(Keep calm, també demà.)
'Keep calm', però molt, ara més que mai
CARLES CAPDEVILA | Ara, 11/10/2013
EL NUMERET de Ciutadans i el PP al Parlament, la seva fugida de l'hemicicle i l'ovació prèvia, drets, dels populars a Jordi Cañas, em sembla un episodi trist, lamentable, irrespectuós, maleducat i perillós. Però si hagués de triar un sol adjectiu, em quedo amb el de sobreactuat. Fingeixen l'enrabiada, escalfen l'ambient, busquen una imatge populista i en viuran. És important quedar-nos amb aquesta idea: sobreactuen. Amb una intenció clara: crispar. Per això em sembla evident quina ha de ser la resposta. Keep calm . Però no el Keep calm de tota la vida, que ja hi tenim experiència. El Keep calm avançat, versió 2.0. Molta molta calma, perquè cada vegada que el procés passi pantalla hi haurà més interessos a embrutar-lo, a buscar polèmiques, a sembrar divisions. I a escenificar. Tenim Bauzá amb el TIL, tenim Wert i la seva llei solitària, tenim numerets com els d'ahir. En veurem i en llegirem versions que intentaran convertir en víctimes els que provoquen. La imatge és molt important. És una eina més. El DVD de la Via Catalana que tindrem el cap de setmana recull una majoria positiva, alegre, pacífica, somrient. El vídeo d'ahir al Parlament recull una minoria tensa que es fa l'ofesa, i alhora ofèn. Sé les sensacions que provoquen, les vaig sentir totes, però no cal ser Eduard Punset per entendre que la gestió de les emocions és clau sempre, i és imprescindible ara. Carregats de raons, mantenint sempre l'elegància, apel·lant al respecte, i amb un somriure, s'avança de manera més segura i s'arriba més lluny.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada