ARA continuo llegint l'Ara

Tinc menys temps del que voldria per dedicar-lo a llegir el diari Ara. Van passant els dies i vaig tenint la sensació que és "el meu diari", com ja han dit moltes persones.

A poc a poc, vaig trobant paraules a la impressió general que em fa. M'agrada perquè explica les coses des d'una perspectiva catalana, perquè està escrit pensant en català (en el que hi he llegit la primera setmana no hi he trobat l'estil d'agència en castellà, que tant em desagrada en castellà, però sobretot traduït al català) i perquè el català que s'hi fa servir és normal i fresc. Això és difícil de trobar en els altres diaris que tenim, i m'imagino que el mèrit se'l reparteixen periodistes i lingüistes. Les faltetes aquelles que sempre hi ha en un diari, i que són inevitables, no desmereixen gens el conjunt, que em sembla que és de molt bona qualitat, no només lingüísticament sinó també, i sobretot, des d'un punt de vista comunicatiu més general.



Quatre comentaris.

CONTINGUT

• Els textos del Bru Rovira em continuen agradant. Ja m'agradaven abans, en castellà i a La Vanguardia, quan els llegia de tant en tant. En la seva línia.

• La idea del DVD del Barça, bona. Encara millor la de la Moritz!

• La contra d'avui del Toni Soler m'agrada. Sempre m'ha agradat com tracta els temes històrics. Ara bé, es nota, o sembla, que l'article estava preparat per a una jornada electoral amb més abstenció que la que finalment hi va haver. És la sensació que m'ha donat.

• L'article "Una política lingüística per a Catalunya", d'Albert Rossich. M'agrada.

• Visió pancatalana a la classificació de la lliga de futbol. M'agrada.

• Quasi no em miro la informació esportiva, però el Toni Padilla és molt bo, trobo. L'article sobre Chillida, per exemple, va més enllà dels tòpics futbolístics a què estem acostumats.

• Una petita crítica: el diari es basa tant en l'opinió com en la informació seriosa estricta, però hi ha noms que es repeteixen massa (d'articulistes, s'entén), fins i tot el mateix dia.


UN PARELL DE COSETES DE LLENGUA

• No sé si és un criteri, però m'agrada molt: "Hi ha coses amb les quals no s'hi juga".

• L'ús d'altura quan toca, i no alçada. Perfecte, com ha de ser.

• No m'agrada --per dir-ho d'alguna manera; actualment, no cal, i pot ser percebut com a sexista (a mi m'ho sembla)-- aquest ús de l'article personal: "La Simó és una de les escriptores més populars i reconegudes...". A hores d'ara ja hauríem de poder posar només el cognom de les dones, sense que calgui fer explícit que són dones. Amb un home no es faria mai, en un context així.

• "les hores extra". Per mi, són extres.

Res més! Potser continuarem, ja ho veurem...