Onze de Setembre del 2017: un parell de coses

L'Onze de Setembre d'aquest any és molt molt especial. Un parell de coses, per si us poden ser útils.

Primera

Si aneu a la manifestació de Barcelona, hi ha unes recomanacions de l'ANC que convé tenir en compte. Jo les he rebudes per Whatsapp, però també les difonc per aquí:

Consells pràctics de #laDiadadelSí:

• 👟 Porta calçat còmode, protecció solar i aigua.
• 🎒 Evita portar bosses o motxilles grans.
• 📱 Evita l’ús del telèfon mòbil, excepte en casos imprescindibles.
• Segueix en tot moment les indicacions dels voluntaris i dels membres de l’organització i la megafonia.
• Si hi vas amb criatures, posa'ls polseres d’identificació amb el seu nom i un telèfon de contacte. Pots recollir aquestes polseres als punts de trobada (carpes ubicades a les cruïlles).
• No llencis deixalles al terra, endu-te-les a casa. Enguany no hi haurà cap paperera ni contenidor al recorregut de la concentració.
• 🆘 Si pateixes algun tipus d’incidència, adreça't al punt de trobada (carpa) més proper o als vehicles dels cossos d’emergències. A cada cruïlla de la concentració hi haurà un punt de trobada, i també una ambulància preventiva.
• 🚌 Evita l’ús del vehicle privat a la zona propera a la concentració a partir del migdia.
• 🚶 En cas que vagis a la Diada amb tren o metro, evita aturar-te just al sortir de l’estació. Deixa espai al voltant dels accessos de l’estació per garantir que tothom en pugui anar sortint. Al marxar, segueix les indicacions dels responsables de seguretat del metro o tren i dels voluntaris, que gestionaran el flux de gent per accedir a les estacions.
• 🚉 A partir de les 16.00 h evita les estacions de metro o tren que hi hagi al recorregut de la concentració, per evitar que quedin col·lapsades.
• Tindrem Aigües del Sí. Com que no hi haurà prou papereres ni contenidors, el repte és no deixar ni una ampolla al terra: emporta't l'ampolla i recicla-la a casa.

👌 Gràcies!

Assemblea Nacional Catalana

Segona

L'ANC també demana suport per poder tenir espais publicitaris per a la campanya del Referèndum. Aquí teniu el text que he rebut:

Com sabeu, el passat 7 de setembre es va publicar el Decret de convocatòria del Referèndum així com el Decret 140/2017, de 6 de setembre, de normes complementàries per a la realització del Referèndum d'Autodeterminació de Catalunya.

Aquest últim estableix en el seu art. 7 que les entitats que ho desitgin podran acreditar-se en un termini de cinc dies davant la Sindicatura Electoral de Catalunya per, entre d'altres, tenir accés als espais publicitaris previstos per a la campanya del Referèndum. El repartiment d'aquests espais publicitaris entre les entitats es farà tenint en compte el nombre de signatures de suport presentades.

El termini per a la presentació de suports finalitza el dimarts 12 de setembre, i per això necessitem que ens donis el teu fins dilluns, 11 de setembre (inclòs). Ho pots fer clicant aquí.



Tercera

Òmnium Cultural també necessita recollir més de 5000 firmes abans de dimecres per ser acceptats com a "entitat interessada en el referèndum" i tenir espais electorals als mitjans. Podeu firmar aquí.


Altres coses

És molt important, ho diu tothom, no caure en possibles provocacions, ni demà a la manifestació ni durant tots els dies que falten per a l'1 d'octubre. De fet, no hi hauríem de caure mai, en provocacions. Ho estan esperant per poder-s'hi agafar i tenir arguments en contra nostre. En les últimes setmanes ho hem comprovat moltes, massa, vegades. Per Twitter ja fa us dies que hi ha indicis i avisos, com aquest:

I per acabar, un text de Toni Soler de fa tres anys, que avui és més vigent que mai:


"Enyorada Espanya", per Toni Soler (Ara, 9/9/2014, text íntegre)
Alguns han descobert amb gran esglai que Rafael Casanova va cridar a les armes l’11 de setembre “per la llibertat d’Espanya”. (De fet, va dir “per la nostra pàtria, i per la llibertat de tot Espanya”, però tant li fa.) Que ningú s’exclami; això té tota la lògica del món (del món del 1714, esclar). Per als catalans de l’època Espanya no era cap amenaça, sinó el mantell protector davant l’assimilisme castellà. Espanya -les Espanyes- era el nom que contenia tota la diversitat d’una monarquia composta. I els catalans, al mateix temps que defensaven les lleis i constitucions de la terra, maldaven per impedir que Castella fes apropiació indeguda d’un concepte plural, el marc que garantia la seva singularitat. Per això té tanta raó Albert Sánchez Piñol quan diu que el 1714 és el final polític de Catalunya, però també d’Espanya; el que ve després és una ampliació de Castella. I això, en gran mesura, explica tota la resta.

.