TONI PADILLA | Ara, 18/05/2013Poc més de 12 cuadras, com en diuen a l'Argentina, separen l'estadi Monumental i l'edifici que va ser seu de l'ESMA, l'Escola de l'Armada on centenars de persones van ser assassinades. El 25 de juny del 1978 el Tigre Acosta, un dels torturadors, va interrompre els interrogatoris cridant: "Ganamos, ganamos!" L'Argentina havia guanyat el Mundial a menys d'un quilòmetre d'aquell edifici on es trencaven somnis, històries d'amor, projectes de vida. "Era dur sentir com els torturadors cantaven els gols, sentir els crits de la gent camí de l'estadi, passant per davant de l'edifici on ens torturaven", va recordar el premi Nobel de la pau Adolfo Pérez Esquivel, alliberat dos dies abans de la final del Mundial.
A Jorge Rafael Videla el futbol no li agradava, però va entendre que era una arma propagandística immillorable i va lluitar molt per aconseguir que l'Argentina organitzés el Mundial del 1978. Va aconseguir el suport de la FIFA comprant la complicitat del seu president, João Havelange, a canvi de la llibertat d'un jove brasiler empresonat; suposadament va comprar el porter de la selecció peruana per garantir que els argentins arribarien a la final, i enviava la gent a la Plaza de Mayo a celebrar-ne els èxits per arraconar les dones que s'hi manifestaven per denunciar la desaparició dels seus fills i marits. Si el Moviment Olímpic va tocar fons el 1936, el futbol té dues taques: Roma el 1934 i Buenos Aires el 1978. De fet, el dia del cop d'estat, el 24 de març del 1976, Videla ja va autoritzar que la televisió fes en directe un amistós de la selecció a Polònia. Videla era un militar i només veia enemics i armes. Armes com el futbol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada