19 d’abr. 2015

el fricandó de la mare

Un dels millors regals d'aniversari d'aquest any va ser una classe magistral (perquè és la meva mestra) i pràctica (als fogons) alhora de la meva mare: per al dinar de celebració vam fer juntes el seu fricandó, un plat tradicional de la cuina catalana i una de les poques maneres de cuinar la carn que m'ha agradat sempre, des que era una nena.






Ingredients (per a cinc o sis persones)

• 750 g de carn de vedella o bou (millor culatí, i si no peixet; la llata té un nervi al mig), tallada fina
• 1 ceba grossa
• 2 o 3 grans d'all
• 1 tomàquet mitjà ben madur
• farina
• un polsim de sucre
• sal
• aigua

Preparació

1. Enfarinem la carn i la fregim en una paella grandeta amb mig dit d'oli. No ha de quedar gaire feta, només una mica per cada banda. Un cop feta l'anem posant a la cassola del fricandó.

2. Trinxem la ceba i els grans d'all ben petits.

3. Escalfem oli (o net, o el de la carn colat, o barrejat) en una paella també grandeta (pot ser la mateixa, neta) i hi tirem la ceba i l'all. Ho fregim amb el foc fluixet i ho anem remenant. S'ha d'anar fent transparent, fins que la ceba es vegi confitada, transparent i una mica torradeta. Uns vint minuts.

4. Quan el sofregit plora (fa bombolles), hi tirem el tomàquet ratllat i un polsim de sucre. Ho remenem tot i ho tornem a deixar coure.

5. Quan torna a plorar, hi tirem una cullerada de farina, ben escampada per la paella i ho remenem.

6. Quan està ben torradet però tou, hi tirem dos gots d'aigua freda i ho deixem bullir entre cinc i deu minuts, perquè l'aigua agafi el gust del sofregit.

7. Passem la salsa pel colador xinès o pel de reixeta i l'espremem bé (podem passar-hi el líquid més d'una vegada), i la tirem per sobre de la carn. Ho salem, ho tapem i ho deixem coure més o menys mitja hora (una mica més si la carn és de bou), fins que la carn està ben tendra.

Aquest plat, com el rostit, és d'aquells que són més bons fets el dia abans de menjar-los.

Abans de servir-lo, hi podem afegir albergínies tallades a rodanxes fregides o patates tallades a daus, també fregides. També hi podem posar bolets (segons la mare, moixernons) en el moment de colar la salsa.









.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada