calamars amb vi, ceba i all

Durant les vacances de Setmana Santa em van regalar uns calamars boníssims. Era al poble i tenia pocs possibles ingredients per cuinar-los, i mirant per internet vaig trobar aquesta recepta (en un blog de cuina molt interessant, per cert). Tret del pebre blanc els tenia tots, i la vaig fer. Em van quedar impressionants, o sigui que aquí teniu la meva versió del plat. A casa no som gaire de picants, i el pebre no el vaig trobar a faltar (però proveu-ho!). És un plat de cuina tradicional molt fàcil de fer i molt bo. ¿Què més es pot demanar?

Ingredients

(les quantitats són aproximades, jo tenia menys calamars i ho vaig fer a ull)

• 400 g de calamars nets
• 4 cebes mitjanes
• 1 cabeça d'alls sencera
• 1 got de vi blanc
• un raig d'oli d'oliva verge extra (jo, DO Siurana)
• 3 fulles de llorer
• 1 got d'aigua, si cal
• pebre blanc al gust
• sal al gust

Preparació

1. Tallem els calamars a trossos grossets i la ceba en juliana també gruixuda. Fem un tall horitzontal a la cabeça d'alls perquè la salsa n'agafi més gust.

2. En una cassola o una paella a foc mitjà hi tirem un raig d'oli i les fulles de llorer. Hi afegim de seguida la ceba i la cabeça d'alls. Ho anem remenant i al cap de 5 minuts hi afegim els trossos de calamar. Si hi poseu pebre, ja l'hi podeu posar ara.

3. Ho remenem una mica més i hi afegim el got de vi. Ho tapem i ho deixem coure a foc baix durant mitja hora.

4. Si la salsa s'ha reduït, bullim l'aigua i l'afegim (o només la meitat). Ho salem al gust. Ho deixem coure mitja hora o tres quarts més, fins que veiem que està al punt. Hem d'anar vigilant que el suc no es redueixi massa.

5. Ho servim calent.




La salsa que es fa és espesseta i deliciosa. Amb arròs blanc, és un bon plat únic. Amb torradetes, una tapa. Amb un bon pa, un segon. A més, com el rostit, és un plat ideal per deixar-lo fet d'un dia per l'altre.





Aquest plat també es pot fer amb sípia, i suposo que també amb popets.

Més receptes d'aquest blog clicant a l'etiqueta "receptes" de la dreta.




.

lectures de Sant Jordi

Per si encara no us heu decidit, aquí teniu unes quantes idees per al dia de Sant Jordi:

• A man without breath, l'última novel·la de la sèrie Bernie Gunther de Philip Kerr, que a més firmarà llibres. Jo l'estic llegint en anglès, vaig més o menys per la meitat i de moment em sembla una de les millors de la sèrie.

 

• Doce cuentos peregrinos, de Gabriel García Márquez. A la meva llista.

• La mala hora, també de Gabriel García Márquez. I també a la meva llista. A més, aquesta novel·la va provocar una anècdota que l'autor explica a Vivir para contarla, un primer volum de memòries molt interessant que malauradament no ha tingut continuació.

 

• Elles també maten, un recull de relats negres escrits per tretze dones i editats per Anna Maria Villalonga. A la llista.

 I si us interessa la llengua, altres coses per fer aquí.

I us acabaré de desitjar un bon dia de Sant Jordi amb aquest dibuix meravellós de l'il·lustrador Francesc Rovira.

.

una mona de Pasqua mig tradicional mig "cubista"

Avui és el dia de la mona, i n'he fet una que adapta una mica la que va publicar fa uns dies El Comidista, feta amb la massa tradicional, tipus brioix. Només un parell de matisos: jo he fet la massa una mica més dolça i no hi he posat ous durs, sinó directament de xocolata però una mica especials (perquè no tenia motllos per fer-ne de rodons). L'any que ve prometo ser menys heterodoxa amb la forma dels ous.

Ingredients

Per a la massa
• 500 g de farina de fer pa (blanca o integral)
• 25 g de llevat fresc (o 8 g de llevat granulat sec)
• 220-250 ml de llet (comenceu amb 220 i afegiu-ne més si us cal perquè la massa sigui elàstica)
• 100 g de mantega
• 120-150 g de sucre
• 1 ou
• 1 cullerada d'anís (o la pell d'una taronja ratllada)
• un polsim de sal

Per pintar la massa
• un rovell d'ou
• una cullerada de llet
• una mica de sucre

Per decorar
• Ous de Pasqua o qualsevol altra figura de xocolata

Preparació

1. Traieu la mantega de la nevera una estona abans perquè us quedi amb una textura de pomada. Si cal, passeu-la un moment pel microones. Si es desfà més, no passa res.

2. Passeu la farina pel sedàs i barregeu-la amb el sucre en un bol gran.

3. Desfeu el llevat amb la llet tèbia i afegiu-ho tot al bol juntament amb la mantega, l'anís, l'ou i el polsim de sal.

4. Pasteu-ho uns cinc minuts, fins que us quedi una massa fina.

5. Feu una bola amb la massa i deixeu-la reposar tres quarts o una hora tapada amb un film de plàstic o un drap humit, fins que hagi doblat el volum, més o menys.

6. Doneu-li la forma que vulgueu (una, dues o tres mones rodones, una rosca o una trena) i torneu-la a deixar reposar tres quarts d'hora més, ara ja a la safata que anirà al forn, també tapada.

7. Escalfeu el forn a 190 ºC.

8. Pinteu la mona o les mones amb la barreja de rovell d'ou i llet i tireu-hi sucre per sobre.

9. En el moment de ficar-hi la mona, abaixeu el forn a 170 ºC i coeu-la uns 25 minuts, fins que es vegi torradeta per sobre.

10. Deixeu-la refredar en una reixeta. Si hi poseu els ous de xocolata quan encara estigui tèbia, se us enganxaran millor.

.

púding d'espàrrecs blancs

Ingredients

• 400-500 g d'espàrrecs blancs de llauna (jo hi poso dos pots d'espàrrecs de Navarra Bonpreu)

• 1 bric de llet evaporada Ideal o 25o ml de nata líquida

• 3 ous

• 2 cullerades de farina de blat de moro (o de blat)

• sal

• pebre
• nou moscada (optativa)

• mantega per greixar el motllo

Elaboració

1. Poseu els espàrrecs en un escorredor perquè treguin tota l'aigua.

2. Reserveu unes quantes puntes d'espàrrec per a la decoració.

3. Poseu al forn una plata mig plena d'aigua per fer el bany maria i escalfeu-lo a 180 ºC (si pot ser, dalt i baix amb aire).

3. Bateu amb el pímer, el robot o la batedora elèctrica els espàrrecs, els tres ous, la llet evaporada, la farina, sal i pebre al gust i, si voleu, una mica de nou moscada ratllada, fins que quedi una crema fina.

4. Greixeu amb mantega un motllo de plum-cake (de vidre) i tireu-hi la crema.

5. Fiqueu el motllo dins el bany maria i deixeu-lo coure mitja hora.

6. Passat aquest temps, traieu la safata del bany maria i coeu el púding directament al forn. Aquesta operació s'ha de fer amb molt de compte, perquè és fàcil cremar-se. Les receptes no acostumen a posar-ho, això, però si no es fa costa molt que el púding acabi de quallar. I així queda la mar de bé.

7. A partir d'aquí, el púding puja. Heu d'estar al cas, i treure'l del forn quan veieu que ja està cuit pel mig. Uns vint minuts més tard.

Jo el serveixo cobert amb salsa rosa, guarnit amb les puntes d'espàrrecs i acompanyat d'amanida d'enciams variats i tomàquets xerris, però això ja depèn del gust de cadascú.

El púding també es pot fer amb altres menes de verdura (mongeta tendra i pastanaga, espàrrecs verds, coliflor, bròquil, ja cuits), però jo no he fet la prova: a casa el que ens encanta és aquest!



.

Jesús Moncada al Born CC

Si no en teníem prou amb els al·licients que té normalment el Born CC, fins al dia 27 d'abril fer-hi una visita en té un altre: a l'espai Dalmau, en un dels laterals del recinte, hi trobareu l'exposició "Mequinensa!", un recull de 36 fotos fetes per Jesús Moncada, que era un artista polifacètic (també dibuixava i pintava), al seu poble.

Són fotos en blanc i negre, de format gran, i mostren sobretot la gent, els carrers i les cases. La gent, els carrers i les cases del poble vell abans que, com tothom sap, les aigües del pantà el neguessin durant els anys setanta.



Qui hagi vist la pintura i els dibuixos de Moncada, sabrà reconèixer a les fotografies algunes de les persones, o almenys un aire, que el van inspirar. Igual que passa, de fet, amb la seva obra literària.

Ahir, a la inauguració, no vaig fer fotos de les fotos (fa poc se n'ha publicat un llibre que encara no he vist), per descomptat, però goso reproduir aquí aquesta, que he vist a internet per diverses bandes.

Els comissaris de l'exposició són Rosa M. Moncada, germana del Jesús, i Josep Fornés, director del Museu Etnològic dee Barcelona. Acompanyen les fotos diversos fragments de la novel·la Camí de sirga que fan referència a l'enderroc del poble. I aquest breu text, que no cal presentar.

La crònica d'El Periódico de Catalunya, aquí.