Unes notes de gramàtica...

...en memòria de Joan Solà en el tercer aniversari de la seva mort.

¿Quan diem 'els dos' i quan, 'tots dos'? O 'les dues' o 'totes dues', 'els tres' o 'tots tres', 'les quatre' o 'totes quatre'...

La qüestió és que els dos/tres... i tots dos/tres... moltes vegades no són intercanviables. La segona estructura, que és la que podem considerar marcada (més complexitat estructural, més càrrega semàntica), apareix si:

1. El nom a què es fa referència ja ha aparegut abans en el text.

2. El nom a què es fa referència no porta cap complement del nom.

3. Volem emfasitzar la unitat que formen els referents del nom. El matís a vegades és subtil, cal dir-ho, i per tant deu actuar per sota de la nostra consciència metalingüística quan escrivim o parlem.

Exemples que il·lustren aquestes tres característiques

(Són una mica llargs, perquè cal context previ.)

Amb èmfasi:

(1) ...el gallec mancava d’una tradició que distingís la llengua dialectal de l’estàndard; aquesta era representada, de fet, pel castellà; i per posseir totes dues varietats una llengua ha de pagar un preu. (Joan Solà, Plantem cara, art. 35.2)

(2) Intentin rumiar si apliquem gros o gran o tots dos adjectius o cap dels dos i per què o quan a noms com els que enumero tot seguit. (Joan Solà, Plantem cara, art. 81.2)

Sense èmfasi:

(3) ¿Hi ha diferència entre "He comprat dues escultures de guix per pintar" i "He comprat dues escultures de guix per pintar-les"? En principi sí: per pintar vol dir que no estan pintades (igual que sense pintar o blanques); i per pintar-les indica finalitat: vull pintar-les. Ara: sovint coincideixen les dues circumstàncies (Joan Solà, Plantem cara, art. 90.2)

(4) Sembla que l’única llengua que té realment viva la distinció en l’atribut és el gallec (ja no el portuguès), com m’informa Rosario Álvarez. Amb els verbs ser i parecer aquesta llengua construeix de tres maneres (amb el pronom determinat, amb el neutre i amb el pronom fort): "¿Dis que non é túa nai? Ser non a será, pero parecer parécea" (nai: mare), "Ser non o será, pero parecer paréceo" i "Ser non será ela, pero parecer parece ela" (en els tres casos es pot repetir o no el pronom: jo l’he repetit). (Joan Solà, Plantem cara, art. 82)

De fet, hi ha vegades que no podem tenir tots dos/tres..., precisament perquè la interpretació és distributiva i, per tant, no unitària. A l'exemple següent, en el primer fragment subratllat s'expressa èmfasi en la interpretació unitària (alhora també ho reforça); i en el segon, en canvi, el verb destriar fa evident que el que s'expressa és separació.

(5) I aquí és on cal distingir entre el que diu l’escriptor ("puix parla en català, vejam què diu", amb paraules de Joan Fuster), les realitats, els sentiments i la ideologia que ens vol transmetre, i la manera com ho diu; que un escriptor són totes dues cares alhora. Llegeixin Ruyra i mirin de destriar les dues cares, que jo els he de deixar aquí. (Joan Solà, Plantem cara, art. 83)

Quan elidim el nom preferim tots dos/tres..., segurament perquè la interpretació en aquest cas sempre és unitària.

Exemples:

(6) Si els parlo d’aquests dos personatges és fonamentalment perquè jo els tinc en gran consideració, però no pas per això sol. Tots dos han tingut una influència decisiva sobre la lingüística francesa: (Joan Solà, Plantem cara, art. 53)

(7) I [la paraula rai] compta amb cinc monografies, totes cinc extenses i molt ben fetes (Joan Solà, Plantem cara, art. 18)


I finalment, com que tots dos/tres... emfasitza la unitat (tots els referents són iguals o fan el mateix), difícilment pot ser el subjecte d'un predicat recíproc. No diríem:

(8) (??) Totes dues s'escriuen Whatsapps sovint.

Sinó que, en aquest cas, el que diríem és:

(9) Elles dues s'escriuen Whatsapps sovint.


No cal dir que la variant ambdós-ambdues, que trobem en textos més formals, funciona exactament igual que tots dos - totes dues.


Trobareu més informació sobre això a l'excel·lent capítol de la Gramàtica del català contemporani (dirigida per Joan Solà, Maria Rosa Lloret, Joan Mascaró i Manuel Pérez Saldanya) que Josep M. Brucart i Gemma Rigau dediquen a "La quantificació".


--------------
LA PARAULA
No ens cansarem mai de veure aquest magnífic vídeo que la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya va presentar al segon Congrés Convit de Serveis Lingüístics dels Territoris de Parla Catalana, en homenatge a Joan Solà (Reus, 2011). I no ens deixarem d'emocionar.



"La paraula, que tantíssimes vegades i en tants territoris ha evitat que els neguits, les dèries i les necessitats humanes esdevinguessin pólvora."



.

la tardor pels camins de Mura

el poble

la font del Foradot

teranyina amarada de rosada

la casa de la Bauma (sí, la de Pa negre)

flors i fruits

colors de tardor

.

'Estil i estils'

Acaba de sortir publicat el llibre Estil i estils. Teoria i aplicacions de l'estilística, editat per Lluís Payrató i Neus Nogué.

L'obra recull les ponències i la taula rodona que van constituir el 19è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 19), que va tenir lloc el 28 de novembre del 2011 a la Facultat de Filologia de la UB. L'objectiu era, i és, oferir una reflexió àmplia i oberta sobre l'estilística, l'estil i els estils, aplicable a una gran varietat de tipus de text.


Ponències

Vicent Salvador (Universitat Jaume I): "Estilística dels textos no literaris"

Lluís Payrató (Universitat de Barcelona): "Textos, estils i multimodalitat"

Ramon Pla (Universitat de Barcelona): "Reflexions sobre l'estil en literatura"

Josep Maria Fulquet (Universitat Ramon Llull): "Estil i traducció. Notes a la versió del Hamlet de Terenci Moix"


Taula rodona

En la taula rodona "L'estil i els mitjans de comunicació", hi van participar Margarida Bassols (Universitat Autònoma de Barcelona), Magí Camps (La Vanguardia) i Ernest Rusinés (Televisió de Catalunya).


Altres dades

Lloc de publicació: Barcelona
Editorial: Agrupació d'Editors i Autors Universitaris
Any: 2013
Pàgines: 168
ISBN: 978-84-941275-5-7



El llibre es pot comprar per internet a MRR. Servicios de Comunicación Gráfica i també a MRR, C/ Diputació, 216, 08011 Barcelona (93 451 65 70, publi@publimrr.es).

Keep calm: Carles Capdevila, avui a l''Ara'

(Keep calm, també demà.)

'Keep calm', però molt, ara més que mai

CARLES CAPDEVILA | Ara, 11/10/2013

EL NUMERET de Ciutadans i el PP al Parlament, la seva fugida de l'hemicicle i l'ovació prèvia, drets, dels populars a Jordi Cañas, em sembla un episodi trist, lamentable, irrespectuós, maleducat i perillós. Però si hagués de triar un sol adjectiu, em quedo amb el de sobreactuat. Fingeixen l'enrabiada, escalfen l'ambient, busquen una imatge populista i en viuran. És important quedar-nos amb aquesta idea: sobreactuen. Amb una intenció clara: crispar. Per això em sembla evident quina ha de ser la resposta. Keep calm . Però no el Keep calm de tota la vida, que ja hi tenim experiència. El Keep calm avançat, versió 2.0. Molta molta calma, perquè cada vegada que el procés passi pantalla hi haurà més interessos a embrutar-lo, a buscar polèmiques, a sembrar divisions. I a escenificar. Tenim Bauzá amb el TIL, tenim Wert i la seva llei solitària, tenim numerets com els d'ahir. En veurem i en llegirem versions que intentaran convertir en víctimes els que provoquen. La imatge és molt important. És una eina més. El DVD de la Via Catalana que tindrem el cap de setmana recull una majoria positiva, alegre, pacífica, somrient. El vídeo d'ahir al Parlament recull una minoria tensa que es fa l'ofesa, i alhora ofèn. Sé les sensacions que provoquen, les vaig sentir totes, però no cal ser Eduard Punset per entendre que la gestió de les emocions és clau sempre, i és imprescindible ara. Carregats de raons, mantenint sempre l'elegància, apel·lant al respecte, i amb un somriure, s'avança de manera més segura i s'arriba més lluny.

Sobre Bauzá: Sebastià Alzamora avui a l''Ara'

An open letter para el president Bauzá

SEBASTIÀ ALZAMORA | Ara, 06/10/2013

Apreciado mister president,I hope you will forgive me por mi atrevimiento en escriure-li aquesta carta. Ja m'imagín that you are very busy, amb aquest daltabaix del TIL i tal. No es para menos: els docents de Balears, un colectivo de separatistas manipuladores, li han fet una strike de tres setmanes en pleno inicio del curso, i cent mil persones salieron a la calle avui fa una setmana, en una manifestació contra el TIL i contra la seva manera de governar que sin embargo, segons el seu vicepresidentet Gómez, no reflejaba el sentir popular (del Partit Popular, s'entén). There is nothing to do about it: tiene usted un modo de entender las tareas de gobierno que enciende pasiones, most of them bastant aïrades i negatives. Vostè probably did imagin que sólo protestarían cuatro gatos catalanistas, però, como ya es dicho popular, ha aconseguit something impossible: posar d'acord i cohesionar the balearic people, esa gente detestable que se obstina en xerrar la llengua dels seus pares i padrins. An idiom which is called catalan (sorry about that).

Insiste usted en que l'únic objectiu de su gobierno és implantar english language in the balearic classrooms. Loable propósito, a fe, si no fos perquè a una gran majoria ens segueix semblant que a ustedes el inglés les importa un pimiento, i que l'única cosa que desitgen, actually, is to fuck catalan language as soon and as definitely as possible. L'animen en la seva croada los animosos muchachos de Intereconomía, and also the minister of Education (such an irony), ese señor Wert que pensó que li seria més fàcil començar a aplicar la Lomce a les Balears que a Catalunya. The experiment, I'm afraid, has failed completely. Tal ha sido el nerviosismo of your government, que han arribat a amenaçar de treure als pares la custodia de sus hijos, i de fer listas negras (that reminds some sad history to a lot of people) con los nombres dels al·lots i les nines que aquestes setmanes no han asistido a clase. Ja sabem que vostè es un hombre rígido, frío y calculador, and that you are proud of it, però fins i tot vostè can understand que no són maneres de hacer las cosas. La por mai és una bona política. El miedo nunca es una buena política. Fear can never be good politics.

Ara la vaga ha acabat, los maestros y profesores de Balears have given a masterclass about civil digniy, and nobody knows com serà aquest curs que comença con tres semanas de retraso. The only thing que vostè ha fet ha estat to create crispación, malestar e incertidumbre. Y sabemos que su gobierno no está dispuesto a dar one step back. Es decir, que seguirán amb les seves obsessions, amparados en el argumento de su mayoría absoluta. It's alright, però que sàpiguen que, contra su autoritarismo y sus abusos de poder, i en defensa de la llengua i l'educació dels nostres joves, por el bien de esta sociedad, there is a people in front of you. Vostè no ens canvirà. Usted no va a cambiarnos. You will not change us. I la seva mayoría absoluta will simply disappear.



------------

Per cert, sembla que la MAJORIA SILENCIOSA ja ha aparegut!

vespre de col·laboració amb Amical Wikimedia i la Direcció General de Política Lingüística

Ahir al vespre va tenir lloc a Barcelona la Viquimarató Nit de la Llengua al Món Digital, organitzada per Amical Wikimedia i la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. L'objectiu era ampliar i millorar els articles sobre el català de la Viquipèdia. Durant la marató es va fer ben visible això que ara en diem treball col·laboratiu, treball en xarxa, amb l'avantatge que, per una estona, ho vam fer veient-nos les cares, xerrant, rient i xalant.

I per reblar el clau, el David Parreño ha fet aquest Storify de record tan bonic:

Com que a l'Storify no hi surt, crec que hem de dir aquí que vam tenir el patrocini d'El Fornet d'en Rossend, que es va cuidar de l'avituallament, tan necessari en una "cursa" com aquesta!

Asociación Súmate: benvinguts!

Avui s'ha presentat l'associació Súmate, que té com a objectiu fundacional, recollit en el seu manifest, "extender el debate social y político abierto en Cataluña sobre su futuro como pueblo".

En aquest manifest s'hi diuen coses com aquestes:

"Súmate pretende ser parte activa en afrontar los retos sociales y políticos de Cataluña. Después del reiterado menosprecio de los distintos gobiernos del Estado español hacia las necesidades y las justas reivindicaciones de la sociedad catalana, ha llegado la hora de que trabajemos como un solo pueblo y construyamos un nuevo país, en libertad, que respete la diversidad y con el firme convencimiento de que nuestro bienestar presente y el del futuro de nuestros hijos, dependerá de nuestras decisiones.

Súmate también denuncia el desequilibrio fiscal y el maltrato político al que el Estado español somete a Cataluña desde hace tiempo, por parte de unas élites centralistas que empobrecen y castigan a la población de Cataluña, que es la que más riqueza genera."

Asociación Súmate, benvinguts al procés!