Estremida memòria, de Jesús Moncada. Per mi, la millor de l'autor. Novel·la històrica, quasi negra, ambientada a la Mequinensa del segle XIX. El més impressionant: l'estructura que basteix Moncada per endinsar-nos en una sola història vista des del punt de vista d'uns quants personatges, tots ben diferents entre si.
La Reina de las Nieves, de Carmen Martín Gaite. Basada d'una manera més aviat indirecta en el conte clàssic, una sola història amb dos protagonistes que busquen i es busquen. I un tercer protagonista: el llenguatge de l'autora.
...moderns...
No ens calia estudiar tant, de Marta Rojals. Selecció d'articles publicats a prèviament a Vilaweb. Si heu llegit les seves novel·les (la meva preferida, Primavera, estiu, etcètera), aquí hi trobareu el llenguatge Rojals passat pel sedàs del gènere article. I sobretot al revés: el gènere article sotmès a la mirada i l'estil de l'autora.
Gegants de gel, de Joan Benesiu. Diverses històries procedents de llocs també diversos que conflueixen a Ushuaia, on Amèrica, sud enllà, s'acaba.
...i una de negra.
A man without breath, de Philip Kerr. L'última, de moment, de la sèrie Bernie Gunther (és impossible no quedar seduït per aquest personatge, detectiu - policia - oficial de l'exèrcit alemany, segons el moment i segons la novel·la). Ambientada l'any 1943, en plena Segona Guerra Mundial. ¿Qui va matar els oficials polonesos enterrats en una fossa a Smolensk?
.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada