La banda sonora de les nits d'estiu

IGNASI ARAGAY | Ara, 14/08/2012

La banda sonora de les nits d'estiu. Finestres entreobertes: pel carrer, passen avall ara un cotxe ara una moto, el brogit revolucionat dels seus motors, les rodes lliscant per l'asfalt que crema. La cadena de les bicicletes fa com el ric-ric de les cigales, però amb un ritme més continu i discret. Sento converses noctàmbules animades per l'alcohol: en anglès, francès, castellà, xinès... fins i tot alguna en català. A mesura que avancen les hores, va guanyant el silenci immòbil, i el son em confon els pensaments. Encara fosc, el dia reneix primer amb les cotorres de la plaça Tetuan i després de nou amb el despertar de la vida mecànica i la dels humans, una persiana, unes passes perdudes... Les nits d'estiu al poble tenen una altra cadència musical, la dels estornells que sobrevolen teulades humides i camps d'oliveres adormits, la del gall amb insomni o el vell tractor del pagès que fuig de les hores de sol. I de lluny, fins ben tard, sonen els acords del bar Jazztabé, invitació a un món de pel·lícula. I després encara hi ha les nits escollides, regal dels déus, de quan sortim a mar: sota l'immortal firmament estrellat, escolto l'onatge cadenciós que mor entre els còdols de la cala, alguna rialla cansada, el xiuxiueig dels amants sempre joves, el motoret d'una zòdiac que busca un destí i els grills de les pinedes, fent cri-cri, fent cri-cri. Nits d'estiu, que belles que sou.

(La constel·lació del Cigne, la setmana passada a Catalunya. Foto meva.)