Pujant per l'Alta Ribagorça, poc abans d'arribar al túnel de Viella, a mà dreta surt un camí que s'endinsa en la vall de Besiberri (nom que prové del basc: base-be erri, contrada sota l'espadat). Primer és un camí de carro que creua una fageda jove. Aigua pertot arreu.
Després es poden anar agafant dreceres, i més endavant el camí és un sender que porta a dos llacs: primer el més gran, l'estany de Besiberri, i després el més petit, l'Estanyet.
L'estany de Besiberri mirant amunt.
L'estany de Besiberri mirant avall.
Pujant cap a l'Estanyet. Al fons, presidint: el Besiberri Nord, a l'esquerra i el Besiberri del Mig. A poc a poc va traient el nas el Besiberri Sud, a la dreta (cim mític: el meu primer tresmil, ja fa més de trenta anys).
El Besiberri Nord.
L'Estanyet, amb la seva aigua blau turquesa.
L'estany de Besiberri, des de l'Estanyet. O sigui, mirant avall.
Provant el format panoràmic, els tres pics en fila, amb algun altre a banda i banda (el d'Avellaners, a la dreta).
Quatre anys després, un petit grup bascocatalà vam tornar a aquesta vall meravellosa. Però ens va fer un temps ben diferent... (Un petit resum, aquí.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada