Josep Ramoneda sobre la por

La por

JOSEP RAMONEDA | Ara, 31/11/2013

Parlar de conjura seria massa, de fet no passa d'un cert rum-rum, però hi ha pressió de sectors de l'establishment econòmic sobre els poders polítics per aconseguir el desbloqueig del conflicte entre Catalunya i Espanya sense passar per les urnes. Hi ha por al vot. El govern espanyol no en vol ni sentir parlar. Per qüestions de principis diu: la legalitat com a límit del possible. Des del primer dia PP i PSOE han segellat una aliança contra el referèndum. Quan davant d'una demanda d'aquest tipus no hi ha altra resposta que l'amenaça, queda clar que no estan convençuts de la pròpia capacitat de persuadir els ciutadans. Exorcitzen la seva por buscant atemorir els catalans com l'única manera de dissuadir-los. Hi ha por en els poders contramajoritaris perquè temen que, si el conflicte segueix pels camins traçats per les dues parts fins ara, s'arribi a unes eleccions mal anomenades plebiscitàries, amb un dia després difícil de preveure i molt complicat de gestionar.

Solució? Una mena de despotisme il·lustrat postdemocràtic. Un acord d'establishment que allunyi la ciutadania de la decisió. No és més que una remor perquè en la pràctica hi ha dificultats metodològiques molt grans. Ningú és capaç de dibuixar una proposta acceptable per a les parts que obtingués la resignació ciutadana. Però la remor en si ja serveix per seguir alimentant el discurs de la por. Els que no acceptin aquest joc són radicals. I les dèries dels radicals poden tenir greus conseqüències. És la cultura de la por: la desconfiança en la ciutadania, el temor que aquesta ciutadania recuperi la capacitat d'intimidació perduda; atemorir com a instrument de poder i de submissió dels ciutadans. Escrivia Eduardo Galeano: "Els que treballen tenen por de perdre la feina. Els que no treballen tenen por de no trobar mai feina. Els civils tenen por dels militars, els militars tenen por de la falta d'armes, les armes tenen por de la falta de guerres". Afegeix Mia Couto: "N'hi ha que tenen por que la por s'acabi". Potser alguns sospiten que si els catalans volen votar és precisament perquè s'acabi la por.