerçada en absurditats, tant maniqueisme i tants maniqueus (Clàudia dixit ben clar). D'altra banda, tornem a poder lligar tot això amb un altre fenomen esgotador que jo sempre denuncio. Al·ludeixo al fet que tothom s'atreveixi a pontificar sobre llengua, que és com si jo m'atrevís a pontificar sobre bioquímica (per posar un exemple). Però encara em preocupa més quan aquests arguments provenen de gent com la Lurdes.
No sóc sospitosa d'anar políticament en contra dels partits que fan aquest ús del gèneric. De fet, gairebé hi pertanyo i hi convisc. Però no canviaran la meva posició lingüística, que no té res a veure amb la ideològica.
Albert, això que els "trolls" catalans van eliminar el neutre de la parla m'ha arribat a l'ànima. Diria que els canvis lingüístics i l'evolució de la llengua és quelcom més complicat.
llegeix bé, estimada Anna, i no t'amoïnaràs en va.
EliminaHe llegit bé, Lu, he llegit bé. D'una manera o una altra, a banda d'explicar-ho o intentar explicar-ho, també ho legitimes. L'explicació que tu dones també la sé jo i crec que tots els altres, però no serveix per defensar res ni tan sols per fer gràcia. Com diuen més avall, encara complica més la qüestió. I copio: "Dit això, l'ús del gènere com a marcador de bons (juntes) I dolents (fem-los fora) em sembla una concepció més sexista encara. I si som conseqüents haurem d'usar formes com "juntes fem-les fora", però... ¿Oi q així alguna cosa s'esgola I fa l'eslògan referencialment contraproduent?"
EliminaRealment ens fa falta una cosa com aquesta? O servirà per aconseguir que molta gent prengui la CUP i moviments afins com uns babaus? Això també em preocupa, perquè sé que no ho són (som).
Anna: trobo que, contràriament al que has escrit més amunt, el llenguatge està estretament lligat a la ideologia. Les idees s'amaguen rere els mots i, implícitament, van calant.
EliminaTot mot pot contenir aspectes d'ideologia, però no tot mot és ni té per finalitat la ideologia. No relativitzem, perquè expressions com el femení genèric no només tenen càrrega ideològica, sinó que bàsicament s'esgoten en aquesta finalitat ideològica. D'altra banda la càrrega ideològica original d'expressions comuns es va perdent amb el temps fins a difuminar-se, no són comparables. Per exemple, quan diem adéu ja ningú pensa en el caràcter religiós original de l'expressió. Per tant pretendre que tanta ideologia té el femení genèric com el genèric gramatical que hem fet servir un munt de segles és una falsedat absoluta.
EliminaA veure, tot això cal prendre-ho amb pinces. Respecte el neutre és cert q la gran majoria de neutres s'han fusionat per evolució lingüística amb el masculí, I si parlem en propietat, haurem de dir gènere no-marcat.
ResponEliminaEntenc l'ús que n'ha fet l'EI durant molt de temps, en la majoria de casos de forma conscient I explicant els motius del seu ús. És un exercici, I sense ser cap solució definitiva, permet visualitzar la doble referencialitat dels gèneres no-marcats.
Ho confesse, em declare partidari de les formes epicenes, però no es pot considerar masclista l'ús del gènere no-marcat, perquè també existeixen paraules en q la doble referencialitat del gènere no-marcat refereix el neutre I el femení (abelles), I el gènere q es marca és el masculí (abellots).
Dit això, l'ús del gènere com a marcador de bons (juntes) I dolents (fem-los fora) em sembla una concepció més sexista encara. I si som conseqüents haurem d'usar formes com "juntes fem-les fora", però... ¿Oi q així alguna cosa s'esgola I fa l'eslògan referencialment contraproduent?
En fi, salut a tothom I totdon, ;)
Estic totalment d'acord amb en Jordi, na Clàudia i n'Anna Maria. No entenc aquest maniqueisme i, de fet, em té bastant farta... Sobretot perquè, com diu n'Anna Maria, tothom s'atreveix a opinar i a pontificar sobre una qüestió que és bàsicament lingüística; també té un compoenent social, ho sé, però, al final, a qui hauríem d'escoltar abans de voler canviar res és a es especialistes (algú s'atreveix a anar a un físic i qüestionar-li ses seues teories?).
ResponEliminaEn referència a s'eslògan "Fem-los fora! Juntes podem!", no entenc res de res... Vol dir que només hem de fer fora es polítics homes? Que només són dolents i corruptes es polítics i banquers homes? Ses dones són (som) totes unes santes? És que ho trob, amb tots es respectes, absurd. Fora de s'esperit revolucionari (des qual fan bandera ses CUP, per exemple) no entenc aquest ús des femení...
No ho sé, si de cas hauríem d'anar cap a un discurs amb més ús col·lectius, i evitar s'abús des desdoblaments, que, a s'hora de llegir o d'escoltar un discurs, fa que sigui pesat i ferragós i dificulta sa comprensió.
PD: I, per favor, recordem que en català tenim una paraula fantàstica que és "tothom" i no cal tant de "tots i totes".
Senyor Anna Maria, em sembla que de cap manera em sentiria incluida al llegir al teu blog, més que res perquè si en algun moment fessis referència a "violadors", tinguent en compte que consideres que tota l'estona empres un masculí que inclou les dones, cauries en una absoluta fal·làcia, ja que entenc que quan parles de violadors parles d'homes violadors, però quan parles de cinèfils -o lletraferits- parles de persones cinèfils -o lletraferides-. A més, crec que aquest text de l'autor del blog es malinterpreta: fer un mal ús del llenguatge no sexista i criticar-ho és legítim. Però crec que el que s'està criticant és el mal ús del llenguatge no sexista, no el llenguatge no sexista. Vaja, que l'autor, amb aquesta entrada, pretenia minusvalidar l'intent de canviar l'imaginari de les persones a través del llenguatge, però en realitat, l'únic que es critica, és el fet de fer-ho malament. Jo no parlo amb femení per referir-me a la col·lectivitat, i de fet, com l'Anna Maria, penso que és una posició esnob. Tanmateix, és cert que qui pot representar millor gramaticalment els grups desfavorits i discriminats és el gènere femení, al haver estat sempre les dones discriminades, invisibilitzades i coartades, com continuem estant. I els homes que es sentin discriminats, invisibilitzats i coartats poden sentir-se identificats en el gènere femení gramatical. Igual que les poderoses, aquelles que estan al capdamunt i no canvien les coses, i es comporten com fan la resta de persones del seu estament, es poden identificar perfectament amb el gènere masculí, aquell a qui sempre s'ha donat valor, sempre s'ha prioritzat i sempre ha estat el capdamunt de tot. Dic això perquè penso que és veritat, i que la revolució o serà feminista i inclourà les dones o no serà. Perquè ja hem tingut masses revolucions que un cop s'han produit han deixat de banda a les dones. Tanmateix jo no faria ús del femení genèric, perquè crec en els genèrics: crec en persones enlloc d'homes, crec en éssers humans enlloc de dones. I si algú encara pensa que el llenguatge no prové d'una cultura patriarcal que no utilitzava el masculí com a genèric que es llegeixi a Rousseau i vegi si ell, al referir-se a ciutadans, volia dir homes i dones. O es llegeixi a Olympe de Gouges amb la seva declaració dels drts de la dona i la ciutadana en resposta a la creada per l'assamblea francesa "drets dels homes i ciutadans" que no incluís a les dones. O que es pregunti per què encara diu metges i infermeres (o dius metges i infermers o la teoria de que el genèric masculí és realment genèric cau per propi pes). Reflexionem sobre aquest tema. Llegiu a qualsevol lingüista i doneu-vos compte de què suposa la llengua i el llenguatge per les persones i el nostre imaginari.
ResponEliminaI què passa amb la majoria de llengües (com el turc, per posar només un exemple) que no tenen gènere gramatical? Aquestes societats no són masclistes perquè no poden "discriminar" les dones amb el llenguatge? Em sembla que barrejar la llengua amb la discriminació, en el cas del gènere gramatical, és un error.
EliminaBen perillós i maniqueu això d'emprar el femení per a la victimització. D'altra banda això que els homes no han estat invisibilitzats fa riure. Les classes baixes, treballadores, sempre han estat invisibilitzades i explotades, fossis home o dona. Potser ja n'hi ha prou de falsejar la història com si les dones haguessin estat les úniques explotades. Que el poder hagi estat exercit freqüentment per homes no equival a dir que els "homes", en genèric, han exercit el poder. El poder, més que la qualitat de masculinitat, n'ha tingut una altra que ara s'oblida, i és que sempre ha estat en mans d'uns pocs.
EliminaMmmm... autora!
ResponEliminaJo també sóc senyora. I gairebé tothom que ha intervingut aquí és del ram de la lingüística o de la filologia. Jo mai no he dit que el llenguatge no sigui sexista. De fet, quan he fet classe de català (llengua) en altres moments de la meva vida, aquest tema el tractava sempre. I recomanava l'ús dels genèrics i parlava del nom dels oficis, i d'un munt d'aspectes del tema. Però això no vol dir que apa, de cop i volta ens posem a usar aquesta absurditat del femení genèric en nom de no sé quin modernisme barrejat d'ideologia.
ResponEliminaParlem des de la llengua. Vinga. No podem canviar de cop i volta les nostres estructures mentals. Hem assumit una sèrie de paradigmes des de petits, quan hem après la llengua. Quan sentim un mot femení, pensem en la figura femenina (dona, gossa, gata o euga). Per tant, si sentim un eslògan on hom parla en femení, pensem en dones. Per entendre que estem referint-nos a 'persones' (un genèric femení, per cert, com d'altres: humanitat, per exemple), cal que existeixi un antecedent. Si no, ningú no pensarà en el mot 'persona', sinó en el terme i concepte 'dona'. Per tant, o fem un eslògan que inclogui d'entrada el mot 'persona' i després continuem en femení (i ja s'entendrà aleshores) o no podem esperar que ningú pressuposi l'existència de l'el·lisió, si més no d'entrada. I tots sabem que, per se, un eslògan està pensat per ser captat al vol, d'immediat.
Crec que queda molt clar.
Ah, i per cert, hi ha moltes maneres de violar. Les dones també ho fan.
El problema: que parlem des de la llengua. I la llengua, per sort, no som només nosaltres.
EliminaLa meva connclusió és la següent:
ResponEliminaM'encanta la DONA i m'enamora l'HOME!
EPICENS:
ResponEliminaVaig néixer com a ésser humà igual que hauria pogut néixer rossinyol, granota, cocodril o pantera, i abans de ser nadó vaig passar per les fases de zigot, embrió i fetus, si fa o no fa com tothom.
El cas és que vaig néixer, i quan era bebè la parentela em deia que era una preciositat, que és el que es diu de totes les criatures quan són petites. Però fa temps que he deixat de ser infant.
Avui m’esforço per ser una bona persona, que és el que la gent espera de mi. I, certament, com que sóc membre de moltes associacions i encara puc arribar a alt càrrec d’alguna administració, de vegades em veig com un esperit selecte, i m’afalaga que les meves amistats em considerin una eminència.
Però també de vegades em deprimeixo i vagarejo pels carrers com una ànima en pena, com un fantasma anònim, com un titella de guinyol, com una marioneta en mans del destí. I em sento víctima de la societat.
Algun dia trobaran el meu cadàver en qualsevol racó, i aleshores tant me farà si em converteixen en mòmia i m’exhibeixen en algun museu.
Sensacional, Jordi!
ResponEliminaL’altre dia de bon matí, mentre m’afaitava, a la ràdio deien que aquell dissabte hi hauria manifestacions contra la situació econòmica actual amb el lema "Fem-los fora!!! Juntes podem!!!". Quan vaig sentir aquest eslògan em vaig quedar un xic perplex perquè no vaig entendre qui era que deia allò. Uns segons després vaig pensar que devia ser cosa d’un grup o una associació feminista; calia, evidentment, lligar aquell “juntes” a alguna cosa femenina. No ha estat fins que he llegit el blog de la Neus Nogué que he entès que aquell “Juntes podem” es referia a tothom, homes i dones i no únicament a dones, que és allò que el comú dels catalanoparlants entenem.
ResponEliminaSabeu què penso? Que fer servir el femení genèric és una gran estupidesa perquè contravé totes les regles de funcionament de la llengua i, per tant, comporta malentesos (jo en vaig ser víctima) i entrebanca totalment la comunicació. Els emissors del missatge haurien d’adonar-se que és una pèrdua d’eficàcia comunicativa absoluta.
A més a més, amb aquesta actitud es confonen les normes de funcionament d’una llengua amb les normes de funcionament d’una societat. Si es volen transgredir les normes socials discriminatòries a fi de superar-les i poder anar més enllà, cosa totalment legítima, cal apuntar a les normes socials imperants. Voler transgredir la llengua, que té un mecanisme de funcionament clar (molt rellevant en el cas de les llengües romàniques com el català) és errar el tret. Una actitud totalment perillosa perquè pot acabar amb més confusió que claredat d’idees. Els promotors del femení genèric, si continuen així, poden acabar trinxant la llengua sense haver aconseguit canviar els comportaments. Seria una contribució “excelsa” al progrés de la societat!
Sever Salvador i Padrosa
Sabadell
Sever, els parlants de català ja hem trasgredit les regles del llatí, que era la nostra llengua i que tenia 3 gèneres.
ResponEliminaTitllar d'estupidesa la voluntat de regirar una situació de discriminació només pot venir d'algú que no entén res. Tranquil, amb el temps ho acabaràs entenent.
Vés amb compte no et tallis mentre t'afaitis.
Albert
La supèrbia i condescendència crec que no són bones per a defensar cap causa; menys encara la que tu dius defensar, si ho fas pretenent passanr per damunt dels altres com una mena d'"ésser superior". No té res a entendre perquè ja ho ha fet, i per això li ha semblat una estupidesa. Probablement com a mi. Que també "he entés" les teues "argumentacions" i també m'ho ha semblat així. Com també titlle d'estupidesa el pretendre "regirar una situació de discriminació" alterant arbitràriament les regles del llenguatge i creant una elevada situació de confusió entre els espectadors aliens a eixe canvi unilateral d'uns pocs.
EliminaEls consells sobre anar amb compte quan hom s'afaita crec que no tenen res a vore amb el debat (com sí ho podien tindre, a mena d'introducció sense més importància, en l'escrit de Sever).
De ben segur que no serà tu qui l'afaiti, encara menys confonent llenguatge (per definició representació simbòlica) amb realitat. Una realitat que a més, en el teu cas, està definida des d'un posicionament ideològic ben sectari. Més humilitat, o si no n'ets capaç, més estudis.
EliminaHi ha hagut més comentaris, però jo volia respondre a aquest:
ResponElimina"El problema: que parlem des de la llengua. I la llengua, per sort, no som només nosaltres."
I el que volia dir és que el que estem debatent no és, precisament, una qüestió que ens afecti, que ens plantegem i que valorem només la gent que "parlem des de la llengua", que suposo que vol dir la gent que ens dediquem professionalment a treballar amb la llengua, els lingüistes. De la mateixa manera que entre els lingüistes hi ha detractors i partidaris del femení per referir-se a homes i dones, moltes persones que no són lingüistes també valoren aquest ús, i a alguns els semblen bé i a d'altres no. No cal ser lingüista, només cal tenir competència lingüística, i potser una certa sensibilitat, per valorar aquesta mena de fenòmens.
Els que ens hi dediquem podem aportar-hi arguments "especialitzats", però res més. Els que ens hi dediquem sabem que la gran majoria de canvis lingüístics els protagonitzen els parlants, no pas els lingüistes. Per a bé i per a mal.
I només el temps dirà si el canvi lingüístic --si se'n pot dir així-- que debatem tirarà endavant o no. I si tira endavant, no serà per ni malgrat el que hi hàgim pogut dir els lingüistes, sinó perquè ho haurà volgut la gent.
(Per cert, mantinguem el to respectuós, sisplau.)
Si ens comencem a dedicar a fer experiments amb la llengua tornarem a l'anarquia del segle XIX, les facultats de filologia ja podran tancar perquè és clar, tothom que faci el que vulgui... Aquests cupaires que sorgeixen com bolets a la facultat de filologia es pensen que són molt guais, i per això volen crear el seu llenguatge, i es pensen que són uns revolucionaris genials perquè parlen amb el femení genèric.
ResponEliminaEm sembla que aquesta moda passarà sense pena ni glòria. Però aquestes coses em saben greu per la llengua catalana. Entre els que no la volen aprendre, els que tenen un nivell de català pèssim, i els guais que de vegades fan coses tan guais que a mi em fan venir caguera, Déu n'hi do...
jo no he parlat en cap moment endinsada en la capelleta lingüística, sinó que he mirat d'aproximar-m'hi sociològicament.
ResponEliminaUna vegada vaig rebre una carta del curset de piscina dels meus fills en què em/ens saludaven així:
ResponEliminaSenyora/r
De manera que mai podeu dir que ja ho heu vist tot!
Eduard
Bona nit, en primer lloc vull deixar clar que jo no tinc formació lingüística profunda i que, per tant, en molts casos parlaré sense saber ben bé si l’estic encertant o no. De tota manera, compartim l’interès sobre la llengua, i és per això que em prenc la llicència de deixar anar el meu punt de vista sobre el tema.
ResponEliminaEn referència a l’escrit al blog, només cal dir que efectivament és una crítica correcta. En aquests cas plantejat (el “–los” al costat del “totes”) hi ha un error evident que denota incoherència en el criteri. Ara bé, és això: un error. Corregiu-me si m’equivoco, però em penso que aquí no es tracta d’assenyalar els dolents com a homes i les bones com a dones, sinó que el que ha passat aquí és que algú no s’ho ha mirat gaire. Així que si hem de mantenir un debat sobre quin genèric preferim, fem-ho sense basar-nos en errors concrets de l’escriptura i pensem en els autèntics pros i contres socials i lingüístics.
El primer que vull dir és que estic plenament d’acord amb els defensors aferrissats (que algun n’ha sortit) de la normativa. Efectivament, no podem parlar ni escriure com ens vingui de gust en cada moment. Ha costat molts anys i molts esforços tornar a institucionalitzar la llengua catalana, cosa que suposa un avenç importantíssim per a evitar-ne la desaparició, de manera que ara no ens hem de prendre la normativa a la lleugera. Però les lleis no són immutables i l’última edició del DIEC, amb la gran incorporació de nou lèxic, ha creat un precedent gens menyspreable. Ara cal que valorem per què (o per què no) hauríem de canviar la normativa.
Com ja he dit, no tinc formació filològica, però a mi em fa l’efecte que el fet que el genèric coincideixi amb la formulació del plural masculí no és casualitat. Venim de segles i segles d’història de la humanitat on ha imperat, i encara dura, la societat masclista, i ja sabem que la llengua va de bracet de la cultura. Acceptar indistintament tant el genèric formulat en femení com l’habitual masculí és una declaració d’intencions cap a la igualtat de sexes. La llengua descriu la cultura, tant com la cultura descriu la llengua.
Per altra banda, caldria veure si efectivament aquesta formulació del genèric presenta autènticament un gènere masculí concret. Us convido a fer (o a fer-me arribar, en cas que ja existeixi) un estudi etimològic del genèric, per tal de constatar que realment el fet que aquestes dues terminologies (genèric i plural masculí) coincideixin sigui pura casualitat lingüística. Que n’hi ha poques, però n’hi ha. En aquest cas, el meu punt de vista canviaria molt significativament.
Pel que fa al que s’ha comentat sobre el paradigma i l’ús, cal que dir que això trontolla a mesura que aquest ús es va consolidant. Com es diu al blog, el debat és a l’ordre del dia per la promoció dels moviments socials. Em penso que qualsevol persona que tingui un mínim bagatge dins l’Esquerra Independentista rebrà la formulació femenina del genèric de manera molt normalitzada, i en molts casos ja es pronunciarà espontàniament.
Per últim només afegir-me a la petició de l’autora del blog pel que fa al respecte en les paraules. Em refereixo molt concretament al comentari que hi ha tres intervencions per sobre meu (que no puc citar més explícitament, ja signa com a Anònim). No entrem en generalitzacions ni en crítica estèril, sisplau. Sense anar més lluny, tot el comentari queda revocat ara que jo mateixa em presento com a cupaire (convençuda i militant) i sóc aquí interessant-me pel debat i mostrant els meus dubtes respecte aquesta qüestió. No m’ho prenc com un atac personal, sinó com una manera superficial de desprestigiar un moviment que té contingut justificat de fons.
Disculpeu-me la llargada del missatge. Seguim discutint fins a treure’n l’entrellat. Salut i llengua!
Potser us pot interessar el que va publicar el Departament de filologia catalana de la UIB:
ResponEliminawww.uib.es/depart/dfc/gresib/declaraciogenere.pdf
El problema és que ara hi ha qui et mira malament o et calúmnia només per parlar i escriure en català normatiu. Em sembla que això és intolerància i ho hem de denunciar.
ResponElimina