Neus Català és l'única dona catalana supervivent dels camps de la mort nazis. És una dona excepcional, forta, valenta i decidida, en aquest programa es fa ben evident. Aquí teniu algunes de les coses més interessants, fondes, estremidores, que va dir.
"La vida és bonica. I vaig lluitar a mort per conservar-la."
[Quan era al tren que la portava al camp de la mort, va parlar per última vegada amb el seu marit. No es van veure mai més.]
"No sé què ens vam dir, però al nazi que teníem al costat li saltaven les llàgrimes."
[El seu pare li havia dit: "No abaixis mai els ulls per ningú".]
"No vaig plorar mai davant d'un nazi. Era la manera de resistir."
"La vida torna a començar."
[Cada cinc anys torna al camp de la mort de Ravensbrück.]
"Cada cinc anys fem un peregrinatge. S'hi ha d'anar. Es pateix, però s'hi ha d'anar. Ho devem a les que hi van morir, en aquelles condicions."
"Sóc un testimoni, no una excepció."
"Tot el que he fet a la vida ha valgut la pena, i tant, i tant! Potser no ho he fet tan bé com ho hauria d'haver fet, però ho he fet amb la intenció de fer... de no fer mal, de fer bé, de tirar endavant el carro. Que si no fèiem res no es pot avançar. Vam lluitar, no vam guanyar, però sí que hem guanyat. Perquè el món d'avui no és el món d'abans. Sempre s'avança, si es fa algo. Sempre amb la gent que pacíficament busquen superar."
La mirada. La mirada decidida i enèrgica. Més enllà de les paraules, la mirada de la Neus és impressionant.
Ara viu als Guiamets, el poble del Priorat on va néixer fa 97 anys.
"L'ocell torna al niu per morir."
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada