Adolfo Suárez

La meva cara:

La meva creu:

"Malestar por unas declaraciones del señor Suárez sobre la lengua catalana".


Opinions d'avui al diari Ara:

Toni Soler:"Suárez va decidir fer exactament el contrari que l’actual govern espanyol. És a dir, va canviar la llei per adaptar-la a la realitat i a la voluntat democràtica dels catalans. Podria haver fet servir el marc legal com a coartada i com a barrera, però va decidir ser realista, no pas per convicció, sinó per la força de la reivindicació catalana; si no actuava, posaria en risc el complicadíssim procés de reforma que el govern espanyol estava tirant endavant sota l’atenta mirada de l’exèrcit. Ara que la seva figura està rebent elogis desmesurats per part de molts dels que van contribuir a defenestrar-lo, voldria recordar Suárez, sobretot, com un polític que va voler exercir com a tal. Tots els que avui repeteixen que el respecte a la legalitat vigent passa per davant de tot no tenen dret a omplir-se la boca amb grans elogis a l’expresident moribund. El seu referent no hauria de ser Suárez, sinó Arias Navarro, l’home que va intentar perpetuar el franquisme adduint que la democràcia pluralista era il·legal."

Alfred Bosch: "procedint del règim franquista, va ser capaç de canviar de semàfor. A Suárez se'l recorda perquè votar lliurement estava prohibit i ell ho va permetre". "Que prenguin exemple."

Josep Ramoneda: "Suárez era un personatge massa transparent. El seu estil de comunicació n’era una mostra: tenia força seductora, però un discurs massa simple que es va esgotar ràpidament. Però sempre va defensar amb dignitat la seva funció, com ens recorden les imatges del 23-F. Ara assistirem al penós espectacle de la desfilada davant del seu fèretre de tots els que van fer tot el que van poder per destruir-lo, glossant la seva figura i elogiant els seus mèrits. Però contra aquestes obscenitats és impossible lluitar-hi. El cinisme forma part essencial de la vida pública."



.