ahir, a Bell-lloc d'Urgell, recordàvem Joan Solà

Ahir dissabte, 21 d'abril, a Bell-lloc d'Urgell es van lliurar els premis del VIII Concurs de Narrativa Breu Joan Solà. S'hi presentaven textos d'alumnes de l'escola del poble, i també de joves més grans. Vam veure i sentir bell-lloquins petits i no tan petits llegint els seus textos sobre el futur de Catalunya, que era el tema d'enguany. Textos ben escrits i molt ben llegits, i amb una bona dosi d'optimisme sobre el futur del país.

L'acte de lliurament dels premis va senzill, bonic i ple de calidesa. És molt emocionant veure com el seu poble no només recorda Joan Solà amb afecte i agraïment, sinó que el pren com a referència a l'hora de transmetre valors a la joventut que puja: esforç, rigor, estimació a la llengua... Paraules que la regidora de Cultura adreçava al poble, i també als més petits ("el bell-lloquí més il·lustre", deia).

Però el record i l'homenatge del poble que el va veure néixer no s'acaba aquí. Ara fa un any es va inaugurar la Biblioteca Municipal Joan Solà, un espai clar, lluminós i confortable, ben dissenyat i ple de llibres i revistes. També aquí en Joan és omnipresent: a la porta de vidre, una fotografia i el seu nom --difícils de fotografiar-- gravats, ens donen la benvinguda.

I en un racó, les peces d'un muntatge que va formar part de l'acte d'inauguració, amb la seva cara riallera i l'expressió múrria tan ben plasmades. I els seus llibres, esclar.

L'Ajuntament de Bell-lloc també participa en la convocatòria del Premi de Recerca en Lingüística Catalana Joan Solà. La segona edició ja està en marxa, i el premi es lliurarà al setembre a la Universitat de Lleida.

A Bell-lloc ahir també vam poder percebre la calidesa i alegria de la família Solà: de la Lluïsa, germana d'en Joan, i les seves filles. Veure-les a elles també és evocar-lo a ell: el gest i l'expressió tan característics, la bonhomia, la força.

Durant l'acte de lliurament dels premis, a fora el cel es va anar tapant i va fer dos o tres rams (així ho diuen "els jaios", a Bell-lloc; la gent de mitjana edat diu que diuen "ruixats"; aix...). Quan marxàvem, l'última llum de la tarda es va barrejar amb l'olor de la terra després de la pluja (arc de Sant Martí inclòs), i va deixar en el pla una sensació de frescor i netedat que va ser el millor comiat del poble que ens havia acollit tan bé durant tot el dia.