Sant Pere de Rodes

REIVINDIQUEM EL CATALÀ DE JESÚS MONCADA. NO A LAPAO

Per si voleu firmar el manifest d'adhesió.

els dictadors i el futbol

Les dotze cantonades entre l'ESMA i l'estadi del River Plate

TONI PADILLA | Ara, 18/05/2013

Poc més de 12 cuadras, com en diuen a l'Argentina, separen l'estadi Monumental i l'edifici que va ser seu de l'ESMA, l'Escola de l'Armada on centenars de persones van ser assassinades. El 25 de juny del 1978 el Tigre Acosta, un dels torturadors, va interrompre els interrogatoris cridant: "Ganamos, ganamos!" L'Argentina havia guanyat el Mundial a menys d'un quilòmetre d'aquell edifici on es trencaven somnis, històries d'amor, projectes de vida. "Era dur sentir com els torturadors cantaven els gols, sentir els crits de la gent camí de l'estadi, passant per davant de l'edifici on ens torturaven", va recordar el premi Nobel de la pau Adolfo Pérez Esquivel, alliberat dos dies abans de la final del Mundial.

A Jorge Rafael Videla el futbol no li agradava, però va entendre que era una arma propagandística immillorable i va lluitar molt per aconseguir que l'Argentina organitzés el Mundial del 1978. Va aconseguir el suport de la FIFA comprant la complicitat del seu president, João Havelange, a canvi de la llibertat d'un jove brasiler empresonat; suposadament va comprar el porter de la selecció peruana per garantir que els argentins arribarien a la final, i enviava la gent a la Plaza de Mayo a celebrar-ne els èxits per arraconar les dones que s'hi manifestaven per denunciar la desaparició dels seus fills i marits. Si el Moviment Olímpic va tocar fons el 1936, el futbol té dues taques: Roma el 1934 i Buenos Aires el 1978. De fet, el dia del cop d'estat, el 24 de març del 1976, Videla ja va autoritzar que la televisió fes en directe un amistós de la selecció a Polònia. Videla era un militar i només veia enemics i armes. Armes com el futbol.

els Ports de Beseit (i 3): una miqueta de flora i fauna

La flora...


















I les reines dels Ports!



La serra dels Montsagres, les roques de Benet i alguna seqüela del terrible incendi del 2009, aquí.

Horta de Sant Joan, aquí.

els Ports de Beseit (2): l'empremta humana, Horta de Sant Joan

El poble, de més o menys lluny










La geometria dels camps de la rodalia















La serra dels Montsagres, les roques de Benet i alguna seqüela del terrible incendi del 2009, aquí.

Una mica de flora i fauna, aquí.

els Ports de Beseit (1): la serra dels Montsagres i les roques de Benet

Diumenge passat vaig fer la travessa dels Montsagres, una serra que forma part del massís dels Ports de Beseit, des d'Horta de Sant Joan fins a Paüls, amb l'Anna Montserrat i un grup de gent de la Universitat Rovira i Virgili.

Va ser una excursió magnífica: vam travessar paratges idíl·lics dels Ports i vam veure uns paisatges meravellosos, flora i fauna incloses.

Les roques de Benet es van anar fent presents d'una manera intermitent al llarg de tot el recorregut.









La serra dels Montsagres estava esplendorosa, verda i florida, en ple esclat de la primavera.















El terrible incendi del juliol del 2009 ha deixat una empremta desoladora en part de la serra. La natura, això sí, s'entesta a renéixer.












Horta de Sant Joan, aquí.

Una miqueta de flora i fauna, aquí.

dies de pluja a Barcelona / rainy days in Barcelona