selecció Instagram 2015 (1): Lanzarote

Roca de lava que surt al mar,

a la platja del Charco de los Clicos.

El Charco de los Clicos, de color verd.

El Golfo des del Charco.

Els colors de la lava.

Nazaret, al fons, des de Tao.

Sobrevivint en condicions molt precàries.

Una flor preciosa, que de moment no he identificat.

Vegetació a la lava, verda perquè havia plogut

poques setmanes abans.

Una casa tradicional, amb forn adossat,

a la Caleta de Famara.

Playa Quemada, a la costa sud-est.

Parapent sobre el mar i els penya-segats

de Playa Quemada.

Paisatge volcànic darrere de Playa Quemada.

Barques a la... lava.

Focs artificials a El Golfo la nit de Cap d'Any.

I la lluna s'ho mira.

Paisatge des del cotxe.

Més paisatges des del cotxe.

Líquens a la lava.

La Graciosa, la illeta que hi ha al nord-oest. Adéu, adéu...

.

el Charco de los Clicos, a Lanzarote

És una llacuna situada a la costa sud-oest de Lanzarote, a la vora del poblet d'El Golfo. El Charco de los Clicos (també en diuen Lago Verde o Laguna Verde) és verd pels microorganismes que hi viuen i el sofre que conté, i està situat en una platja de còdols negres i envoltada de volcans de tots els colors.

Amb el sol del matí.

A l'hora de la posta.

També a l'hora de la posta, aquest dia amb calima (la boirina que conté pols del Sàhara en suspensió).

.

B  O  N

N  A  D  A  L  !!!

Fotos (de dalt a baix i d'esquerra a dreta):

La seu de l'Ajuntament de Gràcia (Barcelona) amb la il·luminació de Nadal.
Vídua borda (Knautia arvensis), a Sant Llorenç del Munt.
El mirador del rei Martí (1555) del Palau Reial Major (1116), a la plaça del Rei de Barcelona.

Posta a s'Espartar, un dels illots del sud-oest d'Eivissa.
Els Tres Jurats, al congost de Fraguerau (Ulldemolins, Priorat), al Montsant.

El campanar de l'església d'Ulldemolins (Priorat).
Agapant (Agapantus), al Pati de Ciències de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.
Església de Sant Agustí des Vedrà, a Eivissa.




.

els colors de la tardor al castanyer d'en Cuc

El castanyer d'en Cuc és tan famós que fins i tot té entrada a la Viquipèdia. Malgrat això, jo no n'havia sentit a parlar mai fins fa un mes i no l'havia vist mai fins ahir. És, efectivament, un arbre espectacular, i potser a la tardor encara més. (Les fotos del castanyer són les tres primeres. Les altres són del camí de baixada.)

primavera d'hivern a Barcelona

Entres als jardins del Palau Reial de Pedralbes i a mesura que t'hi endinses va quedant enrere la remor dels cotxes de la Diagonal. Tot i que no acaba de desaparèixer del tot, de seguida predomina el soroll dels ocells. La temperatura no és de final de novembre, però hi ha arbres i arbustos que ja es van tenyint de groc al costat d'altres que mantenen les fulles ben verdes. Cedres, pins, til·lers, eucaliptus, palmeres... Fonts que ragen, camins envoltats d'estores de fulles seques, la sorpresa d'un bosquet de bambús (bé hi devia ser, altres vegades...), fruits propis de l'època i flors que semblen una mica despistades. L'estàtua Mediterrània, d'Eulàlia Fàbregas, que t'havia rebut quan entraves, ara t'acomiada. Després del passeig, la Diagonal et retorna a la ciutat i el metro se't menja.

.