primavera d'hivern a Barcelona

Entres als jardins del Palau Reial de Pedralbes i a mesura que t'hi endinses va quedant enrere la remor dels cotxes de la Diagonal. Tot i que no acaba de desaparèixer del tot, de seguida predomina el soroll dels ocells. La temperatura no és de final de novembre, però hi ha arbres i arbustos que ja es van tenyint de groc al costat d'altres que mantenen les fulles ben verdes. Cedres, pins, til·lers, eucaliptus, palmeres... Fonts que ragen, camins envoltats d'estores de fulles seques, la sorpresa d'un bosquet de bambús (bé hi devia ser, altres vegades...), fruits propis de l'època i flors que semblen una mica despistades. L'estàtua Mediterrània, d'Eulàlia Fàbregas, que t'havia rebut quan entraves, ara t'acomiada. Després del passeig, la Diagonal et retorna a la ciutat i el metro se't menja.

.