Empar Moliner, a l''Ara'

Societat Civil Espanyola

Empar Moliner, Ara, 06/09/2015

Com que fa dues o tres hores que no surt cap estadista titllant-nos de nazis i m’avorreixo, he pensat que, per combatre el tedi, muntaré un club. Es dirà Societat Civil Espanyola i tindrà per objectiu demostrar que es pot estimar Espanya i voler, al mateix temps, la independència de Catalunya. La meva primera actuació serà al Paseo de la Castellana, fins a l’11 d’octubre, un dia abans del Día de la Hispanidad. Aquesta diada s’ha instrumentalitzat i polititzat i vull denunciar-ho. Per tant, muntaré unes carpes al Paseo de la Castellana, allà on desfilaran els militars. Suposo que m’ho deixaran fer (jo he demanat tots els permisos). També tenia pensat llogar unes avionetes amb unes pancartes (“I love Catalunya”) que facin cabrioles amb els caces de l’exèrcit, però encara no tinc els pressupostos.

Sé que hi ha molts altres dies i molts altres llocs, sé que llogar una avioneta és car, però compto amb el suport d’un empresariat a l’ombra (afiliats en tinc poquets i no paguen). El meu club té com a objectiu únic actuar a la contra del que facin els que celebren que són espanyols. Sí. Hauria pogut muntar les carpes a la Meridiana, fins al dia 10 de setembre, però em diuen que ja està agafat. I ho entenc. És com muntar una parada d’hamburgueses al recinte de la trobada vegana de Sant Kevin de Vallfosca i desmuntar-la un dia abans (si pot ser, tard). T’exposes a quatre crits, no perquè els vegans siguin éssers violents, sinó perquè quan et busquen et troben. No cal dir que el meu cap de premsa em diu que m’aniria molt bé, de cara al management, que algun devot espanyol del rei Felip i dels legionaris li trenqués la cara a un dels meus afiliats, però no ho veig clar. Espero que als meus col·legues que han muntat carpes a la Meridiana fins al 10 de setembre no els hagin dit el mateix.




.

Empar Moliner, diumenge a l''Ara'

El riu no és nostre

EMPAR MOLINER | Ara, 02/03/2014

El govern d’Espanya es pensa que el delta de l’Ebre li pertany, perquè també es pensa que li pertany tot allò que hi ha al territori del regne. Per tant, en disposa com li plau. I el que vol fer amb el Delta, que a la pràctica és carregar-se’l, servirà perquè els regants (i sobretot votants) de Saragossa tinguin més aigua (i més ganes de votar-los). Catalunya ja està perduda, deuen pensar. És un territori insurrecte. És com aquell fill que et surt homosexual. Per això faran amb el delta de l’Ebre el que mai de la vida s’atrevirien a fer a Doñana o a Las Tablas de Daimiel (que vindrien a ser els fills estudiosos i heterosexuals). Deuen pensar que si el Delta es converteix en un desert ja hi rodarem pel·lícules de l’Oest, som uns grans emprenedors. Com va dir Mariano Rajoy, “ los catalanes hacen cosas ”. Catalunya pot quedar-se sense turisme, sense ocells i fins i tot sense arròs. No passa res. 

Però els catalans no ho podem permetre, perquè el delta de l’Ebre no és nostre. I l’Ebre tampoc. I no és nostre el que conté. Els ocells del Delta no són nostres, i no són nostres els seus nius ni la seva sort. Nosaltres som els dipositaris de tot el que hi ha al nostre territori, però no ens pertany, és un usdefruit, i, per tant, la nostra obligació és preservar-lo per als que vindran. Els que cridem “No al transvasament” no estem pensant a muntar una multinacional aquàtica que molesti els saragossans. No tenim cap animadversió envers ells. Estem defensant un patrimoni que no ens pertany. No és només que el govern d’Espanya fa sempre el que li surt de la carn d’olla i sempre ho farà, no és només que no es pugui confiar en el govern d’Espanya, no és només que cap govern d’Europa faria una bestiesa mediambiental com aquesta. És que el riu no és nostre. Per això l’hem de defensar. Perquè no és nostre!