Ara, 18 de setembre del 2012
EDITORIAL
El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, va advertir ahir els rectors que farien bé de buscar finançament extern per a les universitats a causa del mal estat de les arques públiques. L'avís ha caigut com una galleda d'aigua freda en una comunitat que, és just admetre-ho, està fent sacrificis importants els últims anys per adequar-se a la nova realitat. De fet, la crisi està fent estralls entre els professors associats (entre comiats i reduccions de sou de fins al 40%) i els investigadors, i ha obligat a reduir part de l'oferta formativa gratuïta per estalviar costos i centrar-se en els postgraus i màsters, que són de pagament.
A tot això cal sumar-hi l'augment de les taxes universitàries, que per a un 40% de l'alumnat suposa una pujada d'entre 600 i 1.000 euros. Aquesta càrrega recau bàsicament sobre les famílies de classe mitjana i baixa, les més castigades per la crisi, i per a les quals la universitat pública és la millor opció de promoció professional.
És cert que una part del sistema universitari català ha viscut massa anys d'esquena a la realitat econòmica del país i no s'ha preocupat de buscar fórmules per generar recursos, però ara tampoc es pot condemnar unes universitats que, en general, estan entre les millors de l'Estat i ocupen posicions destacades en rànquings de qualitat internacional.
L'argument que en aquests moments és prioritari destinar els recursos a la salut o fins i tot a l'educació primària, tal com va esgrimir ahir Mas-Colell, és impropi d'una persona que sempre ha defensat la necessitat de comptar amb un sistema educatiu superior d'excel·lència per poder convertir Catalunya en una de les societats més pròsperes d'Europa, seguint el model de gestió del coneixement de Massachusetts. Per això és molt raonable el que van demanar ahir els rectors: que l'augment de les taxes reverteixi directament en un sistema que per força s'ha de convertir en una palanca de creixement futur.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaAhir vaig pagar 1326,36 euros per 4 assignatures de filologia catalana, de 6 crèdits cadascuna. Em pregunto si tanta inversió revertirà algun dia en mi... De fet, una mica sí que reverteix (o s'inverteix), que ara es veu que he de fer una assignatura que es diu "Orígens de la literatura catalana: trobadors, Llull, cròniques", havent fet "Literatura catalana, segles XII-XIII", "Ramon Llull i la literatura catalana", "Bernat Metge i la literatura del segle XIV"... Ah, i "Literatura catalana contemporània: Noucentisme i avantguardes", però no "Modernisme", havent fet les literatures del Modernisme al 1939, del 1939 al 1975... De fet, he cursat totes les literatures obligatòries de la llicenciatura! No entenc el grau en filologia, no entenc la política de taxes, no entenc el funcionament de la facultat ni de la universitat...
ResponEliminaTens raó, xiquet! Esperem que ja no et torni a passar res semblant...
ResponElimina