a la vall i els estanys de Besiberri

Pujant per l'Alta Ribagorça, poc abans d'arribar al túnel de Viella, a mà dreta surt un camí que s'endinsa en la vall de Besiberri (nom que prové del basc: base-be erri, contrada sota l'espadat). Primer és un camí de carro que creua una fageda jove. Aigua pertot arreu.

Després es poden anar agafant dreceres, i més endavant el camí és un sender que porta a dos llacs: primer el més gran, l'estany de Besiberri, i després el més petit, l'Estanyet.

L'estany de Besiberri mirant amunt.

L'estany de Besiberri mirant avall.

Pujant cap a l'Estanyet. Al fons, presidint: el Besiberri Nord, a l'esquerra i el Besiberri del Mig. A poc a poc va traient el nas el Besiberri Sud, a la dreta (cim mític: el meu primer tresmil, ja fa més de trenta anys).

El Besiberri Nord.

L'Estanyet, amb la seva aigua blau turquesa.

L'estany de Besiberri, des de l'Estanyet. O sigui, mirant avall.

Provant el format panoràmic, els tres pics en fila, amb algun altre a banda i banda (el d'Avellaners, a la dreta).

Quatre anys després, un petit grup bascocatalà vam tornar a aquesta vall meravellosa. Però ens va fer un temps ben diferent... (Un petit resum, aquí.)

a l'estiu tota cuca viu

.

el cel després de la tempesta

A Ulldemolins (Priorat), amb el Montsant al darrere i el congost de Fraguerau a ponent.

a Vilanova i la Geltrú